divendres, 17 d’agost de 2012

Estúpidament incorrecte

"No sé si cortarme las venas o dejármelas crecer". Fa uns quants anys vaig sentir aquesta frase en boca d'un bon amic i des d'aleshores sempre m'ha fet gràcia per ocurrent. Trobo que és una forma força elegant de dir que ja n'estàs fart, amb un toc de desesperació disfressat sota una bona dosi de surrealisme.

A començament d'estiu escrivia una carta sobre la manca d'una visió sostenible a les tertúlies d'El matí de Catalunya Ràdio. La majoria dels tertulians d'aquest i d'altres programes similars tenen una visió del món economicista -i a més neoclàssica i neoliberal- poc o gens social i molt menys ambiental. La sostenibilitat categoritzada com a forma de viure, única forma possible d'estar en el món en els anys venidors, té poc espai als mitjans de comunicació, i quan els té, pren la dimensió d'apèndix o de simple anècdota. 

La mala sort em va jugar una mala passada el passat 24 de juliol, quan vaig sintonitzar l'emissora catalana just en el moment en què començava el programa Políticament incorrecte. Es tracta d'un programa d'El matí de Catalunya Ràdio d'estiu que, segons es desprèn de la pròpia web de l'emissora, "reflexiona sobre qüestions comunes des d'una òptica original i políticament incorrecta". Pel que sembla és un tal professor Jordi Llovet l'expert que fa aquestes reflexions políticament incorrectes, i pel que sembla també, el professor repeteix un any més en aquesta tasca.

I dic mala sort perquè aquest dia el professor Llovet havia de fer una reflexió políticament incorrecta de l'ecologisme (tot i que el mateix Llovet va confondre de bon principi ecologisme amb ecologia, evidenciant que no tenia clar del que anava a parlar, si de ciència o d'un corrent ideològic, i anticipant així la gran incompetència que va desprendre al llarg dels 22 minuts de programa, on va anar barrejant ignorància amb veritats científiques sense fer-ne distinció). Si no vaig errat, el professor és capaç de parlar de forma políticament incorrecta de temes molt diversos. Al final del programa el presentador comentava que en el següent es parlaria d'esport. O sigui, que el senyor Llovet és un totòleg -paraula encara no acceptada per l'Institut d'Estudis Catalans- d'aquests que pot parlar de qualsevol tema, i que tant mal fan a la nostra societat. Com ja ens tenen acostumats, una ràdio pública finançada entre tots, malbaratant els recursos amb tertúlies de cafè que generen opinió a partir de les estupideses que el totòleg de torn tingui a bé vomitar.

Estupideses, sí. Aquí tens algunes perles del programa citat (els parèntesis són meus):
  • els animals són una bírria al costat dels homes
  • per a què serveixen els óssos que han reimplantat al Pirineu? no m'ho han explicat... en canvi veig que es van menjant els ramats dels pastors... potser netegen el sotabosc... també ho fan les cabres
  • les rates podrien desaparèixer totes i no passaria res
  • els elefants només van servir per la guerra d'Aníbal...ara no sé per a què serveixen... no passaria res si desapareguessin... que no van desaparèixer els dinosaures?
  • els dinosaures van desaparèixer per la capa d'ozó
  • no és encara una evidència l'increment (del nivell) d'aigües oceàniques (pel canvi climàtic) 
  • som 7.000 milions de persones en el món, és una barbaritat, pràcticament no hi cap ningú més
  • la naturalesa és molt dolenta, responsable ocasional de grans desastres... és criminal -inundacions, terratrèmols, tsunamis, incendis, erupcions volcàniques,... De bona, res!
  • Catalunya és un país civilitzat i té una fauna civilitzada (en contraposició a lleons i guepards que trobem a la sabana africana)
I com que no en tenia prou mostrant la seva ignorància -que intentava amagar sota una rància capa d'incontinència verbal i un to de veu de casposa superioritat- es va dedicar a riure's dels vegetarians, dels qui afirmava que no els agrada menjar proteïnes i que no es banyen en piscines perquè porten clor i en canvi ho fan en rius contaminats, plens de serps i piranyes; dels qui s'abracen als arbres, dels que marxen de la ciutat per viure al camp, o dels que fan esport, ioga o pilates. Ridiculització i banalització, amb un aire de provocació i amb la complaença, també estúpida, del presentador i acompanyants.

Sincerament, no en tinc ni idea de quin és l'objectiu d'aquest programa, però, si tots els dies són com el comentat, crec que no fa gaire a favor de tenir una societat més crítica, formada, justa, respectuosa i sostenible. Suposo que els responsables de l'emissora consideren que aquests no són valors prou importants per potenciar en època de vacances (com si la resta de l'any ho fessin).

Em queda proposar un canvi de títol del programa. Segons el Diccionari de Sinònims de Frases Fetes de Maria Teresa Espinal de la Universitat Autònoma de Barcelona, Políticament incorrecte és una expressió usada per a referir-se a una forma de manifestació que atempta contra valors acceptats socialment. Lamentablement, com a mínim en el cas de l'ecologisme i de la sostenibilitat, aquests no són valors gaire acceptats socialment, de manera que el programa no ha estat políticament incorrecte, més aviat ha potenciat els valors dominants, poc sensibles a qüestions socials i ambientals. 

El professor Llovet, gran admirador de l'escriptor francès Gustave Flaubert, deia d'ell que "l'estupidesa l'entusiasmava". Donada la gran càrrega d'estupideses i incorreccions d'aquest programa, crec que un títol com Estúpidament incorrecte s'escauria força millor.

6 comentaris:

  1. Déu n'hi dó el professor aquest. Sort que no el vaig sentir perquè m'hagués fotut molt histèrica. M'ha agradat allò que perquè serveixen els óssos al Pirineu. Jo em pregunto perquè serveix un personatge com ell. I la fauna civilitzada de Catalunya? Haha, els coloms de Barcelona li semblen molt civilitzats, els molt marranots? Jo li dec caure molt malament, visc al camp, no em banyo a les piscines, sí als rius, i la meva il•lusió és trobar-me un ós a la muntanya. Ah, i no menjo carn!
    Aquest estiu he deixat Catalunya Ràdio per RAC1. I el nivell dels totòlegs és similar. En volia fer una entrada sobre els setciències de les tertúlies amb la veritat absoluta sense tenir ni punyetera idea del què parlen però que ells creuen que ho saben tot. Sense anar més lluny, l'altre dia a RAC1 un dels tertulians, que l'últim cop que va trepitjar una escola i va parlar amb un adolescent va ser quan ell tenia 15 anys, va dir tota una série de bestieses sobre els menjadors escolars i els instituts que fan caure de cul. El paio en qüestió, que no recordo el nom, va deixar anar tan panxo que a l'escola pública només hi anaven els pobres , que els rics anaven a les privades on hi havia més qualitat d'ensenyament i més recursos. Era l'única raó de la tria. Puf, fins i tot els altres se li van tirar a sobre. Després va dir que era demencial que es fes pagar una part del servei de menjador (monitors, neteja, llum...) als nois dels instituts que es portessin el dinar amb carmanyola. Deia que un noi de 14 anys ja és prou grandet com perquè tinguii un monitor que el vigili i que també és prou conscient per saber què menja i que no s'ha de llençar res. Mare meva, jo el convidava a dinar uns dies en un menjador escolar ple d'adolescents i descobriria un món dels que opinava, millor sentenciava, i que desconeixia competament. Ni pobres ni nens educadets menjants amb la boca tancada i netejant-ho tot al acabar. El dia abans un altre savi d'aquests va dir que això de l'esgotament dels recursos era una immensa tonteria, que fa cent anys ja es deia i encara en tenim. Així que no ens vinguessin amb apocalipsis ecologistes.
    He tornat a Catalunya Ràdio però veig que el nivell és el mateix. Economistes i periodistes que en saben molt de tot però no en tenen ni la més mínima idea. I no hi ha pitjor ignorant que aquell que es pensa que sap de tot.
    Per cert, no t'han contestat el correu?

    ResponElimina
  2. Hosti, la propera vegada seré més breu...

    ResponElimina
  3. Jajajajja...a mi m'encanten els teus comentaris i com que no hi poso censura poden ser tot el llarg que vulguis! Tinc una amiga que et llegeix els comentaris al meu bloc i em diu que li agraden molt (jo crec que t'està agafant apreci) ;-)

    ResponElimina
  4. Ui,em sona aquesta noia!!! És cert Núria, realment tens un bloc molt interessant... quan em canso de sentir segons quins programes de ràdio o de tele, em fico als vostres blocs i m'ho passo bé una estona!
    Com van les vacances família?

    ResponElimina
  5. ostres... no hi ha res que m'emprenyi més que escriure una parrafada i s'esborri.... o tornaré a escriure.... mai surt igual... (ignasi tot ha estat per voler signar amb el meu nom.... seguiré posant anònim... ;))
    deia quelcom així...
    Hola a tots i bona nit,
    Crec que la núria té uns quants admiradors que la segueixen arral del teu blog, i m'hi incloc ( Felicitats, encara no ho havia dit, però m'encanta i tot sovint em transportes a totes les teves sortides... especialment m'agrada el reportatge fotogràfic que sempre l'acompanya )
    A banda, i seguint el teu escrit d'avui, ja fa temps que vaig acomiadar de la meva vida aquesta mena de programes o tertúlies on, a banda de potser "banda ampla" que m'agrada i poques vegades el puc disfrutar, tots saben de tot i a més no els pots conestar en el moment i això em crispa TANT, que he acabat per no dona'ls la oportunitat de mosquejar-me - poc temps tinc com per permetre'ls aquest luxe - No gràcies.
    De segur que n'hi ha que en saben i que val la pena però en aquest cas i en la meva persona en concret, "paguen justos per pecadors"...
    Tot i això, ja fa temps que et vaig comentar que hi havia un programa que escolto tantes vegades com puc, i que es l'emisora que he tendit a escoltar més des que visc al sot de Gualba (jejeje), que es diu "delicatessen" de ICat fm. que el fan de 20-21h tots els dies i que us convido a escoltar. És un programa de música on no hi trobareu res del tipus 40 principales i demés.... M'acostuma a transportar a parlar amb tu de música, potser per això m'agrada, em relaxa i em sento molt a gust, a banda de que la música és especialment bona i el presentador- del qual no recordo el nom- és mereix un aplaudiment pels comentaris, les explicacions i els acompanyaments que fa de cada grup, cançó o estil.
    Us animo a escoltar-lo... a veure que us sembla...
    De segur que val més la pena que aquests programes tertúlies que molt ben catalogats i descrits quedarien si s'anomenessin Estúpidament incorrectes...
    Una abraçada
    Emma

    ResponElimina
  6. Carai, quin honor... Celebro que us agradin les meves històries! Em cau bé la gent de Gualba... ;)

    ResponElimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras