dilluns, 21 de novembre del 2011

El CADS i la llei òmnibus

El passat 7 d'octubre, el diari digital Ecodiari es feia ressò de l'acomiadament de Ramon Arribas, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). En l'època que ens toca viure, temps de retallades, l'acomiadament d'algú no és en si mateix una notícia, fins i tot si l'acomiadat treballava en un organisme dependent de l'administració. Però en el cas que ens ocupa, la finiquitació del senyor Arribas no respon a una qüestió  pressupostària amb què ens té acostumats l'actual govern català, ja que al director sortint se'l substitueix per un de nou. Es tracta més aviat de la resposta, com assenyala el mateix diari, a les manifestacions expressades en diversos documents del CADS, signats pel seu director, que posen en qüestió alguns punts de l'avantprojecte de llei de simplificació, agilitat i reestructuració administrativa i de promoció econòmica, més conegut com a llei òmnibus, presentat pel govern de CIU.
El CADS va ser creat l'any 1998 per assessorar el govern de la Generalitat i promoure la participació en l'àmbit de les polítiques i actuacions amb incidència sobre el medi ambient i el desenvolupament sostenible. Doncs bé, en els darrers tres informes del CADS, aquest organisme havia expressat un seguit de recomanacions sobre les centrals nuclears després de l'accident a Fukushima (CADS 1/2011), i unes quantes consideracions a la llei òmnibus (CADS 2/2011 i CADS 3/2011).
Aquestes consideracions qüestionen, entre d'altres, la supervivència de les centrals nuclears a Catalunya; que amb la nova llei hi hagi un seguit d'activitats que ara no requeriran d'una declaració d'impacte ambiental ni les centrals hidroelèctriques cap informe de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA); que es permeti la circulació motoritzada per camins de menys de quatre metres d'amplada, fins i tot per espais naturals protegits; així com la reducció de la participació pública en la gestió de l'aigua; la desprotecció d'espècies d'ocells com el pinsà, la cadernera, el verdum o el passerell; o la reducció de la fase d'informació pública, fase que, segons els mateixos informes del CADS "és important per tal de millorar la transparència i la participació de tots els ciutadans en general, i els agents socials en particular, en les polítiques públiques".
És a dir, que amb la llei òmnibus es vol legalitzar una desprotecció del medi ambient després dels petits però significatius avenços que s'han aconseguit, i retornar a la insensibilització ambiental i a la reducció de la democràcia participativa. I tot en nom de la reestructuració administrativa i la promoció econòmica.
Les retallades dels darrers mesos afecten, doncs, l'àmbit social, especialment l'educació i la sanitat, però també la participació ciutadana i la sostenibilitat, que es consideren obstacles per al desenvolupament econòmic. En el cas de la segona, només cal recordar que el passat més de març, quan entrava en vigor la limitació de velocitat als 110km/h per una tema d'estalvi energètic, el conseller d'interior, Felip Puig, que feia un mes havia eliminat la zona 80 establerta pel govern anterior, va criticar la mesura i manifestava el seu desig d'incrementar la velocitat a 130km/h argüint criteris de desenvolupament econòmic. I ja se sap que, quan hi ha enfrontament entre economia i medi ambient, guanya el primer.
Em van presentar una vegada en Ramon Arribas en un acte sobre publicacions. No el conec, només vam intercanviar algunes paraules de salutació, però no ho deu haver fet gens malament en la seva tasca de defensa de la sostenibilitat al nostre país atesa la rapidesa amb què el nou govern l'ha despatxat.
D'aquí cap endavant, molta sort a ell i a tots els membres del CADS. En èpoques de crisi econòmica la sostenibilitat, contra tota lògica i raó, passa a la cua de les prioritats. La ceguesa impedeix veure que, a mig i llarg termini, només existeix una via de sortida que passa per la necessària sostenibilitat del sistema. Qualsevol altre model té els dies comptats, doncs topa amb els límits físics del planeta.
En la seva carta d'acomiadament, (a la pàgina del CADS ja no és possible trobar-la) Ramon Arribas assenyalava un seguit de coses que havia après en aquests cinc anys al capdavant del CADS. D'entre elles m'agradaria destacar-ne una d'especial significació, ja que suposa una superació al desvirtuat i prostituït concepte de desenvolupament sostenible: "He après que no es tracta de fer créixer el desenvolupament sostenible, sinó de treballar per desenvolupar la sostenibilitat". Tant de bo el missatge segueixi viu en la nova direcció.

1 comentari:

  1. Ahir precisament, en un concurs d’idees es va plantejar: “que la natura no pagui la crisi”, mai tant al fil del que comentes. El projecte de llei òmnibus, el juny passat proposava modificar 22 normatives catalanes en matèria de medi ambient, a les que afegir una nombre també important de normatives en matèria de salut, ensenyament y comunicació. Des del meu punt de vista és precisament aquest el gran error del sistema actual, que ens abocarà a continuar uns quants anys més amb la crisi, en èpoques de vaques flaques retallar el que més ens enforteix com a societat: la salut, l’ensenyament i el nostre patrimoni natural.

    ResponElimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras