dilluns, 6 d’octubre del 2014

Dinamarca, una bona opció per desconnectar

Ara que per a la majoria de mortals les vacances han quedat enrere -mapes, fulletons i entrades trencades de museus insòlits, etiquetes de cerveses exòtiques amagades sota la pols de les estanteries, carpetes digitals carregades d'imatges desendreçades que difícilment es reobriran- ara que tot això ha quedat en un record, voldria acostar-me, des de la meva pròpia experiència, al que han estat les meves vacances lluny de casa. 

Aquest estiu hem passat gairebé un mes al nord de Dinamarca. I molta gent ens interpel·la amb incomprensió: Teniu pela llarga vosaltres! o No és massa temps fora?... Buf, i aguantareu els nens tants dies seguits? Això per no parlar d'altres aspectes més mundans i locals com el fet de marxar al bell mig de la festa major de Gualba o de tornar just dos dies abans de començar l'escola.

No em penso fer trampes al solitari: viatjar costa diners. Pocs o molts però s'han de tenir. Això sí, un cop t'hi poses pots elegir entre unes destinacions, condicions i dates o unes altres i això dibuixa el cost final. Conec parelles que s'han gastat en una setmana en un petit apartament menorquí sense cap equipament el mateix que nosaltres quatre aquest estiu. I no hem anat de tirats ni de motxillers com fèiem abans! Hem volat en avió, llogat una preciosa casa al mig del bosc i un cotxe. Però ho vam bellugar durant la primavera, quan els preus encara no s'han enfilat. I a més hem fet el viatge a final d'agost, temporada baixa a Dinamarca, i en un destí rural de platges infinites però on no et pots torrar perquè el sol no crema i el vent t'empeny, ni tampoc tens xiringuitos on fer la cerveseta. Són opcions. També és una opció encarregar-te de preparar tots els àpats -amb alguna excepció festiva- i no anar de restaurant. Si t'encarregues tu acabes gastant el mateix que si et quedessis a casa. Per a nosaltres sempre ha estat més important estar més temps fora que disposar de les màximes comoditats: que et freguin la casa, et facin el menjar i el llit, un canguratge de nens o que et rentin la roba).

I Dinamarca ha estat un plaer. La casa, l'entorn i el clima, per a les nostres expectatives, genials. Hem tingut desenes de quilòmetres de platges per passejar, triar pedres, fer castells, jugar i buscar foques, i centenars de camins per boscos on gaudir cercant bolets, nabius i follets. I molt bones zones per veure ocells, un altre gran atractiu d'aquest viatge. No hem visitat Copenhaguen, ens quedava massa lluny ja que estàvem allotjats a Agger a la regió de Jutland, al nord del país. Seria como si un suec passés les vacances a Llavorsí, en ple Pirineu, i se n'anés a visitar Madrid. Però sí que ens hem acostat a Legoland, el primer parc temàtic de Lego -invent danès- que es va crear al món, al museu de Skagen on vam gaudir d'exposicions de pintors atrets per la llum de la regió i de la trobada del mar Bàltic amb el mar del Nord, de museus víkings, les enormes coves de Monsted i bonics pobles com Lemwig o Thisted. Han estat unes vacances intensament familiars -amb tot el que això suposa- però amb un entorn excepcional.

Segur que moltes d'aquestes experiències o d'altres similars les haguéssim trobat o viscut en altres llocs, igual no tan lluny, com hem fet altres vegades. Però per a nosaltres, cada cop  més -i malgrat el que suggereixen en sentit oposat alguns especialistes- la desconnexió que buscàvem necessita d'aquests llargs períodes de fer i sentir-ho tot ben diferent del que coneixem i tenim més proper. Són maneres de fer. I altament recomanables!

Si vols pots fer una ullada a unes quantes fotografies de les vacances. 

2 comentaris:

  1. Hola Ignasi!! Que fort! Soc una ex alumna teva del SJO. Buscant info sobre Dinamarca m'ha sortit el teu blog. Quina il·lusió! Espero que tot et vagi bé.

    ResponElimina
  2. Doncs me n'alegro molt que hagis arribat fins aquí. No ets la primera que li ha passat i justament també companyes teves de SJO. Salut!

    ResponElimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras