divendres, 8 de juliol del 2016

Fer un Vueling

Per a determinades accions, especialment si són pífies sonades, és un costum força recent indicar de tal o qual persona que "ha fet un..." i damunt aquests punts es posa el nom d'una persona coneguda justament perquè acostuma a fer aquella mateixa acció que ara pretens ridiculitzar. M'explico amb un exemple: l'altre dia, parlant amb el meu fill, em vaig embarbussar amb les paraules i vaig acabar dient: "És que té un fort molt gust". Seguint la conya que va córrer sobre l'actual president espanyol amb aquell "Muchas tardes y buenas gracias" -m'importa poc si el vídeo és manipulat perquè n'ha fet moltes altres de semblants- li vaig dir a l'Aran: "Ara acabo de fer un Rajoy". Ens va agafar un bon atac de riure del que no podíem parar... Un segon exemple també viscut enmig d'un sopar entre amics, coneguts i saludats: tres estàvem xerrant plegats, es va acostar un quart i un dels meus interlocutors, immediatament, "va fer un Brexit"; o sigui que es va aixecar de la taula i se'n va anar perquè no tenia gaires ganes de compartir amb el nouvingut. Va ser bastant més discret que els anglesos, però.

Aquesta setmana ens hem hagut de bellugar per hospitals. Concretament pel de Granollers. Resulta que ens convoquen per fer una prova a les 9 del matí i a les 11 encara som allà i no ens han atès. Demanem informació i la infermera que fa les proves ens diu que avui està sola i que va al ritme que pot. Per la tarda un altre cop el mateix. I també l'endemà. I és quan et preguntes, en veu baixa això sí, per a què carai et fan estar dues hores abans si no t'atendran fins més tard. Una senyora de la sala d'espera, emprenyada també per la pesada espera, sentencia davant els qui la volen escoltar: "És culpa dels immigrants. Vénen i per a ells tots els privilegis i bla, bla, bla... i per això no ens atenen quan toca i bla, bla, bla..." o sigui un discurs populista a l'ús. No la vaig poder replicar perquè en realitat jo no la vaig escoltar ja que en aquell moment era fora de la sala. Va ser l'Aran qui m'ho va explicar (i atenent al to amb què em va transmetre la situació ja vaig veure que, per sort, això del populisme ho té força superat i no feia cas als arguments de la senyora queixosa). 

El dia següent, ja entrada la tarda, davant la sala d'operacions vaig ser testimoni d'una altra dona que havia arribat pel matí per ser operada, amb dejú i sense poder ingerir aigua tot i la calorada estival, i que cap a les set de la tarda li van dir que marxés a casa, que al final no l'operaven i que tornés l'endemà... Operacions endarrerides, quiròfans col·lapsats... 

Em vaig quedar pensant que això dels hospitals, les cues, les llargues esperes, els col·lapses i també el personal que acaba rebent les queixes... feia ferum a Vueling. No és una qüestió de si hi ha més o menys pacients, és un tema de gestió i de programació, de saber quines són les necessitats que cal cobrir, de tenir en compte les vacances del personal de l'hospital, de no tancar quiròfans (aquest dilluns ens van dir que tancaven el de pediatria),... en fi, una mala gestió que fàcilment es pot extrapolar a gran part del nostre sistema sanitari català. Potser la diferència amb Vueling és que a l'hospital no es fan llargues -ni tan sols curtes- cues de reclamació, tal vegada perquè no existeixen els mecanismes adequats per fer-les o per simple desconeixement.

Sigui com sigui i vists els fets, diria que l'hospital de Granollers ha fet un Vueling. No em queda clar si també serà capaç, ni que sigui per pressió externa, de reconduir la situació o seguirem eternament estancats en aquesta podrida mediocritat.

12 comentaris:

  1. Doncs no sé si dir-te, si per solidaritat o per vergonya nacional, per aquí tres quarts del mateix. Aquesta setmana també vaig per hospitals i és penós. Ja és que és per salut, perquè també hagués fet un Brexit.
    Ens ho prendrem amb un xic d'humor, quin remei!
    Aferradetes i bona tarda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per allà on vius això del Brexit deu tenir el seu què, no? Fareu un Balearexit? Aferradetes

      Elimina
  2. "Les hemos destrozado el sistema sanitario". Ara quan veig els problemes que té la nostra sanitat, que no són pocs em ve al cap aquesta frase. I això era abans, després fins i tot corrien textos conspiranoics que deien que el caos al Prat tampoc era casual i que inhabilitar una companyia que té el 40% dels vols d'allà és carregar-se un aeroport. Falta saber si nosaltres seríem capaços de fer-ho millor. Ho haurem de comprovar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La frase és certa? No la coneixia.
      No sé com seria si ho féssim nosaltres... dependrà de qui hagi al capdavant i de quines prioritats tingui...

      Elimina
  3. lamentable ja que la salut no és una cosa prescindible ....injust que paguem tots plegats , usuaris, metges, infermeres i infermeres el costos de la crisi punyetera

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crisi i prioritats... tot va junt. Salut, Elfree, sobre tot que no ens falti!

      Elimina
  4. Quan la gent es queixa que retallar en sanitat no es pot fer es per alguna cosa, la salut es el més important, per tan tenir un sistema sanitari eficient es una prioritat. Però el que no s’ha de fer es fotre la culpa al pobre personal que està allà fent el què pot i més, com a Vueling, el problema ve de la gestió no del rendiment dels treballadors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord, ho comentava a les respostes anteriors: ni la no-crisi ni el fer-ho nosaltres no ens assegura que les coses es facin millor. Al final és un tema de prioritats. I també d'acord (tant acord ja fa angúnia...) amb que carreguem injustament en aquests casos contra els treballadors...

      Elimina
  5. Doncs sí ara s'ha posat de moda aquesta expressió, una ,manera com una altra de fer un mica de broma, sinó malament rai...
    Sembla mentida la facilitat que té la gent per culpar qui no els cau bé, de tots els mals...Sento que hagueu d'estar d'hospitals, si ja normalment és un problema, per les vacances està prohibit estar malalt!
    Bon estiu, Ignasi.

    ResponElimina
  6. A mi, el final, "aquesta podrida mediocritat", m'encanta perquè és tan expressiu: dóna la mesura del teu estat atiborrat d'espera i de mal servei. És clar que no hem de donar la culpa al personal, però a cada hospital hi ha d'haver un responsable del funcionament - a qui normalment nosaltres no veiem- que hauria de tenir els usuaris més ben informats per no fer-los perdre el temps. Sempre m'ha donat la impressió que en aquest sector, el temps dels usuaris no val res; sempre hi han hagut esperes, ara encara més. Pel que expliques no et va tocar a tu sol. A mi, que em perdonin, eh? però tinc la sensació que volen que ens assabentem del malament que van de personal, fent-nos-ho pagar en pròpia pell. Ja sabem tots que totes les empreses van justes de personal, públiques i privades, i en una privada aquest maltracte al client no el toleren, encara que el personal estigui reduit a la meitat. Igualment, els mestres també van justos i fan mans i mànegues perquè els alumnes no se'n ressentin. Ja saps, Ignasi, estic en guerra contra el sector. Sort que darrerament he trobat música relaxant...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Música relaxant? M'hauré equivocat? Si has d'estar en guerra hauré de pujar uns quants volts aquesta música!

      No sé si volen mostrar-nos res, la seva incapacitat o ineficiència, i fer-nos-ho pagar als usuaris. Ho trobo massa rebuscat i més tractant-se de temes com la salut, però suposo que tenim un sistema anquilosat que cal modificar de dalt a baix... o de baix a dalt!

      Espero que les teves contraccions vagin cada cop millor!

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras