dimarts, 5 d’agost del 2014

Empatia: històries de micos i polítics

Una de les imatges més comentades pels mitjans de comunicació la darrera setmana ha estat la que hi surt la parella Rajoy-Mas a punt d'entrar a la Moncloa, en què es veu el president Mas acostant el braç per darrera l'esquena del president espanyol. I és que potser aquest gest instintiu o estudiat no va ser el més encertat. S'ha especulat sobre si es tractava d'un senyal d'acostament del president català, sobre com el va ignorar l'altre... Segurament influenciat per la darrera lectura que he fet -"El bonobo y los diez mandamientos" (Tusquets, 2014) del primatòleg holandès Frans de Waal-, a mi el gest d'en Mas m'ha semblat un senyal de submissió amb afany de buscar una certa reconciliació i fins i tot de demanar-li a en Rajoy que fes un esforç d'empatia cap a ell amb tot el que té al damunt: "que si el carreró on m'he ficat... que jo no havia estat mai independentista ni havia fet mai cas de l'opinió dels ciutadans,... i ara, mira tu, els merders que tinc amb els Pujol..."

Bonobos al santuari Lola ja bonobo prop de Kinshasa
Autor: Issouf Sanogo/AFP/Getty Images
Per si no ho coneixes, el bonobo o ximpanzé pigmeu a què es refereix el llibre és, juntament amb el ximpanzé, l'espècie actual més propera filogenèticament a la nostra. Compartim l'avantpassat comú més proper amb totes dues espècies, més que amb qualsevol altra. El que passa és que el ximpanzé és, de les dues, l'espècie més coneguda i amb la que més s'ha treballat per estudiar, a partir de les similituds amb els humans, la nostra pròpia història evolutiva biològica i cultural. I amb això s'han justificat, per exemple, les societats patriarcals, les conductes agressives i l'afany de guerra, ja que les societats de ximpanzés també ho són de patriarcals i agressives. 

Autor: Frans de Waal
En canvi, del bonobo, poc comú en captivitat, no es coneixia ni s'havia estudiat gairebé res ja que es va trigar a reconèixer-lo com una espècie diferent al ximpanzé, al 1929. Però ara se sap que les societats de bonobos són força diferents a les de ximpanzés començant perquè són matriarcals i igualitàries, més tolerants amb altres grups i a més dirimeixen les seves disputes utilitzant unes dosis de relacions sexuals molt altes, la qual cosa rebaixa les tensions i redueix les situacions de violència. Un interessant tema molt ben desenvolupat en un altre llibre de Frans de Waal "El mono que llevamos dentro" (Tusquets, 2007) que tira per terra les tesis deterministes sobre la violència inherent a les nostres societats, que sempre havien utilitzat l'agressivitat del ximpanzé -i no la cooperació i el bon rollo dels bonobos- per justificar la pròpia.

I una de les coses que s'observa als bonobos, i no només en ells que també en algunes altres poques espècies però sí amb un grau molt elevat, és la capacitat de posar-se en la pell de l'altre. L'empatia. Aquesta capacitat que, induïda per les anomenades neurones-mirall ens fa identificar-nos amb l'altre i, més enllà encara, patir i gaudir amb ell. Veient l'absència d'empatia de Rajoy envers Mas, com s'intueix a la fotografia i es confirma en les declaracions i sobretot en les no-declaracions, em ve al cap la manca d'aquesta qualitat en altres polítics i personatges diversos respecte al ciutadà comú (del propi Mas amb els catalans amb totes les retallades a tort i a dret, de la nissaga Pujol, de monarques, gendres de monarques, primers ministres israelians, presidents russos i americans, dirigents europeus diversos, Bárcenas, Matas, Camps, Millets, Massagué, Pretorias, Filesas...). 

A l'igual que succeeix a les societats de bonobos, les cultures de caçadors-recol·lectors com els !Kung San giren entorn a la comunitat i la compartició i fomenten la igualtat i la humilitat. En unes i altres el bé comú passa per davant del bé individual i les conductes en contra són reprovades per la resta del grup amb contundència. La societat occidental en canvi (i ara cito a De Waal) celebra les fites individuals i permet que els triomfadors mantinguin els seus guanys. En aquest clima, la humilitat pot ser perillosa (i tanco cita). Tenim una tradició de corrupció i del benefici del guany individual tan interioritzada que ens costa creure en la bondat de polítics i persones desinteressades i/o altruistes. I és que l'empatia no està ben valorada, sinó que és tractada com una feblesa humana, però com diu De Waal "si les decisions polítiques poden venir motivades, almenys en part, per l'empatia, no hi veig cap raó per menysprear la seva importància" i reforça el missatge amb l'exemple del president Abraham Lincoln qui va lluitar -i morir- per aconseguir l'abolició de l'esclavitud com a resposta emocional, almenys en part, al patiment aliè. El record d'esclaus encadenats els uns als altres amb grillons era per a ell "un turment continuat", tal i com va escriure a un amic del sud.

En fi, potser hagués estat millor que, en la recepció fotogràfica de la Moncloa, en Mas li hagués fet un massatge als testicles d'en Rajoy i potser aquest s'hagués avingut a respondre-li, posant-se en la seva pell, amb algun gest més carinyós, amb uns fregaments compartits. Qüestió d'empaties!


* * * * *

El passat 21 de juliol, Artur Mas va visitar Gualba per inaugurar oficial i electoralment el nou ambulatori i l'ampliació de l'escola de primària. Davant d'aquest esdeveniment històric -dubto que veiem gaires presidents més en els propers anys passejant pel poble- molts veïns vam assistir, encuriosits, a fer acte de presència. De ben segur que si Frans de Vaal hagués estat observant els comportaments dels primats presents a l'acte, hauria pogut publicar un nou i interessant estudi sobre les pautes de submissió, acostament, ostentació i poder que es van succeir aquella tarda al petit poble vallesà...

4 comentaris:

  1. m'acabo d'imaginar en Mas fent un massatge de testicles a Rajoy >_< tindré malsons mínim durant una setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó. A mi la imatge tampoc em puja la libido ;-) No estem preparats empàticament per aquest tipus de pornografia...

      Elimina
  2. Ignasi, Déu n'hi do la de temes que toques en aquest post!
    Jo darrerament he llegit bastant sobre les bandes (no sé si arribaven a societats) paleolítiques, per un relat llarg que estic escrivint, i també m'he trobat que en els recolectors-caçadors eren igualitàries, i que amb els productors i l'avarícia (això ho dic jo) van arribar les jerarquies i les diferències de classe. La humanitat va a menys? Com a societat, crec que sí, encara que s'omplin la boca de dir que no. Els pocs individus que sobresurten en defensa dels desafavorits són puntuals i potser representen petits avenços, però després queden superats per noves insolidaritats.
    Jo també crec que el gest del Mas és una demanda d'empatia, però quan el receptor sempre té el no a la punta de la llengua, és missió impossible demanar res. I ni amb el massatge que proposes. Aquest senyor està entrenat per mantenir-se hermètic en tot el que tingui a veure amb trencar la unitat d'España.
    Finalment, de passada he llegit la teva resposta al meu comentari del teu últim post on expliques que has perdut lectors per la teva actitud crítica. És igual. Només faltaria que haguessis d'escriure per agradar als altres, posts amb els que no estessis d'acord, no? Home, jo quan escric penso que em llegiran, però em guardo prou de canviar o no el text si a mi ja m'està bé. A mi m'ho van dir sobre els posts independentistes que escric de tant en tant que, possiblement, hi havia gent que no entrava perquè no anava d'aquest pal però tant me fa.
    Ei, que fa mig any no hi havia uns comentaris tan llargs en aquest blog, eh? En el meu tampoc.
    Fins la propera.

    ResponElimina
  3. Hola Teresa, veig que has anat seguint el rastre que et vaig suggerir...

    Doncs sí, toco massa temes. Crec que és un mal freqüent que tinc (un vici dels que hem tingut poques oportunitats de fer públiques les nostres idees de manera que quan tenim l'oportunitat ho vomitem tot barrejat). I és un problema perquè de vegades, quan ho faig als posts, la gent es queda amb algunes de les rames laterals del text i no participa del fons de la qüestió... un mal que he de corregir!

    Pel que sé de tu em sembla que no ets biòloga, ni etòloga ni primatòloga, però com a dona intel·ligent et suggereixo la lectura de qualsevol dels dos llibres a què faig referència aquí. Són científics però molt divulgatius, agradables de lectura i fàcils de seguir. En "El mono que llevamos dentro" fa més referència al poder dels matriarcats entre els bonobos, tema altament interessant perquè com a humans estem tan emparentats genèticament amb els ximpanzés como amb els bonobos però sempre ens hem comparat com a espècie amb els ximpanzés (societats patriarcals, resolució de conflictes per la violència) per poder així justificar els nostres models socials. Si ens comparéssim, en canvi, amb els bonobos hauríem de fer una revisió dels nostres models doncs els bonobos funcionen en matriarcats i amb una resolució "plaentera" dels conflictes (amb un component sexual molt alt). A "El bonobo y los diez mandamientos" el tema més tractat és el de l'empatia. Molt bons tots dos.

    Comparteixo amb tu la impressió que em fa el Rajoy. Però potser un massatge testicular el faria canviar el rictus d'inflexibilitat ;-)

    Doncs mira, justament a mi també em van fer el buit per discrepàncies amb el tema de la independència (tot i que crec que no exactament pels mateixos motius que tu) amb un post que vaig escriure i que m'agradaria que llegissis si et ve de gust i em fessis un comentari: http://acontratorrent.blogspot.com.es/2012/10/in-inde-independencia-jo-tambe-hi-era.html

    I sí, tens raó, el meu bloc ha viscut sempre de fer entrades amb una o dues persones que m'han fet comentaris i prou. No l'he publicitat mai. Quan vaig estar fent un projecte a Togo (abril-maig 2013) vaig escriure molt i rebia perquè necessitava compartir l'experiència i no vaig rebre gaire respostes... Un dia el Pons hi va entrar i em va donar a conèixer un altre camí... a la tornada d'aquest estiu passat vaig començar amb els relats conjunts, amb lo del zurich, i després va venir la trobada del gener... ara és diferent. Gràcies per la visita i ens seguim llegint!

    ResponElimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras