dijous, 13 de desembre de 2012

Escapada pirinenca!

Aquesta darrera setmana em vaig acostar al Pirineu i al Prepirineu a fer els seguiments d'ocells d'hivern. Primer vaig passar pel de Peramea-Montcortès, que havia estrenat aquesta passada primavera i que encara no coneixia en ambient hivernal. Si al maig i juny em va sorprendre el gran número d'espècies detectades, aquest hivern encara he flipat més ja que n'he comptat fins a 36! I estem parlant d'un tram de només 3 km. Entre elles espècies com el tord ala-roig, el durbec o el picot negre. Realment aquest paratge és espectacular per la seva diversitat. I va tenir el seu encant fer el recorregut sota una lleugera nevada. No vaig fer fotos, però.

L'endemà vaig pujar més amunt, fins a les bordes de Llessui, per fer el seguiment a l'itinerari que des de fa deu anys tinc a 1.500 m. Tot l'entorn estava ben nevat, amb neu fresca recén caiguda. El Montsent de Pallars, com sempre, imponent allà al davant amb els més de 2.800 m d'altitud. El dia era esplèndid, fred però amb un cel blau i un solet que semblava, falsament, escalfar-ho tot. El cens va ser més discret, amb només 11 espècies que ja és el que té la muntanya a aquesta alçada, i més en el cas d'aquest SOCC (pàg.9), poc forestat. Això sí, poques espècies però interessants, com ara el cercavores, el trencalòs, l'àguila daurada o les perdius xerres que es van aixecar d'una revolada. Potser el més interessant va ser un grup d'onze daines burxant entre la neu per trobar una mica d'herba. Aquí sí que duia la càmera (tingues compassió que es tracta d'una discreta Lumix).

Acabat el cens em vaig calçar les raquetes i em vaig enfilar muntanya amunt per assaborir una mica més el dia. 

Aquestes pujades-llampec a les muntanyes del Pirineu, aquest anar descobrint nous racons i nous ocells, és un plaer immens. Trobar-me sol dalt les muntanyes no té preu. La tornada a la realitat es fa més suau.
Cercavores

Cavalls als camps...
...vaques...
...i daines!
Cabana de pastor
Massís de la Pica al fons
...aquí ampliat
Del Montsent de Pallars (esquerra) mirant cap a Aigüestortes. Enmig el pic de la Mainera.

2 comentaris:

  1. El meu SOCC de desembre ha sigut molt pobre. Silenci absolut i ni un moviment. Quatre mallerengues petites i poca cosa més. A veure si el de gener és més ric!

    ResponElimina
  2. Per cert, entenc perfectament aquest plaer immens de trobar-te tu sol i la muntanya. Com molt bé dius, no té preu.

    ResponElimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras