dimarts, 17 de febrer del 2015

Expecting to fly (Sonya Hunter)

Després dels tres darrers posts, carregats de records, sentiments i emocions molt personals, necessito volar. Malauradament, per molt que m'agraden els ocells, encara no he aconseguit materialitzar aquesta forma de desplaçament que em sembla tan lliure. Expecting to fly

Aquest món virtual en què ens submergim ens permet fer algun tipus de vol: ens desplacem per paisatges diferents, creuem països i ens empeltem de paraules, imatges, cançons i reflexions. De vegades, fins i tot sembla que de forma intrèpida, som capaços d'anar més enllà de la virtualitat i ens endinsem, tremolosos, en la realitat que transcendeix el teclat. Sortim al món i, com qui posa la punta del peu a l'aigua abans d'immergir-se, ens atrevim a donar unes passes, unes petites volades, descobrint espais nous, llums, sons i olors que ens eren verges. I renaixem.

Avui no sortiré de casa. No em mullaré la punta del peu, ni m'obriré pas entre arbres, matolls i pedres. Però tancaré els ulls i em deixaré endur cap a un altre món, cap a un altre paisatge. I ho vull fer volant. Expecting to fly.

Neil Young va compondre Expecting to fly l'any 1967, quan formava part de Buffalo Springfield. El sentit de la lletra és confós, però com algú va comentar un dia, "diu paraules boniques". No he volgut posar la cançó original perquè, que em perdoni l'oncle Neil, m'agrada més la versió de la Sonya Hunter. Però ho pots jutjar tu mateix comparant-ho amb el vídeo oficial

Vaig a relaxar-me. A escoltar aquesta preciosa veu, l'harmoniosa melodia i les boniques paraules. I intentaré volar una estona cap a altres paratges. M'acompanyes?


Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.

15 comentaris:

  1. Sonya Hunter? qui es aquesta? si ni tan sols té entrada a la wikipedia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, no la coneix ni déu, però canta com els àngels... (ara m'he fet gràcia)

      Elimina
  2. Realment una veu molt bonica… que et transporta molt més enllà del que el meu anglès pot desxifrar. Llàstima que el que ha muntat el vídeo no s'ho hagi currat més. Al cap d'una estona he tancat els ulls i m'he deixat endur només per la Sonya. Haurem de buscar més coses d'ella.
    Tens molta raó en tot allò que dius sobre "volar" per la xarxa. És com tenir sempre a punt una finestra oberta als quatre vents, a veure quin dia ens regala.
    Gràcies per aquest regal d'avui, Ignasi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ja sé que el vídeo no és bo en sí, només que quan poso cançons no ho faig gairebé mai pel vídeo en si sinó per la cançó que vull posar, però m'és més còmode fer-ho des del youtube. És una incògnita aquesta Sonya, té alguns discos però com diu el Pons no surt ni a la wiki. M'alegro si et transporta també a tu. Salut!

      Elimina
  3. M'apunte a acompanyar-te en el vol. Ara mateix escoltaré la cançó.

    ResponElimina
  4. Relaxar-se amb música després d'una descarregada com la dels darrers dies no està malament. Cadascú té la seva pròpia manera de volar, aquest és un bon principi. No sé si és famosa o no, però jo no la coneixia, i canta molt bé, certament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet, de maneres de volar n'hi ha moltes i suposo que, en part, són complementàries. Depèn de les oportunitats, dels estats d'ànim, dels gustos, dels compromisos... Celebro que t'agradi!

      Elimina
  5. M'ha agradat la cançó que tampoc havia sentit mai, ni la cançó...
    Volar, seria meravellós formar part de l'univers com un ocell més i mirar el nostre món des de dalt, segur que ens sentiríem tan lliures, que no voldríem tornar a tocar de peus a terra. De moment això només ho podem fer en somnis, o a partir del món virtual que no deixa de ser-ho (un somni)...Hi ha qui diu que fa viatges astrals, però em sembla que això no està a l'abast de tothom, si és que ho està d'algú...
    De vegades, però, encara que sigui en somnis, volar ens pot provocar que baixem en caiguda lliure, no calculem bé la distància i tinguem algun petit ensurt...
    Petonets musicals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, volia dir "ni la cantant"...Que per cert té una veu molt bonica!

      Elimina
    2. D'acord... volarem amb tranquil·litat i certa seguretat no sigui que ens trobem amb el "petit ensurt" que insinues... :-o

      Elimina
  6. M'ha agradat molt...

    Volar pel món virtual a mi m'enriqueix molt. I m'ha fet descobrir maneres de pensar diferents o compartides, altres persones, altres indrets...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que voles per molts móns, virtuals i reals! Però és cert que arribes a gent i a emocions diferents. Sigui com sigui val la pena volar més enllà del propi melic...

      Me n'alegro que t'hagi agradat la cançó. Llegint els comentaris veig que ha tingut bona rebuda tenint en compte lo desconeguda que és...

      Elimina
  7. Aquest Neil Young em sona, Ignasi, però tinc poca cultura musical i no recordo de quina cançó. Amb tot, la de Sonya Hunter m'ha agradat molt, encara que el Pons no l'hagi sabut trobar a google.
    Veig que sense posar enllaços vers altres posts, a mi particularment, em provoques a llegir-ne d'altres que has escrit, i trobo que sí, que has evocat força en els tres darrers. Està bé buidar-se. Quasi sempre dóna resultat. T'he de dir que escrius bé i encara que els teus posts són llargs com els meus, es llegeixen molt bé. Com els meus també. Per un moment m'he sentit Pons. Ah no, ell hauria dit quasi tant com els meus. Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai és massa tard per conèixer Neil Young! És el meu ídol musical per excel·lència. A la secció de música del meu blog http://acontratorrent.blogspot.com.es/p/cancons-per-sentir-i-escoltar.html pots trobar un parell de temes seus ben contrastats, un d'acústic i un d'elèctric. Si t'animes a seguir-lo et puc aconsellar algun disc en concret.

      Això de buidar-me, bé, no era ben bé la intenció, però havia tingut aquesta sobtada trobada a piscina i volia comentar-la però havia d'explicar referents... i d'aquí la trilogia... En aquest cas no sé si m'ha anat bé o no buidar-me. En tot cas he reviscut records, llums i ombres, i amb la distància dels anys també ho he vist diferent.

      Gràcies pels teus elogis sobre la meva escriptura. M'afalagues. Crec que he après a escriure com penso. Abans ho feia com parlava. Però m'expresso millor amb l'escriptura, dec tenir alguna disfunció cerebrolingual o jo què sé, o potser és que penso molt més ràpid que el que dic... en fi, gràcies igualment...

      Per què serà que el Pons sempre surt camuflat dins els comentaris de la gent? ;-)

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras