dijous, 19 de febrer del 2015

Exactament, què vol dir "Obra Social"?

Aquest dilluns passat, l'escola dels meus fills ha tingut a bé donar-nos un dia de festa. Suposo que, tenint present que els pares portàvem un esgotament al damunt després d'una setmana sencera -de dilluns a divendres- de pintar cares, fer pentinats originals, disfressar els nens de maneres diverses i preparar truites a primera hora del matí abans d'entrar a classes, l'equip docent va decidir fer ús d'un dels seus dies de lliure disposició de què gaudeixen per a què pares, mares, avis i àvies poguéssim descansar. Tot un detall tenint en compte que la celebració s'allarga fins demà passat, dissabte, data irreverent en què se celebra el Carnestoltes a Gualba. 

Amb un dia de festa al davant, jo, que degut a les irregularitats de feina tinc força disponibilitat horària, m'he plantejat què podria fer perquè el dia fos profitós per als meus fills. L'any passat, en un dia com aquest, vam visitar les runes d'Empúries i un altre dia el zoològic de Barcelona, però per no repetir he buscat alguna alternativa lúdic-educativa, que aquí a muntanya som rics en recursos naturals però pobres en els culturals, i tots són bons per enriquir l'esperit. Així que em poso a la recerca d'algun museu i, ah! els dilluns molts museus tanquen! (Si ets mestre pren nota i així un altre cop demanes, en interès dels nostres infants, que el dia lliure no sigui dilluns, per tal que els pares puguem seguir treballant en aquest procés col·lectiu i participatiu en què, se suposa, consisteix l'educació).

Segueixo buscant alternatives i recupero una antiga idea: baixarem a Barcelona a fer el turista i anirem a descobrir l'arquitectura gòtica a l'esplèndida església de Santa Maria del Mar (abans de l'una del migdia, que la darrera vegada ens volien cobrar per ser horari de visita turística); passarem pel fossar de les Moreres a sentir-nos patriotes; farem el guiri pel Mercat de la Boqueria i acabarem la jornada al CaixaForum on hi ha una exposició sobre els 25 anys de Pixar que pinta molt bé. Convido l'àvia a passar el dia amb nosaltres (egoistament, perquè vull que ens faci de guia a l'església, ella que és experta en història de l'art). Dit i fet, ens trobem a les 10 del matí al Liceu i xino-xano fem via cap a Santa Maria del Mar. L'àvia diu de treure el nas per l'església del Pi, que ens ve de pas, per veure el rosetó o rosassa. Ai, carall, a la porta dues dones ens diuen que l'entrada són quatre euracos! Ja sé que l'església té problemes de finançament però m'ha semblat excessiu. Decidim passar del Pi, que no estava dins el programa original, i seguir amb la proposta que teníem. 

A partir d'aquí tot surt rodó: l'Aran i la Sitina queden força garratibats a l'església -falta de costum, crec- i de les explicacions de l'àvia. A més intentem descobrir els contraforts, la clau de volta, mesurem amb les passes la distància entre les columnes per veure que està pensada per ser quadrada i no sé quantes coses més. Sortim i veiem el fossar i l'Aran ens recita allò de: "Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor..." D'aquí ens belluguem cap al Mercat de la Boqueria, ple de turistes, i nosaltres uns més entre ells. Remenem peixos i fruites, cervells de be i gominoles. Els nens flipen amb la gent, les olors i els colors. I això que avui és dilluns i la part de peixos està sota mínims. 

Fem una parada tècnica per dinar i reprenem camí cap a Plaça Espanya. Mentre ens acostem al CaixaForum els nens ja viuen l'emoció abans d'entrar. L'àvia decideix acompanyar-nos després de la nostra insistència. A ella li encanta l'art i les pel·lícules, i moltes de les que surten a l'exposició les ha vist o coneix. Però quan estem a punt d'entrar em diu: "Jo no entro que em faran pagar, nen". "Què dius! Tu que ets jubilada i tens més de setanta-cinc anys? Au, au, treu la targeta rosa i no et preocupis". "Ja ho veuràs com sí, fa uns mesos vaig venir a l'exposició de Sorolla i em van fer pagar". Anem al mostrador. Quatre euros. Sí, sí. La visita a l'exposició de l'Obra Social de la Caixa costa quatre euros per adult. A no ser que siguis client de la Caixa, i no és el cas. Li dic a la noia que ens atent: "Això és de l'Obra Social?". I ella: "Mira, són les tres de la tarda i començo ara la jornada. Si vols et dono un full de reclamacions". Vaig pensar que s'havien equivocat i que en realitat volien posar "Obra Comercial". De fet, la missió de l'Obra Social comença explicant que tracta de: "Contribuir al progrés de les persones i de la societat amb una incidència especial en els col·lectius més vulnerables". Està clar que els jubilats que cobren misèrrimes pensions no es considera un col·lectiu vulnerable o, pitjor encara, que ja no han de progressar més. Però al capdavall, coneixent la Caixa, qui s'enganya és perquè vol.

Pago els vuit euros -quatre d'ells empastifats de vergonya aliena- i entrem a veure l'exposició de Pixar. Xalem molt. Des dels visionat dels primers curts d'animació de Pixar de mitjans dels vuitanta -The adventures of André and Wally B, Red's Dream o Tin Toy- als coneguts llargmetratges -Toy Story, A bug's lifeMonsters, Inc., Buscant en Nemo, Els increïbles, Cars, Ratatouille, Wall-E o Up-, cadascun amb el seu apartat propi farcit amb maquetes, vídeos, dibuixos i guions il·lustrats. El procés creatiu i de producció estan molt ben explicats. Realment una exposició molt bona i molt aconsellable, especialment si no ets jubilat ni estàs a l'atur, tens menys de 16 anys i ets client de la Caixa... Parlem?

11 comentaris:

  1. Bona nit Ignasi!
    A Esplugues també van fer festa totes les escoles, el dilluns, que jo no li veig la necessitat, perquè això d'estar tant cansats, deixem-ho còrrer...
    I els dilluns que ningú tingui l'idea d'anar a veure museus públics, que és l'únic dia de la setmana que estan tancats...I els jubilats, si el lloc és privat, s'ha de pagar, bitllo, bitllo...
    Doncs vau fer un bon recorregut cultural, ai, però a la muntanya també es pot fer cultura...Anar al bosc per aprendre a identificar plantes, arbres, ocells, tipus de roques, aprendre a orientar-se, conèixer tipus de núvols, de vents...Vols més cultura? Potser és de diferent tipus, però penso que cultura, al cap i a la fi...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que la paraula cultura té la seva etimologia en el conreu de la terra, així que ja tens raó en què tot el valor natural que tenim aquí al Baix Montseny és cultura (o "kultura" per allò de diferenciar-ho de l'estàndard). I d'aquesta amb els meus fills ens en fem un fart: cada matí, camí de l'escola que fem a peu, passem per davant de camps i per un bosc de ribera que va canviant de colors, d'olors i sons, amb el pas de les estacions. Quan necessito de l'altra cultura, és fàcil que m'hagi de bellugar pel territori. Gràcies!

      Elimina
  2. Nosaltres també volem xalar a l'expo de Pixar!
    Doncs jo vaig passar de La Caixa, parlem, a Triodos, perquè volia fer-me de la banca ètica (tot i que sembla que els seus origens eren sectaris, ara vull pensar que no). Quan veig anuncis de l'Obra Social penso que potser no calia canviar... però sí, suposo que vaig fer bé, de vegades sembla l'Obra Comercial, efectivament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres també ens vam passar a Triodos fa uns vuit anys, un dels pocs bancs a qui no li va afectar la crisi bancària fruit de l'especulació perquè, senzillament, no especulen amb fons d'inversió. Aquests bancs que amb una mà t'ofereixen un comportament ètic mentre amb l'altra especulen amb empreses que, per exemple, malmeten l'entorn en països tercers, no em convencen. En el fons, els diners són els mateixos. Em semblen rentats de cara, només. Animeu-vos a veure l'exposició!

      Elimina
  3. A la Seu els profes encara estem més cansats que a Gualba perquè enlloc de festa dilluns, hem fet dilluns i dimarts. Clar que, mirant al país del costat, Andorra, som uns desgraciats perquè allà fan tota la setmana. Però és que a França fan 15 dies!!!!
    Ahir quan vaig arribar a l'escola li vaig dir a una companya: aquest cap de setmana m'he sentit com una apestada, tothom em tirava en cara els 4 dies de festa. Clar que passo d'explicar-los que durant aquest quatre dies he corregit, preparat classe, treballs... Però això noes veu!!! I... bé. També li vaig dir que el proper que em qüestinés els quatre dies de festa li arrencaria el cap d'una mossegada. Ara no sé si cumplir la meva promesa o menjar-me algun cap dels que cor per aquí... Com deia la directora d'una escola on vaig treballar quan fotia bronca: però de bon rotllo, eh? Hehe...

    L'Obra Social la Caixa no deixa de ser un negoci i l'exposició potser s'ho val. Ara... 4 EUROS PER ENTRAR A L'ESGLÉSIA DEL PI?!!!!! Aquests encara són més lladres que els de l'Obra Social.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tens raó amb això de menjar caps quan es fiquen amb el teu descans! Vaig treballar nou anys a l'escola concertada (set anys al barri de Pubilla Casas, a Hospitalet, donant classes de secundària amb aules de 40 nens i més de 30 hores lectives setmanals) i quan els meus (nostres) companys biòlegs em cardaven sobre les vacances que feia sempre els deia que ho provessin ells. Està clar que no es valora el treball i la dedicació que molts professors fan després a casa per poder fer la seva feina millor, com si la jornada no s'acabés mai.

      Amb això del carnestoltes, que ho he ficat en calçador aquí per no fer un post nou, la història és que cada escola és diferent. Per aquí em consta d'escoles que només han dedicat un dia, i en horari escolar, per fer la disfressa que després han passejat pel poble, i també d'altres que fins i tot no han fet res de carnestoltes. En el nostre cas, m'ha semblat més que excessiu que durant cinc dies s'emboliqui als pares en aquesta història de bon matí, i que no s'hagi fet coincidir amb la festa del poble, tenint en compte que l'organitza l'ampa de la pròpia escola. D'aquí la meva ironia sobre el dia de descans que ens hem guanyat els pares...

      La paradoxa del cas és que l'Obra Social de la Caixa no s'anuncia com una empresa ni com un negoci...

      Elimina
  4. La mentalitat de la Barcelona d'avui és eminentment turística. Qualsevol cosa digna de ser vista, i n'hi ha moltes, te la fan pagar. L'afany recaptatori és gran, però no té en compte la gent d'aquí. Bé, un diumenge al mes els museus estan oberts, i cal aprofitar aquests dies si ets d'aquí, ja que podràs vistar el que vulguis gratuïtament. Em costa posicionar-me sobre aquests temes, algun cop m'he posicionat a favor de la gratuïtat de les atraccions de la ciutat per la gent que hi viu, però llavors deixes fora a molta gent a qui no li farà gràcia. Per exemple a tu, o a mi mateix. Què fem, ho ampliem a l'àmbit de Catalunya? Tampoc no sé si és just. Ja hi ha col·lectius que tenen descomptes, però són prou? La rebaixa és prou gran? No sé, francament, són temes que se m'escapen una mica i no sabria com solucionar-los...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Turística i parc-temàtica. Perquè una cosa és cobrar als museus i una de diferent a les esglésies... Però pels recaptadors que manen, al final és una qüestió que tu també anomenes: "les atraccions de la ciutat", com si poguéssim comparar l'església del Pi amb el Tibidabo.

      En el cas del CaixaForum fixa't que no m'he queixat d'haver de pagar la meva entrada sinó de què li hagin fet pagar a mà mare, pensionista septuagenària, barcelonina resident a l'Hospitalet... Està clar que en aquest cas no és un espai tan públic com pugui ser-ho el Pi, però potser que no es revesteixin de "social"...

      Elimina
  5. Si no vaig errat, la Infanta Cristina, senyora d'Urdangarin, estava en nòmina a l'obra social aquesta que esmentes...o encara hi és. No ho sé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No vas errat. Fa anys vam coincidir al mateix acte però en diferents bàndols: mentre jo pagava ella parava la mà...

      Elimina
    2. Potser només és una anècdota. Però de vegades petits detalls assenyalen moltes coses.

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras