Una artroscòpia i la Fossey

Avui m'he sentit una mica Dian Fossey. Que qui és aquesta? Millor dit, qui era? La de Goril·les a la boira, et sona? Primer va ser el llibre, autobiogràfic, escrit per la primatòloga que va donar a conèixer els goril·les de muntanya de la zona volcànica dels Virunga, entre Uganda, Rwanda i la República Democràtica del Congo, després va venir la pel·lícula protagonitzada per Sigourney Weaver. I què té a veure això amb mi? Et semblarà una ximpleria però ahir em van fer una artroscòpia (o sigui una operació de reparació del genoll) i em vaig recordar d'ella. Ara m'explico...

Ja fa anys em van fer una ressonància del genoll i van descobrir que a banda d'un desgast dels cartílags, tenia un menisc tocat. Abans això s'operava ràpid, però ara deixen que sigui el teu cos que t'ho demani. Primer van ser dolors en baixar muntanyes. El metge em va dir que hi tornés quan em fes mal al pujar-les. Així ho vaig fer al cap d'uns mesos. Després va venir apuntar-me a la llista d'operables i tot això. Ara fa un parell de setmanes em van fer el preoperatori i em van dir que tenia dia fixat pel desembre, cosa que m'anava especialment malament perquè és època de treballar seguint ocells per les muntanyes i per la plana. El metge em va dir que quan em truquessin els hi expliqués i ja em buscarien el dia. Tenint en compte que a partir d'abril torno a treballar pel camp, em quedava una finestra relativament petita entre febrer i març per operar-me, i ja m'imaginava que seria difícil quadrar dates. Però aquest dimecres tot va canviar. 

A les 10.15 del matí, tranquil com estava amb les meves coses, em truquen de l'hospital de Sant Celoni i em comuniquen que la persona que havien d'operar l'endemà, o sigui ahir dijous, s'ha posat malalta i que si vull m'operarien a mi. Quin subidón!!! Adrenalina a tope!!! Els dic, ostres, que m'ho he de pensar. D'acord, d'aquí a una hora et tornem a trucar per veure què has decidit. Suposo que pel mig hi va haver la intervenció del meu metge en proposar-me com a candidat, ja m'assabentaré per enviar-li un pernil. Els quaranta minuts després van servir per anar baixant els nivells d'adrenalina en sang, fer un parell de trucades (evidentment havia de lligar-ho amb la Cristina), buscar unes crosses, i sospesar els avantatges i inconvenients de la proposta a nivells bàsicament logístics. A les 11.17 em trucaven de l'hospital i els hi confirmava que ok, tiràvem endavant amb el pla. Ja estava presa la decisió i l'estat nerviós preoperatori, malgrat l'enrenou inicial, havia de ser forçosament més curt que si tingués una o dues setmanes per endavant. La intervenció va anar bé. O això crec. Ja es veurà amb els dies, però jo em sento bé. 

I la Dian Fossey? No recordo si aquest fet surt a la pel·lícula però al llibre queda clar que quan ella vol anar a treballar sobre els goril·les de les selves africanes, de la mà o amb la benedicció del paleontropòleg Louis Leakey, es fa extirpar l'apèndix -tot i no tenir afectat aquest vestigi del passat en forma de cuc que tenim al budell- per demostrar als altres que el que vol anar a fer allà té un gran valor per a ella.

Ara em sembla una ximpleria, però durant aquells minuts entre les dues trucades de l'hospital vaig pensar que era un bon moment per l'operació ja que els mesos que vindran tindré feina que valoro, i fins i tot potser l'oportunitat de repetir una petita estada a l'estranger. El petit sacrifici, el parell de collons que hi vaig posar per decidir-me en tan poc temps, tenien aquest valor testimonial de compromís i em van fer recordar l'anècdota, més salvatge com era el seu estil, de la Fossey.