diumenge, 8 d’abril de 2012

Guanys a l'hort: resposta en obert al meu germà

Ahir va pujar la meva família a dinar a Gualba. Feia un d’aquests típics dies de començament de primavera amb un cel blau, núvols de cotó per fer bonic, i una lluminositat espectacular després de les fortes ventades de la nit anterior. El passeig entre camps va ser molt gratificant, tant abans com després de dinar. El meu germà Jordi i jo anàvem caminant parlant de diferents coses, entre les quals va sorgir el tema de l’hort que conreo.

Una mica d’història, tot just per explicar-te que fa dos anys que en Josep de Can Dragó, un pagès de 85 anys, em va deixar un tros de terra (uns 90m2) perquè jo pogués tenir un hort, una il·lusió sobre la que feia anys venia donant-hi voltes però que no trobava el moment d'engegar. El tema es va precipitar el dia en què em van fer fora de la feina i, al deixar de baixar a Barcelona i començar a treballar pel meu compte des de casa, vaig guanyar temps per dedicar a altres coses, com ara l’hort. El primer any vaig treballar la terra a mitges amb un bon amic de Gualba, i vam tenir la primera collita, sempre gratificant quan es tracte de carbassons, mongetes, cogombres, bledes i tomàquets. En acabar l’any, el meu company va decidir que no volia seguir amb l’hort. L’any passat, el segon, vaig treballar la terra sol, tot i que en Josep es va oferir a regar l’hort mentre jo estigués de vacances a canvi que li deixés un tros del meu hort per plantar els seus tomàquets (és paradoxal perquè la terra és seva i me la deixa sense cap cost per part meva, però la qüestió és que el meu tros el tinc envoltat d'un tancat que més o menys protegeix els conreus dels abundants senglars dels voltants mentre que en Josep ho conrea tot obert. D’aquí el seu oferiment). Em va anar perfecte. Ara he començat la tercera temporada, de moment amb cebes, pèsols, enciams i bledes.

Posat en antecedents, segueixo. El meu germà, gens sospitós de donar-li un valor materialista a les coses, em va preguntar ahir si havia fet càlculs dels costos de l’hort, sobre el que m’estalvio o no pel fet de tenir l’hort. La resposta, precipitada, va ser dir que, tot i que tenia un registre de números dels tres anys d’hort, no havia fet els càlculs definitius ni n
havia extret una conclusió en ferm. Aquest any, per exemple, he renovat el tancat (els senglars van acabar trencant i saltant per damunt del primer que tenia) però en canvi m’he estalviat en fems ja que en Josep i jo els hem anat a buscar a un corral on dormen els bens sense cap cost monetari. No pago aigua ni sòl i no hi aboco productes químics més enllà de sulfatar els tomàquets (permès a l’agricultura ecològica). Una mongetera em costa 20 cèntims i en puc treure un kg de mongetes i segons temporada es ven al mercat a tres, quatre o set euros. Aquestes variacions fan difícil de fer un càlcul gaire precís del balanç econòmic final. Encara avui estic menjant mongetes que vaig recollir l’any passat i que he conservat al congelador.

I aquí continuo amb la resposta al meu germà:

"Aquest matí, Jordi, he estat a l’hort posant palla (s’utilitza en agricultura ecològica com a control de males herbes –mala fama que tenen les pobres– a banda de preservar la humitat del sòl i protegir-lo de la radiació ultraviolada). Mentre treballava i escoltava el darrer disc dels The Decemberists estava pensant en la teva pregunta, i hi ha tot un seguit d’elements sense valor monetari associats a l’hort, que, lògicament, no es poden quantificar en cap balanç econòmic. L’hort em permet sentir la natura en la seva plenitud, amb el sòl, les plantes, els cucs i els ocells. Estic en contacte amb l’aire i veig les muntanyes, els boscos, la riera i els núvols al meu voltant. Sento el vent i la pluja a la meva pell. El meu cos recarrega les piles amb la serotonina (que quan estem deprimits busquem en els antidepressius). Quan veniu a veure’ns, i tinc collita, la comparteixo amb vosaltres. Si vaig a casa d’un amic li porto alguna cosa de l’hort, perquè li dono un valor social. Els meus fills participen, més enllà dels beneficis dels productes de l’hort lliures de químics afegits i conservants, del contacte amb aquest entorn, des del sòl a la calor passant per l’aigua i les marietes, beneficiant-se d’aquesta educació no reglada que és la cultura –paraula llatina que originalment vol dir conrear o cultivar. Els hauries de veure amb quina il·lusió recullen les mongetes i com són capaços d’identificar els productes, en alguns casos millor que jo mateix! Les meves converses amb en Josep i altres pagesos de la rodalia són la font on m’amorro per omplir-me de coneixements i de sàvies respostes als meus innombrables dubtes. I la llista de valors associats podria ser molt més llarga.

Tot plegat em pregunto, quant val això? És impossible quantificar-ho ni pretenc fer-ho. Així que només et puc donar una resposta intuïtiva però que no em genera cap dubte: el balanç de tenir l’hort és altament positiu i satisfactori, molt més enllà del que mai m’hagués pogut imaginar.

Ja m’havia fet aquesta pregunta altres cops jo mateix però en fer-me-la tu, com ja he comentat fora de qualsevol connotació materialista, m’he vist obligat a reflexionar-hi i m’ha ajudat a enfortir la meva convicció. Gràcies per haver-me posat en aquesta tessitura de pensar-hi. Et dec uns quants cogombres!"

4 comentaris:

  1. sovint el viure, ens obliga a plantejar-nos preguntes com les que en Jordi et va llençar... tens la gran sort de poder tenir la certesa de que el viure és un TOT global, i això ho transmets arreu on vas... Fas que VIURE sigui molt més que el que ens venen a la TV, o el mateix govern...
    Continua disfrutant així de la VIDA...de la natura i el que t'envolta...
    Vet ací un altre punt bonic de viure a GUALBA... quan des de escòcia la recordaves amb tant d'amor...

    ResponElimina
  2. Gràcies pel comentari... ja m'agradaria que la meitat del que dius aquí sobre mi fos veritat! Podria ficar allò de "dispensi'm que no m'aixequi" de la tomba del Grouxo a la meva com a senyal d'haver acabat la feina! Estic d'acord amb tu, però, en què viure és per a mi un tot global. Crec que si fos creient seria panenteista...

    ResponElimina
  3. L'hort és de les coses que em falten però he d'estar ben segura que el podria tirar endavant. Conec gent que n'ha tingut un i al cap d'un any o dos pleguen perquè no comptaven en la dedicació que requereix. Comparteixo totalment les teves reflexions sobre el valor no econòmic de tenir un hort.
    Després de llegir el teu últim comentari al meu bloc he buscat els llibres de'n Murakami. Ep, no el coneixia! N'he començat un, Tokio Blues, a veure què tal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí. L'hort suposa dedicació però relativa. Hi ha algunes tècniques per reduir el temps de dedicació si ho vols... I és molt agraït!
      Murakami... Jo també vaig començar amb Tokio Blues...i després he anat seguint la resta de la seva bibliografia. La darrera trilogia 1Q84 és senzillament espectacular. Però altres títols com Kafka a la platja o L'amant perillosa no es queden gens enrere. Si t'agrada el seu estil, la definició tan brillant dels seus personatges malgrat semblin «del montón» i la barreja dels móns real, oníric i fantàstic que fa tens tot un temps preciós per davant per gaudir-ne!

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras