dimarts, 1 de setembre de 2015

"Het regent in Texel". Waitin' on a Sunny Day (Bruce Springsteen)

Avui plou a Texel. Avui plou en aquesta illa del nord dels Països Baixos on hem vingut a passar uns dies de vacances. Em plantejo si hi ha motius per queixar-se de què plogui quan estem de vacances. Sí, portem molts mesos preparant aquests dies de descans, des del febrer. Però ja se sap que a final d'estiu, al nord d'Europa, no t'escapes fàcilment dels ruixats. De fet, fa dues setmanes que viatgem i ens queden encara uns dies per tornar a casa. No em puc queixar. Sabent-ho hem vingut amb els Gore-Tex i les seves imitacions preparats, però malgrat tot ens costa acceptar un dia passat d'aigua. Segurament perquè amb els nens es fa més difícil gestionar el dia. Però veus la gent del país, acostumats com estan, que segueix bellugant-se mentre tu t'amagues.

Avui plou a Texel. Uns anys enrere, un altre vespre d'estiu, vaig anar a una festa a Argentona. Hi hauria unes cinquanta persones. Aquell vespre d'estiu, el grupet de música amb què anava, Route 66, tocàvem mitja dotzena de temes a casa del percussionista, en Pep. Estava anunciat que cauria un aiguat al Maresme i tot estava previst per fer-ho a l'aire lliure. Abans de tocar em vaig acostar a l'amfitrió i li vaig fer un comentari sobre el mal temps. La seva resposta -reproduïda matusserament aquí-, de caire zen, no l'he oblidada mai: "No hi fa res. No hi podem fer res. No cal preocupar-nos. El que hem de fer és adaptar-nos a la pluja. Posar-nos en sintonia amb la natura". Vam tocar al jardí protegits per una petita carpa mentre els convidats s'aixoplugaven sota el porxo i la pluja anava caient suaument. Tota una experiència gratificant i inoblidable. Vam acabar la festa interpretant Waitin' on a sunny day, del Bruce. En sintonia. 

Avui plou a Texel. Agafarem els gores, muntarem a les bicicletes i pedalarem al costat de la platja.

Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.

14 comentaris:

  1. Que bé que encara estàs de vacances i que plogui o no, no ho podem triar, però segur que així els dies també tenen el seu encant...Trobo que el comentari està ben encertat, el què passa que sempre associem vacances amb un sol enlluernador i sort que no ens ho deixen triar...La setmana passada els meus nebots van anar a París i també els va tocar passat per aigua, segur que era més romàntic encara...
    A veure si abans de tornar podeu gaudir d'algun raig de sol!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, tranquil·la, si de dies de sol n'hi ha molts! No havia tingut la cara tan colrada pel sol com aquestes dues setmanes! Però aquí el temps canvia molt ràpidament perquè hi ha vents que van canviant constantment d'orientació i per això ara està assolellat però en vint minuts podem tenir núvols o un ruixat (una shower, com diuen en anglès, o sigui una dutxa). Però tot i això quan hi ha un dia de pluja no saps molt bé què fer... Salut, Roser!

      Elimina
  2. Hi ha gent que ho troba molt bonic això de caminar sota la pluja (al estiu que no fa fred). Jo en canvi sóc més d'agafar un paraigua o un impermeable, lo de mullar-me ho deixo per quan em toca dutxar-me amb aigua temperada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què pensaves, que a mi m'agrada mullar-me? No, no... em tapo igual que tu. Per cert, això de "quan em toca dutxar-me" em sona a altres èpoques, quan rondava els deu anys... es tracta d'un component neotènic del teu desenvolupament?

      Elimina
  3. Quin remei. Estar fora de casa per visitar un lloc i no sortir de l'allotjament perquè plou t'esguerra les vacances completament, és clar. Així que com que no hi pots fer res per més que et queixis, com a mínim aprofita el temps i fes alguna cosa encara que et mullis. Si a més vas preparat per fer-ho, diferent seria que haguessis portat les xancletes i les bermudes pensant que allà hi faria un bon ram de sol...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha! Doncs els dies de sol, que en són molts, sí que la gent es belluga amb xancletes i bermudes perquè el sol escalfa, malgrat que a l'ombra la temperatura no puja dels 20-23ºC. Quan he anat sol o amb la meva parella no m'ha molestat excessivament la pluja, l'hem sabuda compaginar amb el que teníem previst. Amb els nens es fa més difícil, però tampoc impossible. De fet, tenen molta més resistència i adaptabilitat que molts adults...

      Elimina
  4. tu fas ara les vacances els altres avui hem retornat a la feina , feu cas del bon consell adapteu-vos a la pluja com ja heu fet , les coses que ens solucionen els impermeables, els gore tex etc
    a fruir

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Elfree! Ja fa uns quants anys que hem decidit intentar fer les vacances entre la segona quinzena d'agost i la primera setmana de setembre: hi ha menys gent, els preus en molt llocs ja són de temporada mitja o baixa (per exemple, l'any passat a Dinamarca o aquí als Països Baixos on els nens ja fa dues setmanes que van a l'escola) però la contrapartida és un temps lleugerament més insegur (malgrat que no sempre, l'any passat el juliol va ser més plujós a Catalunya que al nord d'Europa...). Però sí, estem fruint!

      Elimina
  5. Molt bona aquesta, router... Great end for a great night!

    ResponElimina
  6. Doncs tenia raó el amfitrió/mestre zen. Si plou decorosament -una tomba d'aigua ja és una altra cosa- val la pena adaptar-se al entorn i aprofitar el dia el millor que és pugui. Com heu fet vosaltres, que segur que finalment ho heu passat la mar de bé i heu viscut una experiència diferent, per recordar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De debò que tenia raó, t'ho asseguro. Tal i com explico és una conversa que no he oblidat i, és més, et diria que la tinc molt present en el meu dia a dia, junt amb altres idees pròpies del budisme i la vida en sintonia amb l'entorn. Seguim aprofitant el dia a dia. En les més de dues setmanes que portem viatjant només hem modificat dos dies alguna de les coses que teníem previstes fer per la pluja. Especialment perquè ens movem en bicicleta. Però seguim engrescats a gaudir-ho. Només ens queden dos dies perquè diumenge comencem la llarga tornada fins a casa...

      Elimina
  7. Hola Ignasi, veig que el viatget continua. Així que d'un grup de música, eh? De rock suposo? Aquesta sí que la conec, tot i la meva poca cultura musical.
    Jo, el primer any que vaig anar a Disneyland amb la família em vaig quedar molt sorpresa de veure que la pluja al parc no aturava res. Ni poca pluja ni molta. Només canviava el color del paisatge, que es tornava tot grog pels impermeables. Nosaltres també aturadets, mentre tothom anava d'ací d'allà sota la pluja. Estem acostumats a molt bon clima, ve't-ho aquí!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Teresa. Sí, un grup de rock. Va durar poc, però, entre 2010 i 2012 més o menys. M'ho passava bé, però sembla que no hi tenia cabuda. Ja forma part del passat aquesta història i, com a mínim em va servir per recuperar la guitarra i tornar a tocar de forma continuada. Això de la pluja d'aquí m'ha fet recordar amb aquesta anècdota que vam compartir.

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras