Maleïts "caçadors de bolets"!

Si fos bruixot llençaria aquesta maledicció a veure si la còlera divina queia sobre els responsables de Caçadors de bolets. Comença la tardor i ja hi som altre cop amb el programa de marres...

Massa intransigent i radical? Potser sí, però no me'n puc estar de dir-hi la meva. Només vaig seguir la primera temporada d'aquest programa de la televisió catalana, ara fa vuit anys, i alguns capítols d'anys posteriors, i tot i que no puc assegurar que les coses no hagin canviat, pel que he pogut veure i llegir em sembla que tot segueix si fa no fa igual. 

He intentat trobar quins eren els objectius del programa però he fracassat. Suposo que, com passa amb la majoria de programes de televisió, l'objectiu final és l'audiència. El contingut en si mateix importa poc si el share és alt. Però també m'imagino -en defensa del propi programa- que hi ha altres objectius com educar els espectadors en la identificació i recollida dels bolets o en la gastronomia micològica (una altra cosa és si ho aconsegueix). I també hi ha el component lúdic, de vegades esperpèntic, per mantenir l'espectador atent a la pantalla. 

De l'assessorament científic s'encarrega el micòleg (estudiós dels fongs) Enric Gràcia, ben conegut pels espectadors, generador de petites passions i presentador de llibres com el de Les millors rutes per trobar bolets de Marc Estévez. Un pobre favor al nostre entorn. (Què trist que als biòlegs del nostre país se'ls conegui per coses tan frívoles i no pel treball ben fet! Ara estic pensant amb en Ramon Margalef, ecòleg català, ja mort, reconegut internacionalment però força desconegut a casa nostra. Aquí pots veure una entrevista que en Josep Maria Espinàs li va fer l'any 1987).

Informació, diversió, ciència... i ja ho tenim! Els ingredients ben barrejats donen lloc a un caçador de bolets que, àvidament, anirà cap a la muntanya a la cerca del preuat objecte, en aquest cas, no es pot oblidar, un ésser viu. Algú podrà dir que amb aquest programa s'aconsegueix acostar la gent a la natura, a empeltar-se de l'entorn tot gaudint dels espais naturals del nostre país. No m'ho empasso. La meva lectura és que s'ha creat una nova atracció per als avorrits urbanites que no saben què fer el cap de setmana. Primer va ser el torn de l'esquí, després el ràfting i el barranquisme, a continuació les curses de muntanya... ara li toca als bolets. Potser aviat podrem veure la versió catalana de Jara y sedal per acostar la caça i crear una nova diversió per practicar en aquest gran parc temàtic que és Catalunya.

L'activitat de recollir bolets és ancestral. Sempre s'ha fet tot i que no arreu ja que hi ha llocs on el bolet no té l'acceptació cultural i gastronòmica que té a casa nostra. La gent dels pobles n'ha tret un profit respectuós. Però amb aquest programa l'activitat s'ha popularitzat fins a la massificació i ha passat a fer-se insostenible. No s'acosta la gent a la natura; se la indueix a fer una activitat en un entorn natural, que és una cosa ben diferent. I no importa a quin preu.

Els costos són ben coneguts: elevada freqüentació de persones i vehicles en ambients fràgils i d'alt valor ecològic, malbaratament dels recursos amb la destrucció dels bolets i l'estructura que els manté (per molt que el programa expliqui com cal tallar-los), afectació sobre els ecosistemes i la seva biodiversitat, acumulació de deixalles, tensió amb la població local que secularment ha tret aquest recurs del bosc i que ara, de cop, veu com el destrueixen (majoritàriament en boscos privats o comunals on fins i tot hi van quadrilles semiprofessionals que ho escombren tot), cues a les carreteres (la sortida de l'AP7 a Sant Celoni els caps de setmana de tardor n'és un bon exemple), i alguna que altra intoxicació i mort (malgrat que el programa intenta prevenir-ho no tothom és bon alumne), etc., etc.

Altres activitats extractives de recursos de l'entorn, com ara la caça o la pesca, necessiten per dur-se a terme permisos especials i fins i tot els practicants han de passar proves i exàmens que, sense ser garantia de gairebé res, ajuden a controlar l'activitat. Però això no passa amb els caçadors de bolets. Algunes curses de muntanya han limitat el nombre de participants o han modificat els seus recorreguts per adaptar-se a la massificació (la travessa Matagalls-Montserrat ja no té origen al cim del Matagalls sinó a Collformic per evitar la forta erosió de la muntanya sota la pressió de milers de persones en una mateixa nit, canvi que, per cert, alguns participants es neguen a acceptar i segueixen pujant al cim abans d'iniciar la cursa oficial). Però i els caçadors de bolets? Ara es comença a fer pagar per accedir a determinats boscos i treure'n bolets amb l'intent de limitar el nombre de boletaires i la sobreexplotació que en fan. Això vol dir que s'han passat els límits, no? Fa tot just un any, l'informe diagnòstic sobre el Pla de Conservació del Parc Natural del Montseny posava els boletaires com a principal amenaça per al patrimon¡ natural del parc, al mateix nivell que l'extracció de recursos hídrics i la caça.  

Caçadors de bolets hi té una gran responsabilitat. Una vegada més una televisió pública, finançada amb diners dels catalans, al servei de la banalització de l'entorn natural. La conversió d'aquests espais en grans parcs temàtics passa per davant de la cultura de la sostenibilitat que ha permès, fins ara, preservar els valors naturals del nostre entorn.

Si fos responsable de la programació de tv3, els engegaria a dida. Si fos bruixot, els maleiria.