No sé si coneixes la
cançó. És de Dougie MacLean, un cantant escocès. La Cris i jo vam
conèixer la seva música ara fa 17 anys en un petit poblet al nord
d’Stirling, Dunkeld. Es tracta d'un cantant i músic peculiar en la seva forma de tocar
la guitarra (afinació oberta en to de do però tocant amb celleta al
cinquè traste, és a dir, en to de fa), i en les seves lletres, ara
reivindicatives, ara cants a la natura. La cançó que et proposo es diu
Feel so near (sentir-se a prop). En els seus directes, Dougie MacLean
explica que durant un temps va viure en una illa de la costa oest
d’Escòcia, on el vent era tan fort que gairebé no podies caminar. I
explica que davant aquella força de la natura et podies sentir realment
insignificant.
Aquest
matí de dissabte, aquí a l'illa d'Islay, l’Steve i jo podíem fer el que volguéssim ja que no
treballàvem. Vam demanar si podíem fer servir el cotxe i ens van donar
permís. Pintava bé. Anar a pajarear tot el dia. No ha plogut en tota la
setmana. Avui sí. I feia vent. Segur que no tan fort com el que descriu
a la cançó. No importa. Hem marxat igualment a veure què tal pintava
tot i no ens ha anat gens malament. Fins i tot ens ha sortit el sol per
la tarda i hem afegit unes quantes espècies d'ocells marins a la llista. Però en
diversos moments m’he sentit, com diu el cantant, molt proper al
vent, les onades i les flors dels camps.
Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si vols compartir el que penses...