Sensibilització, potser sí, potser no

Si bé la tasca de seguiment d’ocells a Tami és el principal objectiu d’aquest projecte per tal de poder comprendre la riquesa de biodiversitat que hi ha dins aquesta petita finca, també és cert que un altre dels objectius no menor és el de sensibilitzar la població local sobre la conservació de la natura.

Ja durant la primera estada vaig fer una presentació en una escola de secundària de Dapaong, i també vaig fer una cosa similar aquí, a Tami, entre els stagiaires que s’estan formant. En aquesta actual estada, parlant amb la gent de PROYDE de Madrid, que és l’ONG vinculada a La Salle que financia el projecte i que m’han esperonat a tirar-lo endavant, vam veure que una millor forma d’arribar a la població, més que anant a cap escola, seria donar una classe en els cursos de formació del professorat. El contacte el tenen amb la Federació d’Escoles Cristianes, que al nord de Togo, es cohesionen al voltant de la ciutat de Dapaong. Així que, arribat a començament de curs, podria trobar els professors abans i compartir amb ells algunes idees del projecte. Després ells s’encarregarien, si ho creien convenient, de replicar el treball amb els seus alumnes. O sigui, que tindria un efecte de major abast que la simple visita a una escola.

Amb aquesta idea al sarró, abans de venir cap a Togo, vaig estar preparant una presentació en Power Point força àmplia, que no abastés només el tema dels ocells, sinó que anés més enllà cap a idees a l’entorn de la biodiversitat, dels beneficis que n’obtenim d’ella, de les amenaces que pateix i de la necessitat de conservar-la per al nostre propi benefici com a societat i com a espècie. Després ja parlaria del treball específic del seguiment d’ocells aquí a Tami. També vaig preparar un rètol molt senzill per tal que els professors el puguessin penjar a les escoles i els alumnes ho tinguessin així present. Hi havia altres activitats pensades però aquestes primeres semblaven les principals i més importants.

Però, oh, sorpresa! L’inici de curs s’endarrereix un mes! Per què? Qüestions polítiques. Resulta que els professors de tot el país han amenaçat en convocar una vaga d’ensenyament de bon principi. Suposo que reivindiquen millors salaris, que el que reben aquí és misèria i companyia. Doncs per evitar que hi hagi cap vaga, el govern del país ha decidit postposar l’inici de curs un mes fins que... fins que acabi la cimera internacional sobre seguretat marítima que tindrà lloc a Lomé al voltant del 15 d’octubre. Massa mitjans de comunicació presents al país i el govern no està disposat a oferir una mala imatge del país amb una vaga a l’ensenyament, les protestes al carrer i una possible repressió policial posterior.

Els estudiants perdran un mes més d’ensenyament. Ja no és una sorpresa. Cada cop que vinc aquí escolto coses similars. No per cimeres, però sí per altres motius. I això també m’afecta a la feina que havia de fer, ja que els professors no estaran reunits per a fer formació en el temps que estava previst. Quan es reprenguin les classes jo ja estaré a Gualba...

* * * * *

He deixat aquesta entrada programada al bloc des de fa més d’una setmana. Donat que les connexions cibernètiques van com van, m’he volgut avançar. No sé si quan ho rebis hauré trobat la solució a aquest entrebanc. Ja t’ho diré més endavant.