divendres, 19 de juliol de 2019

Somriu i ja estàs preparat!

Resultat d'imatges de ommAquest darrer any escolar el vam començar a l'institut amb un curs sobre la gestió de les emocions. Teòricament anava encaminat a saber treballar amb les emocions dels alumnes, reconèixer-les, interpretar-les i ajudar a expressar-les. Crec que, preveient que els docents tindríem la nostra dosi d'ansietat, depressió i estrès, el treball sobre les emocions es va combinar amb la pràctica del mindfulness o atenció plena, una pràctica d'origen budista, associada a la meditació, que intenta focalitzar l'atenció en les emocions i les sensacions del present, sense fer-ne un judici. Dirigit magistralment per la Leire, vam compartir unes tardes d'intimitat entre companys. En guardo un molt bon record. 

En la meva adolescència havia practicat força la relaxació, el control de la respiració i alguna cosa sobre meditació. Mai no vaig acabar de deixar-ne la pràctica i això m'ha permès desconnectar amb facilitat en situacions complexes, totes nocturnes, com una nit al calabós de l'aeroport d'Oslo, un trajecte en tren ple d'insectes prop de Malí, o el viatge en un autocar suïcida camí de Bharatpur. Amb els anys, però, havia anat oblidant aquesta pràctica fins que amb el curs la vaig reviure. La Leire ens va parlar d'una aplicació per mòbil per seguir-ho treballant. Durant el curs no vaig trobar el moment però sembla que ara, en període pseudovacacional, sí.

Porto encara poques sessions però la part que més m'agrada és quan al final de cada sessió de relaxació, la veu en off m'invita a gaudir del moment tal com és, sense fer res, només connectat amb mi mateix. Pensar en el present i l'ara com a única realitat. A mi, potser a tu també, m'agradaria mirar enrere i recuperar allò que es va quedar pel camí, tot el que em feia feliç i no vaig poder o saber conservar, mentre allunyaria, corregiria o amagaria les situacions que em van fer sentir trist o malhumorat. A mi, suposo que a tu també, m'agradaria imaginar el demà i dissenyar-lo de manera harmònica amb el meu jo, on només la felicitat hi tingués cabuda. Però en realitat no podem recuperar el que vam deixar enrere -que ja no és real- i no sabem si podrem assolir el que ens imaginem davant -que tampoc és real ja que només ens l'imaginem. El propi pensament budista es cimenta sobre el principi de la impermanència, pel qual tot canvia, res es manté constant. Vaja, que només podem viure l'ara i l'aquí perquè és l'únic que existeix. Oposar-s'hi no ens porta enlloc. Deixar que tot flueixi, oi?

Quan en prens consciència de tot plegat et sents més tranquil i et permets gaudir de tot el que t'envolta atorgant-li molt més valor. Tenzin Gyatso, actual dalai-lama sentencia: "Dediquem-nos a reconèixer el caràcter tan preciós de cada jornada". Suposo que tot plegat no va gaire desconnectat del que escrivia fa unes setmanes sobre l'anacronisme existencial on alguns ens situem... 

En acabar cada sessió de meditació, a banda de fer-me un reforç positiu felicitant la meva perseverança, la suggerent veu en off em torna a la realitat recuperant consciència sobre el meu cos físic i el control de la meva respiració. I m'acaba dient: "Somriu i ja estàs preparat per al nou dia". 

4 comentaris:

  1. Fa molts anys que practico tècniques de relaxació i respiració però quan jo crec que és el moment. No m’agraden les imposicions col·lectives i fujo de les que s’han de fer perquè toca i perquè algú ha decidit que els companys de feina han de compartir intimitats. El dia que em vull trobar amb mi mateixa ja tinc els meus mecanismes però no perquè algú creu que ara és el moment que tothom es trobi en el seu garbuix del dia a dia. Celebro que tu en tinguis un molt bon record però prefereixo fer-ho en la meva intimitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehe, ja ens coneixem en això de no fer les coses "quan toquen"... ;-) En aquest cas, ja dic que no era l'objectiu fer el treball de relaxació amb nosaltres sinó entendre les emocions dels alumnes, però clar, va ser molt pràctic posant-nos als profes en l'experimentació de les emocions i això va suposar que es donés aquesta situació, estranya d'entrada, però amb coses positives al curt i mig termini. Però totalment d'acord amb tu, per mi també és un acte íntim. En tot cas, em va anar bé per recuperar uns hàbits que tenia força oblidats. Petons!

      Elimina
  2. Jo també en practico de tècniques de relaxació. I tot i que si que són una eina per a fer servir quan un ho necessita i està bé poder-ho fer en la intimitat, també trobo que no està gens malament a vegades compartir l'acte amb altres persones, conegudes o si m'apures ni conegudes. L'acte segueix sent íntim. Tu estàs allà amb els teus pensaments, o millor dit, deixant-los passar, aquietant la teva ment però el fet de compartir espai i, no sé com dir-li, activitat? amb un grup dona energia. Estarem d'acord que es mouen energies fent això. Doncs en col·lectivitat encara se'n mouen més. De fet hi ha meditacions en grup organitzades en diferents llocs i diferents moments. I la força del grup a vegades fa que no perdis el fil de la pràctica. Però està clar que cada un ha de trobar la millor manera d'aplicar-se el "cuento". Namasté!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quantes coses que tenim en comú Laura! ;-) Jo també penso que hi ha un lloc i un moment per a tot i no sempre han de ser les coses iguals. Vull dir que en un moment et va bé la solitud i en altre moment el compartir. Amb la Núria tenim aquest debat des de fa molts anys, el no fer les coses "perquè toquen" sinó perquè volem. Namasté!

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Voltor comú (Gyps fulvus). Vall d'Àssua (Pallars Sobirà). Abril de 2019. Autor: Ignasi Oliveras