dilluns, 10 d’agost del 2015

Desvestint i malbaratant

C-35 al seu pas per Sant Celoni. Foto: www.naciodigital.cat
Des de fa tres setmanes dóna gust circular amb cotxe per la carretera autonòmica C-35 en el tram que va entre Sant Celoni i la rotonda de Gualba. L'asfalt, tot nou i ben aplanat, fa de bon conduir. Sembla preparat a consciència per resistir el pas dels milers de cotxes i camions que, diàriament, circulen pel seu damunt, especialment encarat a suportar les tensions dels materials que pateixen les gelades hivernals. D'aquí a un temps, això ja se sap, tornarem a veure com apareixen sots diversos per a patiment d'esmorteïdors i discos intervertebrals, però de moment en gaudirem una temporada.

No en tinc ni idea de quant costa asfaltar un kilòmetre de carretera però no deu ser molt econòmic tenint en compte el que es triga a fer-ho en tantes i tantes carreteres del nostre país, on sovint se substitueix l'asfalt integral per petits pedaços que no aguanten ni el pas d'un camió ni una bona pluja... Tot i que suposo que les dades no són totalment extrapolables, una informació de Motorpasión de 2013 deia que el preu d'asfaltar a Espanya és el doble de car que a Alemanya. Les quantitats que barregen a la notícia donen idea que no són activitats gaire barates. Aquí s'hi imbrica un altre tema i és que la C-35 no estava dissenyada per al volum de tràfic actual i, tenint l'AP-7 al costat corrent en paral·lel, un es pregunta si no es podria reduir una gran part d'aquest trànsit desviant-lo cap a l'autopista que hem sobrepagat. Per cert, a l'altra banda de la carretera hi ha les vies del tren de rodalies cap a Figueres i França i al seu costat les de l'AVE en la mateixa direcció, totes quatre infraestructures constitueixen una fenomenal barrera i cursa d'obstacles per a la fauna que circula entre el Montnegre i el Montseny.

Així que tenim una carretera novament asfaltada. I això és una bona notícia per als conductors, jo entre ells. Però em pregunto qui va programar fer aquesta inversió ara. Fa aproximadament mig any ens vam despertar amb un altre fet relacionat amb aquesta via. Algú havia decidit posar-hi bandes rugoses sonores en la línia que separa els dos sentits de la circulació! Això és genial, sobretot ara que hi ha molt suïcida i homicida circulant amb el mòbil, ja no a l'orella, sinó entre els dits enviant missatges. Es despisten mig segon, però trepitgen la línia rugosa i senten un soroll que els fa entendre (suposant que en tinguin, d'enteniment) que estan envaint el carril contrari, aixequen la vista un moment del mòbil i corregeixen la direcció del cotxe (sempre que no hi hagi una bicicleta a prop, o malgrat hi pugui ser, aquest també, ciclista suïcida). Les deuen regalar les línies de separació amb bandes rugoses sonores? Mira que m'agrada passejar-me per les rifes de les fires i mai no he vist que li toquessin a ningú.

Però ves per on: es fa una inversió amb bandes rugoses per millorar la seguretat de conductors i passatgers de cotxes i poc després, se suposa que la mateixa administració ja que n'és la competent, decideix asfaltar al damunt, eliminant les prèvies mesures de seguretat. Entremig, s'han perdut diners, segurament força diners, tot i que, possiblement també, algú n'ha sortit beneficiat. Potser només és una qüestió de funcionaris que estan picant a màquina (ara m'ha vingut al cap el Buenafuente de fa una pila d'anys), i que no es plantegen la inutilitat de fer les dues obres per aquest ordre ni la seva incompatibilitat. Es podrà dir que, en realitat, parlem de xavalla i que no és important però a mi em sembla una nova execució ineficient per part d'una administració que es queixa de tenir pocs diners per construir un país. Doncs mira, si els pocs que tenim els mal(in)vertim així, ja em diràs tu! Amb "amics" com aquests qui necessita enemics?

15 comentaris:

  1. el meu fort no és el coneixement de les carreteres i ignoro el perquè primer es van posar bandes rugoses i ara s'ha asfaltat al damunt ....i si això és malversar o no....el que si he trobat per la xarxa és un parell d'informes tècnics sobre la sinistralitat i la manera de reduir-la i eren informes del RACC i també de transit de la Generalitat .....amb bona fe hipotetitzo que primer els informes tècnics van aconsellar aquesta mesura i que després potser s'ha comprovat que els resultats pretesos no eren adients o que hi havien informes contraris ....tanmateix trobo molt bé que els ciutadans estiguem al cas de les obres i les despeses, respecte a que dius que el govern es queixa de no tenir diners dispensa si et dic que em sembla tendenciós , el cert és que jas saps que l'estat és a la practica el propietari del deute de la Generalitat mitjançant el FLA i els intents per generar impostos propis han estat boicotejats sistemàticament.....ves a saber si també estem lligats de mans i de peus sobre quines obres fem o deixem de fer ....ara be hauríem de tenir tots els factors i les dades a la mà per titllar de malversació o no, l'Ave depèn l'estat i l'estat senyala el seu traçat....bé és el penso o m'ha fet pensar el teu post

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Elfree, jo tampoc no sóc expert en carreteres però em costa molt imaginar-me que l'asfalt posterior es degui a un informe que assenyali que els resultats no han estat bons després de mig any o que eren contraris. Diga'm incrèdul!

      Tens raó en què he parlat massa lleugerament de malversació (al títol original "Desvestint i malversant"). Pensava que malversar era sinònim de malbaratar però en canvi el primer inclou una desviació de diners que tenien un objectiu concret cap a un altre i d'això no en tinc informació, ni ho volia expressar així. De malbaratar sí que ho penso i per això he modificat el títol del post. Cal parlar amb propietat i amb el títol de l'entrada no ho he fet. So sorry.

      No sé si el post és tendenciós o no. En tot cas, l'única tendència pretesa era denunciar com es fan certes coses, com deia Serrat:"Per ignorància, per imprudència, per inconsciència i per mala llet". Quan vaig començar a escriure estava convençut que es tractava d'una carretera nacional que depenia de l'administració de Madrid, però em van confirmar que era autonòmica i que depenia de la Generalitat. M'és indiferent el color polític que i hagi al darrera: la incompetència i els altres qualificatius no hi entenen de tendències sinó de persones i de les seves actuacions (o de la seva passivitat). Quan es malbaraten recursos públics, independentment de qui ho faci o de per a què ho faci, en sortim tots perdent perquè van en detriment de resoldre altres necessitats. D'aquí la puntualització final del meu post i la referència a la queixa dels pocs recursos (sóc molt conscient que no tenim els recursos que ens toca, però també de què no es poden invertir malament). Però igualment accepto que et sembli tendenciós, només faltaria!

      Elimina
  2. Tampoc jo sé com va això de les carreteres, ni qui decideix quin és la manera més segura de fer-les... Aquestes bandes rugoses, a mi em donen seguretat i no pas perquè vagi parlant amb el mòbil, però de vegades et despistes per alguna petita cosa i això sempre és un senyal d'alerta...Ara que si que ho trobo absurd, que després ho tapessin!
    Tindràs sort de conduir relaxadament, fins els propers sots provocats, pel mal temps...
    Bon vespre, Ignasi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, com a mesura de seguretat aquestes bandes rugoses semblen molt eficients. No sé si sempre donen temps a corregir algun petit desviament en la conducció. La veritat és que és tan fàcil perdre la mirada un segon! La ràdio o el cd, un anunci o una mirada al retrovisor interior perquè els nens criden darrera... Bon matí, Roser.

      Elimina
  3. Jo tampoc estic gens capacitada per opinar de temes de transit, però no cal ser un entès per veure la incongruència que representa posar unes bandes rugoses i després, al cap de poc temps, tapar-les.
    Però així van les coses, i és una llàstima. Potser no sigui malversació, però falta de previsió si que ho sembla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Incongruència, falta de previsió... sí això és el que sembla tot plegat. Gràcies per la visita!

      Elimina
  4. Bé, un exemple més, un de tants. No sé de qui depèn aquesta carretera, o qui la gestiona, però no deixa de ser una infraestructura, i d'aquí en treuen diners les constructores, amiguetes de l'administració. Salta a la vista, oi? No és que els que planegen siguin tan inútils, o no tots ho poden ser, no fotem. Ara fem una obra, i en dos dies ho desmuntem i en fem una altra a sobre, amb diner públic, és clar. Ja saps quin és el següent pas, oi? Posar bandes rugoses sobre el nou asfaltat, segur que ja ho havies pensat. Passarà un any, dos anys, els que siguin, i ens vidràs a dir que ho han fet. I és que com a mesura de seguretat està molt bé. Com a mesura de la barra d'algunes administracions, està encara més bé. Molta, en tenen molta de barra. Però és que és la manera de convertir diner públic en líquid a la butxaca, ja saps com va. Un pressupost inflat, t'ho faig per la meitat, que ja és una picossada, i la resta t'ho quedes tu. Permís? Naturalment, permís.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho descrius molt millor del que jo sabria, XeXu. Com bé dius és aquest aspecte lamentable associat a les infraestructures que, no sé per quins set sous, algú en treu profit convertint aquest diner públic en privat. No sé si és el mateix que ha succeït en el cas de la carretera aquesta i potser només és una falta de previsió i d'introduir conceptes de racionalitat en la gestió pública. Em recorda força al que observava a Barcelona quan hi vivia: de cop et trobaves que estaven canviant les llambordes del carrer i fent aceres noves, i poc després venien i rebentaven el terra per millorar les canonades (de gas posem per cas). Tapaven, posaven noves llambordes i al cap d'uns mesos, o només setmanes, tornaven a obrir per passar els cables de no ser quina fibra, i bla, bla, bla...

      Elimina
  5. Ignasi, jo també faig una disculpa prèvia sobre el meu poc coneixement tècnic de les carreteres. Sí que estic amb que en tot plegat sempre hi han interessos econòmics pel darrere i a nosaltres i al país ens fan moure com titelles al ritme d'aquests interessos. Fan, desfan, tornen a fer i deixen de fer. Tan bé que estaríem si els que mouen els fils fossin honrats, però bah! utopies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que era l'Anguita qui deia que això de què una idea sigui una utopia estava bé (ho deia quan li criticaven les seves idees polítiques), I ho feia perquè definia utopia com una cosa realitzable malgrat que fos difícil d'assolir. Potser arribarà un dia...

      Elimina
  6. Jo només dic que decidir asfaltar una carretera en estiu és molt crudel per a la gent que treballa allí... quina calor! I després supose que s'han de renovar i aquestes bandes que fan ruidet quan les xafes i que diuen que no és bo circular pel damunt... doncs seran cares i hauran dit: "doncs asfaltem, les tapem i au! així no ens gastem tants diners tornant a posar bandes! " (O això és el que m'agradaria pensar...)

    ResponElimina
  7. I tinc un altre dubte que no sé si ve o no al cas... per què hi ha tantes rotondes a Castelló? Per a què serveixen? Serà precís??!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El cas de Castelló no en tinc ni idea, però en general les rotondes faciliten la circulació evitant cruïlles perilloses. En aquesta fotografia que he posat es veu un cotxe vermell a punt de creuar la carretera creuant una línia contínua. A la carretera de Sant Celoni fa dècades que es demana de fer una rotonda pel costat nord. Tots els polítics ho prometen i l'últim que he sentit es que començarien les obres aquest setembre. És més que necessària: surts de Sant Celoni i et trobes amb una carretera amb mala visibilitat i amb un gran tràfic a la que t'has d'incorporar i és un punt negre on cada any hi ha accidents, alguns d'ells mortals. Es clar que s'han de fer bé les rotondes: si fas que els que hi accedeixen tinguin privilegis segons en quin punt s'incorporen (com en el cas de la mateixa carretera a tocar de Gualba) fa que per a alguns sigui un problema incorporar-s'hi. També és cert que fa a les dues darreres dècades, especialment a la de les vaques grasses, es van fer moltes rotondes -a cadascuna més grossa- i sembla, això es deia en el seu moment, que també hi havia interessos perquè era obra pública i servia perquè alguns convertissin diner públic en privat tal com descriu en XeXu. Salut, Ada!

      Elimina
  8. Ressalto les teves pròpies paraules: " la incompetència i els altres qualificatius no hi entenen de tendències sinó de persones i de les seves actuacions (o de la seva passivitat)".
    I afegeixo que les administracions, a part de l'interès per embutxacar-se algun que altre dineret, tenen en plantilla a uns quants enginyers de camins, personatges altament qualificats per aquestes tasques, que s'han de mantenir i que cobren per a fer els projectes des de la gran pensada fins al control de l'execució de l'obra, i que el que cobren t'asseguro que no és ni el que cobres tu (sigui el que sigui) ni el que cobro jo, però al final com que ho paguem entre tots que més dona! I al final com que ho aguantem entre tots, així ens va!
    Com en tantes altres coses, QUÈ TRIST!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt sovint quan surten casos de corrupció o d'especulació hi ha barrejats polítics i tècnics, perquè difícilment uns ho poden fer sense el consentiment dels altres. No en sé prou d'això, però. El sistema s'ha tornat força incontrolable i difícil de supervisar. Això de gestió de la cosa pública que s'atribueix als polítics es torna en molts casos en una gestió per al propi benefici i poc més. Hi ha excepcions, honroses, però no són les que més destaquen. Per la resta, és una cosa d'anar-se tapant uns als altres. I com bé dius, QUÈ TRIST!

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras