"We've totally screwed up"

"L'hem cagat ben cagada". Aquesta és una de les traduccions més acceptades pels mitjans de comunicació en relació a l'escàndol de frau protagonitzat per Volkswagen, el major fabricant de cotxes europeu. La frase la va pronunciar Michael Horn, el cap d'aquesta empresa a la secció dels Estats Units, en una aparició de disculpa (val la pena fer una ullada a la declaració íntegra, una cosa sorprenent a escala ibèrica). 

Per si no saps de què va aquest escàndol, es tracta d'un software instal·lat a més d'onze milions de vehicles (segons reconeix la pròpia empresa) que detecta si el vehicle està en funcionament normal o si està sent inspeccionat. En aquest segons cas, el programa informàtic activa que els filtres del cotxe funcionin per reduir les emissions de gasos contaminants per sota dels barems màxims permesos segons les normatives ambientals. En aquestes condicions la potència del cotxe i les seves prestacions queden reduïdes, però l'usuari no ho nota ja que s'està fent la revisió del vehicle. I el cotxe passa satisfactòriament la inspecció quant als nivells d'emissions contaminants. Quan el sistema detecta que el cotxe ja no està essent inspeccionat sinó que circula de forma normal, el software anul·la aquests filtres de manera que el cotxe recupera tota la seva potència i serveis però a costa d'incrementar les seves emissions contaminants entre 10 i 40 cops més del permès. L'Agència de Protecció Ambiental (EPA) dels Estats Units ha descobert el frau i l'escàndol ha esdevingut mundial.

Les repercussions d'aquest frau són enormes i els límits d'on poden arribar estan encara per veure: econòmiques (l'empresa ha perdut 25.000 milions d'euros en dos dies a la borsa), socials (treballadors que potser seran acomiadats si l'empresa no pot assumir les pèrdues i les sancions o si baixen les comandes; efecte sobre els proveïdors i altres fabricants,...). D'aquestes és de les que més es parlen. Sentint les declaracions de l'empresa i llegint diferents articles d'opinió també es deixa molt clara la pèrdua de confiança dels consumidors que ara caldrà recuperar així com la imatge d'honestedat de l'empresa. Curiosament, però, de les repercussions en l'àmbit de la sostenibilitat i en concret de la lluita contra el canvi climàtic, que en definitiva és sobre el que afecta directament el frau, se n'ha parlat ben poc, tot i que el mal fet és enorme.

Un dels principals causants de les emissions de gasos contaminants, i en especial dels responsables de l'efecte d'hivernacle que afecta al canvi climàtic, és el transport privat. Es pot lluitar per reduir les emissions en la generació de l'electricitat a través de fonts d'energia alternatives o renovables, es pot apostar per polítiques que afavoreixen el transport públic i que aquest sigui electrificat -com ara els trens de rodalies, cosa per la que s'ha treballat entre poc i gens al nostre país- però ara com ara no hi ha un substitut real que pugui ocupar el lloc dels combustibles derivats del petroli en els automòbils. Per què? Doncs perquè la gasolina i el gasoil són combustibles d'alta densitat energètica, o sigui que amb poc volum proporcionen molta energia, la que necessita el vehicle per desplaçar-se; i per aconseguir el mateix encara no hi ha una tecnologia suficientment desenvolupada adaptable als vehicles rodats.  

Volkswagen es vanagloriava de què els seus cotxes emetien poques emissions, un element considerat com a rellevant per part de molts clients ambientalment sensibilitzats com per acabar elegint aquesta marca automobilística per davant d'altres marques competidores. Ara s'ha vist que sobre aquest valor afegit s'havia fet trampa. Un cop dur per al nostre medi ambient, per la lluita a favor de la sostenibilitat i contra el canvi climàtic, i contra la sensibilització perquè aquestes lluites puguin reeixir. Com a consumidor un es pot plantejar per què ha d'ambientalitzar els seus hàbits -normalment a un cost més elevat- si al final les empreses fan el que volen? La UE tenia una imatge capdavantera en la lluita contra el canvi climàtic a escala mundial, però accions com aquesta que tenen lloc en el seu si la desmenteixen i li fan perdre credibilitat. És el que té el nostre model econòmic neoliberal i un dels seus pilars: deixeu que el mercat es reguli ell mateix, sense traves, i ja veureu com tot anirà rodat (ara no sé si això de rodat és gaire oportú). Així s'ha fet, així es fa i així ens va. Amb pocs controls deixem que siguin les pròpies empreses les que determinin com han de fer la seva feina lliurement, sense preocupar-nos gaire dels seus efectes -danys col·laterals- també en l'àmbit social! I si parlem de danys ambientals, encara amb més màniga ampla. Mirem que aquests temes no afectin les activitats de les empreses, no els posem obstacles per a què duguin a terme els seus objectius (encara que això suposi dilapidar i malmetre els nostres recursos naturals). Paradoxalment, un país com els Estats Units on als vuitanta el neoliberalisme va renéixer amb força de la mà de Ronald Reagan -i a Europa de la seva homòloga Margaret Thatcher-, ha desemmascarat el frau gràcies a una agència federal que té com a principals objectius la protecció de la salut humana i del medi ambient.

Cal acabar amb aquest sistema. No es tracta només de protegir la natura en abstracte o de forma poètica i romàntica. Estem parlant de la nostra salut, la dels nostres coetanis d'arreu del món i la de les generacions que han de venir. En definitiva, de la pròpia supervivència.