dimarts, 30 de desembre del 2014

I per acabar l'any: la TdN d'en Puyal

La pintada ja hi era...
Ja a punt d'acabar l'any m'ha semblat oportú acomiadar-lo amb un post simpàtic, tants de crítics que em guardo per a la resta de dies. No sóc dels que faig gaire res especial per acabar l'any. Sí, menjo els dotze grans de raïm per tradició però després tanco la tele que no puc aguantar aquest tipus de programes, ni els casposos ibèrics ni els camacosquesom catalans. 

Fa uns quants anys vaig acabar fent les campanades amb la Cris al voltant de les onze de la nit que ja no ens aguantàvem de fred i son, en un petit hostal de Villardeciervos, Zamora, on havíem anat buscant llop per la Sierra de la Culebra. Ens aixecàvem de matinada, amb gel i plugim, i anàvem petats. Quan l'amo de l'hostal, que tenia bar abaix, ens va deixar la tele posada cap a les nou, amb tot el bar lliure per a nosaltres, ens va dir: Vamos a casa a cenar con la familia. Después de las doce abriremos de nuevo el bar para hacer fiesta. Ya nos veremos. No, ja no ens vam veure més.

Un altre any, ja embarassats de l'Aran, vam passar aquests dies amb el Roger i la Sònia, en una Mercedes Vito on dormíem tots quatre, per terres gallegues i asturianes. El canvi d'any ens va enganxar dalt d'un penya-segat a Finisterre, des d'on vèiem un far que voltava, infatigable, il·luminant la costa. Ens va semblar divertit utilitzar cada volta de far -en realitat només dotze- com si fos una campanada. Menjant raïm a volta de far! 

Aquest any el passem al Pallars, a veure si els nens aprenen a calçar-se uns esquís, cosa que jo mai no he fet. Serà també força especial, segur. 

Fins ara només un parell d'anècdotes però tampoc com per riure, oi? En tot cas t'adjunto un tall de l'Actualitat a la carta amb els minoristes, amb actors del Polònia, dins El matí de Catalunya Ràdio. És del dia 22 de desembre i, tot i que el pots escoltar sencer, el que de veritat et recomano és la imitació que fan del Puyal del minut 4:45 al 7:38. La paròdia consisteix en la retransmissió de la loteria de Nadal primer, i d'un dinar de Nadal a continuació, per part de l'imitador del periodista. 

Espero que et faci acabar l'any amb un somriure... 

Fins l'any que ve!

6 comentaris:

  1. Ens hem fet un bon tip de riure a casa escoltant el tall sencer, quina gràcia la retransmissió del dinar de nadal...

    Dius que no fas res especial per acabar l'any? Doncs ningú ho diria amb les anècdotes que expliques. A mi em semblen coses prou especials i originals, i sembla que aquest any tornaràs a tenir un cap d'any ple de sorpreses i novetats. Compte amb aquest genoll!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro que riguéssiu... aquest era l'objectiu!

      Potser no vaig encertar amb la paraula "especial"... em referia a què mota gent munta festes de tot tipus, empalma discoteques amb els xurros i coses similars... llegit així ara veig que això de Zamora o de Finisterre és força més especial... hauré de ser més curós amb la utilització dels mots!

      No pateixis pel genoll! Jo no esquio, només miro ocells...

      Elimina
  2. Gràcies per compartir els teus caps d'anys i el tall de ràdio! Bon any!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igualment per tu! Ens vas espantar quan vas dir que desapareixies de vacances... ;-)

      Elimina
  3. Hola! Bo i navegant, navegant ... quina ha estat la meva sorpresa de trobar la teva recomanació de Nadal, ni que sigui amb un any de retràs. Sóc Jaume Fíguls, autor de la imitació del Puyal a qui fas lloada referència. Moltes gràcies!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres! Doncs gràcies a tu que ens vas fer riure tant i a tants amb aquesta paròdia! I gràcies per haver deixat el teu comentari aquí. Si t'has bellugat pel blog hauràs vist que és una mica de tot i res, i que ara està en període d'hibernació, però això es recuperarà, segur. Fins la propera!

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras