Negra sombra és un enigmàtic poema de Rosalia de Castro que es va musicar ja a final del segle XIX. Al disc de Carlos Núñez A Irmandade Das Estrelas, de 1996, Luz Casal interpreta magistralment aquest tema acompanyada de la flauta, whistle i ocarina de Núñez i de les guitarres de Ry Cooder.
Curiosament, no he associat mai aquesta cançó al paisatge gallec o als
vaixells de pescadors. Tot al contrari, cada cop que sento aquesta
interpretació, a banda d'admirar-me de la capacitat de transmetre força i
passió en la veu de Casal, el meu cap se'n va fins els camps de cereals
de les terres de Monegros, camps verds d'abril i maig amb cels blaus i
roselles vermelles.
A final dels noranta, la Cristina i jo vam passar
moltes hores per aquelles terres eixutes aragoneses, i aquesta cançó
sonava un cop i un altre, mentre esperàvem que s'amagués la darrera llum
del sol. A aquesta companya infatigable, a qui li dec tot, li dedico el tema.
Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.
El torrent porta l’aigua fent camí de baixada, de forma poc constant, segons la generositat de les pluges. A CONTRATORRENT pensa el món des de baix però amb la vista enlaire. I també de forma irregular...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si vols compartir el que penses...