dimarts, 5 de maig del 2015

Article de Tami a Quercus

De les setmanes es pot dir que, igual que els melons, fins que no les encetes no saps mai com sortiran. I de fet, també passa amb els dies, així que, malgrat que una setmana comenci d'una manera no vol dir que acabi igual. Sense anar gaire lluny, la setmana passada va ser un muntanya russa emocional i vivencial. No hi va haver cap dia igual que l'anterior i, com el temps, vaig viatjar del fred a la calor passant pel plugim i les ventades. Aquesta ha començat prou bé. I és que després d'un any en què vaig enviar un article a una revista i me'l van acceptar, l'acaben de publicar en el número del mes de maig. 

De què va l'article? A quina revista? L'article és sobre la biodiversitat d'ocells (oh, quina sorpresa!) a Tami, en una petita regió del nord-oest de Togo, un petit i desconegut país de l'Àfrica occidental. Com segurament ja saps, fa un parell d'anys em vaig desplaçar allà durant un mes i mig, vivint en un centre de formació rural i realitzant un intensiu cens d'ocells, dins un projecte de cooperació més ampli. Les anècdotes, les vivències i els sentiments d'aquells dies, recollits en més de vint entrades, els pots trobar en aquest bloc a partir del 21 d'abril de 2013. Els resultats de l'estudi els vaig publicar pocs mesos després en un informe de prop de 150 pàgines que et pots descarregar des d'aquí

La revista on s'ha publicat és Quercus, una publicació mensual sobre observació, estudi i defensa de la natura. Té més de trenta anys d'existència i, des del primer número, treballa per divulgar estudis d'investigació i conservació. És la revista dedicada al medi ambient que més anys porta dins la premsa ambiental espanyola. Tot un goig poder publicar en aquesta revista amb tanta història i un plaer haver conegut i bescanviat amb el seu amable director, Rafael Serra. Malgrat que la revista tracta sobretot temes locals, ocasionalment, motiu pel qual s'ha endarrerit la publicació del meu article, també introdueix temàtiques internacionals. I avui, amb molta alegria personal, el meu article, una síntesi de l'informe, ha vist la llum! M'ha fet molta il·lusió i ho he volgut compartir amb tu.

Si et fa gràcia fer-li una ullada te'l pots descarregar des d'aquí o clicant damunt la imatge de la portada.

18 comentaris:

  1. Llavors ja puc dir que tinc un famós que em comenta al blog?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una indirecta perquè darrerament no hi entro? En tot cas hauries de revisar el concepte de famós... ;p

      Elimina
  2. Enhorabona, doncs, Ignasi! Les bones notícies s'han de compartir

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme! Hi ha gent que considera una pedanteria publicar bones notícies sobre un mateix. De fet, hi ha gent que li fa ràbia que a altres li surtin les coses una mica bé en un moment determinat. Pitjor per a ells! Jo no ho veig així. Només que, com deia, m'ha fet il·lusió, donat que normalment no explico coses massa alegres. Així que avui he fet una excepció per compartir-ho.

      Elimina
  3. La revista la conec de l'època de la facultat (tenia la xicota al departament de fisio vegetal...), i ja era reconeguda llavors. Així que enhorabona, la feina ben feta sol tenir premi, i que et publiquin ha de fer una il·lusió terrible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, XeXu! Ja m'imaginava que als bio... us sonaria la revista. Jo em vaig subscriure el primer any (diria que és del 1984) i segueixo llegint-me-la cada cop que arriba a casa. El tema ha trigat una mica perquè volia haver fet una mica més de publicitat del treball donat que s'obria una segona fase i no tenim finançament. Vaig estar a Tami l'abril-maig de 2013, vaig escriure presentar l'informe aquell octubre i vaig escriure i enviar l'article el maig de 2014... la cosa ha trigat però sí, com tu bé dius, fa molta il·lusió que et publiquin un article a Quercus.

      Elimina
  4. Vaja, ara tornaré a comprar un núm. de Quercus després que fa moooolts anys que no ho feia. I tota la "culpa" és teva. Òbviament, no pot faltar a la meva biblioteca -hemeroteca, en aquest cas- el teu article.
    Felicitats, de debò.
    Això m'ha fet recordar una anècdota:
    Quan va sortir la revista jo encara vivia a Valls, doncs un dels primers exemplars que vaig comprar quan el vaig demanar al quiosc, la senyora va entendre "Querpus". Es pensava que era una revista porno!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha... doncs Quercus se n'alegrarà que ho facis! Gràcies per les felicitacions! Espero que l'article el trobis interessant.

      Jo no tinc cap anècdota tant porno com la teva, però és ben cert que trobar els primers números a mitjan dels vuitanta costava moltíssim. A Barcelona només els podies aconseguir en uns pocs kioscos del centre. Als pocs números vaig optar per subscriure'm...

      Elimina
  5. Enhorabona Ignasi! Conec la revista Quercus de fa molts anys, de quan em vaig dedicar -de manera totalment amateur i autodidacta- a la botànica. Les comprava cada mes i les vaig guardar durant molts anys. Ara només en conservo les portades -sempre unes fotos esplèndides- i alguns articles triats.
    Gràcies per compartir l'article. Ja me l'he baixat i me'l llegiré amb molta curiositat.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, August, que sempre m'acompanyes amb les teves bones paraules. Espero que l'article et resulti interessant. Si més no, podràs copsar què nassos estava fent per aquelles terres subsaharianes...

      Elimina
  6. Et felicito! És molt gratificant que una revista prestigiosa valori i publiqui el teu treball. Pots estar-ne orgullós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria! Sí que és gratificant, sí. I per això ho he volgut compartir perquè la bona gent també se n'alegra de les coses bones que els passa als altres i no només s'entristeix amb les dolentes...

      Elimina
  7. Moltes felicitats ocellaire...Sempre és agradable que es valorin les coses que fem amb il·lusió, perquè sí, perquè ens agraden...He mirat l'article , ja el llegiré amb calma, segur que serà molt interessant...
    Petonets ben refilats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Roser! Molt boniques les refilades! Petons

      Elimina
  8. Ara mateix escoltava l'Ofici de Viure, sobre l'elogi. Deu crítiques per un elogi, rebem. El ressò i l'impacte no sempre es corresponen amb la dedicació, l'esforç i la feina feta. Després de dos anys, aquí tens els fruits. Enhorabona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. 10:1? Estàs de broma? Segur que no t'has deixat un 0? Ja m'agradaria trobar-me una proporció així! Tot i que, sincerament, de vegades fa més mal que et "ningunegin" que no que et critiquin... Suposo que és allò de "que parlin de nosaltres, encara que sigui malament però que en parlin!"... gràcies! Em sembla que vas ser de les poques que em vas seguir les peripècies quan estava a Tami... m'enrecordo prou bé!

      Elimina
  9. Enhorabona, ignasi! No solament per veure'l publicat, sinó sobretot perquè el treball és magnífic (sóc lector habitual de Quercus, però amb tots els embolics de les darreres setmanes aquest número me l'havia deixat pendent de mirar, m'ha alegrat molt trobar el teu article :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari i els elogis! La veritat és que va ser un treball intens però agraït. Queda pendent fer com a mínim un segon viatge però ara com ara ho veig molt difìcil per manca de finançament (el primer me'l vaig costejar jo íntegrament, cosa que no puc repetir). Si mai faig una tornada cap allà rebràs notícies. Abraçada!

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras