diumenge, 14 de desembre del 2014

Eallin (Marie Boine)

L'any 2000 va ser un any especial. No em refereixo al canvi de mil·lenni o de segle, cosa que m'importa poc. Va ser un any en què, després de nou anys de feina de docent vaig decidir fer un canvi laboral important. Al mateix any, la Cristina, que també estava fent docència, també va fer un gir en sentit similar. Al setembre les nostres vides havien de patir canvis grans. Aquell estiu vam decidir exercir una de les prerrogatives dels mestres: fer vacances llargues! Vam carregar la C-15, el Cipriano, amb caixes de roba i menjar, taulons de fusta i matalassos per dormir, i cortines per a les finestres. I cap al nord: un viatge de més de 13.500 quilòmetres que ens havia de dur un mes i mig per Finlàndia, Noruega i Suècia. Va ser una experiència fantàstica! No crec que mai pugui oblidar-la. Noruega, particularment, amb la seva diversitat de paisatges, de tundra, de boscos, muntanyes i illes, ens té el cor robat.

Un dels punts més emblemàtics del viatge va ser recórrer la península de Varanger, al nord-est del país. Tot ens semblava diferent. El cel, ja ho deien els gals d'Astèrix, et queia al damunt tan a prop com sembla que hi sigui. L'ambient fred de l'agost, ens permetia tot just albirar com havia de ser l'arribada de l'hivern. La llum, a diferència del que passa durant el mesos hivernals, no s'apagava mai i els dies eren llargs, infinits com el paisatge. En els aspectes més mundans recordo que flipàvem amb l'accés lliure a Internet que hi havia per tot arreu, coneixedors de les mancances de les nostres terres, europees també, però meridionals al cap i a la fi. 

Al començar a baixar per la costa oest del país vam arribar a la ciutat d'Alta, on vam visitar les nombroses pintures rupestres de fa més de 4.000 anys. Dins el museu, sonava una música molt particular. Vaig preguntar. Es tractava del disc Bálvvoslatjna, de 1998, 
de la cantant sami (lapona) Marie Boine. La seva particularitat, a banda de la seva veu, és aquesta capacitat de lligar tradició i modernitat a través de la seva música, introduint estructures de jazz i rock a les formes més tradicionals de la música vocal sami, el joik. La seva senzillesa ens va frapar i vam continuar amb ella el nostre viatge. Aquí t'he adjuntat el tema Eallin (Vida). Amb els anys li hem anat seguint la pista i ella, al seu torn, ens convida a retornar mentalment als països del nord.

Si t'ha agradat pots escoltar un altre dels meus temes preferits, Vuoi Vuoi Mu.

Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.

5 comentaris:

  1. Ara no puc escoltar la música, però miraré de fer-ho més tard. Un viatge que us va marcar força, ja es veu, però només per la manera com va ser ideal ja es preveia que seria diferent a tota la resta. Vaig estar a Suècia, però només a la part del sud, i em va decebre una mica perquè esperava més. Però anant més cap al nord i de la manera que ho vau fer vosaltres, havia de ser totalment diferent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per sobre el cercle polar la vida es veu molt diferent. La Cristina va estar-hi treballant tres temporades d'estiu, fent seguiments d'orques i catxalots per sobre les illes Lofoten. Vaig estar-hi amb ella el 1992. Allò és espectacular, però t'ha d'agradar el fred i la tranquil·litat.

      Elimina
  2. Una de les coses que tinc al cap és poder fugir cap a Noruega un temps. A l'estiu i a l'hivern. Ara per ara és un somni però qui sap si algun dia...
    M'ha encantat aquesta dona i la seva música.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro que t'hagi agradat! Mai sé si les músiques que posen agraden i arriben a la gent, i aquesta veig que com a mínim a tu sí!

      Noruega a l'hivern ha de ser una passada. Però també ha de ser molt dur. Viure en penombra o foscor durant mesos no ha de ser gens fàcil. A "Doctor en Alaska" sortia diverses vegades aquesta història i fins i tot en un capítol portaven incorporada una lampareta amb llum al cap per mantenir activades certes hormones i evitar les depressions (ja diuen que els índexs de suïcidi per depressió són alts en aquests paratges... i l'alcoholisme!). Els funcionaris públics que treballen per damunt del cercle polar reben un plus econòmic per incentivar-los... això ho diu tot.

      Elimina
  3. Sé de gent que ha hagut d'anar a països nòrdics a l'hivern i prèviament han fet tractament amb serotonina. Realment, ha de ser dur... Però el somni és poder anar a l'hivern a fotografiar aurores boreals. Per tant, poquets dies i tornar. L'estiu sí que m'agradaria gaudir-lo més.

    ResponElimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras