diumenge, 22 de gener de 2017

Radio Communitaire, 102.5 FM

Radio Communitaire, 102.5 FM, d'11 a 12 he estat convidat especial en una entrevista a Dapaong per parlar d'ocells, de biodiversitat i del treball fet a Tami. Primera vegada a la vida que parlo en directe per la ràdio, i durant una hora i en alguna cosa semblant al francès (que la France em perdoni!). Ha estat molt bé i el meu contertulià, Thomas, i el director del programa, Morongu, molt amables! Ha sigut tota una experiència très agréable!

El que segueix sent curiós es veure com amb pocs recursos són capaços d'enginyer-se-les per tirar endavant. No sé si ho pots veure a la fotografia, però darrere el vidre està el tècnic de so, que és en Morongu i que també és el presentador. O sigui un multitasca. Però també es pot veure que no tenim auriculars, i per sentir el que ens pregunta el presentador teníem una ràdio portàtil en un racó de l'habitació, damunt d'una cadira, on estava sintonitzada l'emissió, de manera que sentia les preguntes per allà. I quan vam començar l'entrevista ens vam adonar que un dels micròfons de la taula no funcionava, així que Thomas i jo ens anàvem passant el micro d'un a l'altre. Malgrat tot el programa va anar molt bé. Ells dos tenen una manera de fer molt pedagògica, ja que es tracta d'un programa adreçat a la gent de la regió, majoritàriament amb pocs estudis, de manera que anaven repetint constantment les idees-força que jo anava explicant. En un moment concret, en Thomas va fer un resum en moba, força llarg, del qual només vaig entendre la paraula Nuani Tshamba, adreçat a aquella gent que no domina gaire el francès. Així que es tractava tota l'estona que el missatge arribés a quanta més gent millor. 

I després aquí ens queixem quan ens falla l'ordinador un moment, o perquè ens falta un paper o un bolígraf no som capaços de continuar endavant amb el que ens proposàvem i ràpidament ho utilitzem com a excusa per no seguir. Realment, quan ens plantegem la cooperació amb països en desenvolupament, crec que ens hauríem de replantejar qui aprèn més de qui, i veure que sovint son més les coses que podem aprendre que les que podem ensenyar. 

8 comentaris:

  1. Respostes
    1. Hehehe, no tant com tu, això està clar... ;-) Perdona el retard en contestar-te!

      Elimina
  2. La radio és una passada i t'ho dic per experiència, celebro que et vagin bé les coses!
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i el meu retard, t'agraeixo molt el teu comentari. No havia parlat mai per la ràdio en directe (un parell d'entrevistes telefòniques, això sí) i la veritat és que has estat, com bé dius, una passada! És una de les millors experiències que he tingut al llarg d'aquests viatges per Togo.

      Elimina
  3. He sentit a dir que ha baixat tan l’audiència de la radio que ha hagut de tancar fulminantment xD

    Es broma poma :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho he sentit, però en canvi a l'APM local hi ha hagut una pujada espectacular d'audiència amb el meu tall de veu!

      Sorry pel retard en respondre... no he tingut temps de normalitzar-me...

      Elimina
  4. Sempre n'hi ha de noves per afegir a la motxilla de l'experiència. Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Laura... ara li escrivia a la Roser que realment és una experiència que ha estat una passada. Pensava que estaria nerviós (no pel contingut sinó pel tema de l'idioma) però m'he sentit ben tranquil tota l'estona. Gràcies per les felicitacions i perdona el retard en contestar-te...

      Elimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras