dijous, 25 d’octubre del 2012

Maleïts "caçadors de bolets"!

Si fos bruixot llençaria aquesta maledicció a veure si la còlera divina queia sobre els responsables de Caçadors de bolets. Comença la tardor i ja hi som altre cop amb el programa de marres...

Massa intransigent i radical? Potser sí, però no me'n puc estar de dir-hi la meva. Només vaig seguir la primera temporada d'aquest programa de la televisió catalana, ara fa vuit anys, i alguns capítols d'anys posteriors, i tot i que no puc assegurar que les coses no hagin canviat, pel que he pogut veure i llegir em sembla que tot segueix si fa no fa igual. 

He intentat trobar quins eren els objectius del programa però he fracassat. Suposo que, com passa amb la majoria de programes de televisió, l'objectiu final és l'audiència. El contingut en si mateix importa poc si el share és alt. Però també m'imagino -en defensa del propi programa- que hi ha altres objectius com educar els espectadors en la identificació i recollida dels bolets o en la gastronomia micològica (una altra cosa és si ho aconsegueix). I també hi ha el component lúdic, de vegades esperpèntic, per mantenir l'espectador atent a la pantalla. 

De l'assessorament científic s'encarrega el micòleg (estudiós dels fongs) Enric Gràcia, ben conegut pels espectadors, generador de petites passions i presentador de llibres com el de Les millors rutes per trobar bolets de Marc Estévez. Un pobre favor al nostre entorn. (Què trist que als biòlegs del nostre país se'ls conegui per coses tan frívoles i no pel treball ben fet! Ara estic pensant amb en Ramon Margalef, ecòleg català, ja mort, reconegut internacionalment però força desconegut a casa nostra. Aquí pots veure una entrevista que en Josep Maria Espinàs li va fer l'any 1987).

Informació, diversió, ciència... i ja ho tenim! Els ingredients ben barrejats donen lloc a un caçador de bolets que, àvidament, anirà cap a la muntanya a la cerca del preuat objecte, en aquest cas, no es pot oblidar, un ésser viu. Algú podrà dir que amb aquest programa s'aconsegueix acostar la gent a la natura, a empeltar-se de l'entorn tot gaudint dels espais naturals del nostre país. No m'ho empasso. La meva lectura és que s'ha creat una nova atracció per als avorrits urbanites que no saben què fer el cap de setmana. Primer va ser el torn de l'esquí, després el ràfting i el barranquisme, a continuació les curses de muntanya... ara li toca als bolets. Potser aviat podrem veure la versió catalana de Jara y sedal per acostar la caça i crear una nova diversió per practicar en aquest gran parc temàtic que és Catalunya.

L'activitat de recollir bolets és ancestral. Sempre s'ha fet tot i que no arreu ja que hi ha llocs on el bolet no té l'acceptació cultural i gastronòmica que té a casa nostra. La gent dels pobles n'ha tret un profit respectuós. Però amb aquest programa l'activitat s'ha popularitzat fins a la massificació i ha passat a fer-se insostenible. No s'acosta la gent a la natura; se la indueix a fer una activitat en un entorn natural, que és una cosa ben diferent. I no importa a quin preu.

Els costos són ben coneguts: elevada freqüentació de persones i vehicles en ambients fràgils i d'alt valor ecològic, malbaratament dels recursos amb la destrucció dels bolets i l'estructura que els manté (per molt que el programa expliqui com cal tallar-los), afectació sobre els ecosistemes i la seva biodiversitat, acumulació de deixalles, tensió amb la població local que secularment ha tret aquest recurs del bosc i que ara, de cop, veu com el destrueixen (majoritàriament en boscos privats o comunals on fins i tot hi van quadrilles semiprofessionals que ho escombren tot), cues a les carreteres (la sortida de l'AP7 a Sant Celoni els caps de setmana de tardor n'és un bon exemple), i alguna que altra intoxicació i mort (malgrat que el programa intenta prevenir-ho no tothom és bon alumne), etc., etc.

Altres activitats extractives de recursos de l'entorn, com ara la caça o la pesca, necessiten per dur-se a terme permisos especials i fins i tot els practicants han de passar proves i exàmens que, sense ser garantia de gairebé res, ajuden a controlar l'activitat. Però això no passa amb els caçadors de bolets. Algunes curses de muntanya han limitat el nombre de participants o han modificat els seus recorreguts per adaptar-se a la massificació (la travessa Matagalls-Montserrat ja no té origen al cim del Matagalls sinó a Collformic per evitar la forta erosió de la muntanya sota la pressió de milers de persones en una mateixa nit, canvi que, per cert, alguns participants es neguen a acceptar i segueixen pujant al cim abans d'iniciar la cursa oficial). Però i els caçadors de bolets? Ara es comença a fer pagar per accedir a determinats boscos i treure'n bolets amb l'intent de limitar el nombre de boletaires i la sobreexplotació que en fan. Això vol dir que s'han passat els límits, no? Fa tot just un any, l'informe diagnòstic sobre el Pla de Conservació del Parc Natural del Montseny posava els boletaires com a principal amenaça per al patrimon¡ natural del parc, al mateix nivell que l'extracció de recursos hídrics i la caça.  

Caçadors de bolets hi té una gran responsabilitat. Una vegada més una televisió pública, finançada amb diners dels catalans, al servei de la banalització de l'entorn natural. La conversió d'aquests espais en grans parcs temàtics passa per davant de la cultura de la sostenibilitat que ha permès, fins ara, preservar els valors naturals del nostre entorn.

Si fos responsable de la programació de tv3, els engegaria a dida. Si fos bruixot, els maleiria.

5 comentaris:

  1. Vuit anys ja d'aquesta cosa? Mare meva! No deu quedar cap bosc per rastrejar. De fet els bolets no es cacen. En alguns indrets de Girona "acacen" bolets com acacen moltes altres coses que persegueixen amb molt ímpetu. A sobre aquest nom tan mediàtic és erroni! Quan van pujar a Sant Joan de l'Erm no n'hi havia de bolets, fa dos anys. Com van fer el programa? Els van anar a comprar. Puc parlar dels pobles del Pirineu urgellenc i la invasió dels caçadors boletaires fa estralls mediambientals i econòmics. La tradició boletaire a casa meva ve de lluny i jo estaria dispoada a pagar per un carnet. Hem estat dos anys ben secs però aquest any és esplèndid. L'últim dia cinc quilets de rovellons i dos quilos més de potes de perdiu i fredolics. Mmm... El meu avi n'estaria orgullós!! Però m'he trobat veritables cafres al bosc arreplegant tot el que trovaven i destrossant la resta. Molt bonics ells.
    A la Seu costa que la gent vagi a xerrades o altres actes. Ara, el dia que l'Enric Gràcia va venir per explicar coses sobre bolets no s'hi cabia. Això sí, al cartell hi posava "l'expert de Caçadors de bolets".
    Tinc pendent l'escrit de l'última boletada a veure si m'hi dedico aquest cap de setmana.
    Suposo que l'escrit sobre les curses de muntanya me'l deixes per mi, no? Me l'apunto! De fet en tinc uns quants però mai fent-ne una reflexió sobre la seva moda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per la part que et toca no dubtis que te'l deixo per tu un escrit sobre les curses de muntanya... ja hi afegiré comentaris, jejeje... I deu n'hi do quina boletada al teu bloc! Ja he vist les fotos.
      El que sempre critico és el pas de l'ús a l'abús que a la nostra societat es tradueix en posar una activitat secular (o nova, tant hi fa) de moda, normalment per treure'n un benefici econòmic immediat. L'activitat s'acaba realitzant de forma massiva perquè és percebuda com una atracció més que es pot fer per sortir de l'avorriment (o perquè és més friki). Però no es té en compte que la massificació comporta una pressió sobre els recursos que la fan insostenible, a banda de no ser educativa. Moltes d'aquestes activitats que es fan a l'aire lliure es podrien fer en espais tancats o d'interior i la gent s'ho passaria igualment bé. Però el que mana a la nostra societat és créixer i quants més siguem millor. Tot plegat s'aconsegueix banalitzar l'entorn, modificar-lo i vulgaritzar-lo...

      Elimina
  2. Noi, no puc estar més d'acord amb aquest apunt. Una mica tard, però celebro haver descobert el teu blog, que serà de ben segur dels que seguiré atentament.
    I tornant al tema, he de dir que jo ja vaig començar adeixar l'afició als bolets per motius laborals i ho vaig acabar de deixar del tot precisament pel programet en qüestió.
    De fet, tot plegat no deixa de ser una més de les proves que la majoria de la gent només va a la natura a expoliar-la, una mica trist, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, Màrius! Què bé que hagis aterrat per aquí. Benvingut! Ja veuràs que sóc molt dispers al meu bloc (i poc constant, com pertoca als torrents). Suposo que hi has arribat pel "Roda el món...". Jo també he visitat algun dels teus nombrosos blocs i he vist que tenim coses en comú com l'afició pels ocells. També participo en SOCC i altres programes de seguiment com pots veure en algun post del meu bloc. Doncs això, que benvingut i seguim en contacte!

      Elimina
  3. Si més no, crec que tenim en comú pendre'ns la vida amb bon humor, la teva família i tu im-pressionants amb les disfresses de Tintin, Haddock, etc.
    Efectivament, seguim en contacte.
    Demà pots trobar una notícia sorprenent al meu bloc d'ocells...

    ResponElimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras