Empatia: històries de micos i polítics

Una de les imatges més comentades pels mitjans de comunicació la darrera setmana ha estat la que hi surt la parella Rajoy-Mas a punt d'entrar a la Moncloa, en què es veu el president Mas acostant el braç per darrera l'esquena del president espanyol. I és que potser aquest gest instintiu o estudiat no va ser el més encertat. S'ha especulat sobre si es tractava d'un senyal d'acostament del president català, sobre com el va ignorar l'altre... Segurament influenciat per la darrera lectura que he fet -"El bonobo y los diez mandamientos" (Tusquets, 2014) del primatòleg holandès Frans de Waal-, a mi el gest d'en Mas m'ha semblat un senyal de submissió amb afany de buscar una certa reconciliació i fins i tot de demanar-li a en Rajoy que fes un esforç d'empatia cap a ell amb tot el que té al damunt: "que si el carreró on m'he ficat... que jo no havia estat mai independentista ni havia fet mai cas de l'opinió dels ciutadans,... i ara, mira tu, els merders que tinc amb els Pujol..."

Bonobos al santuari Lola ja bonobo prop de Kinshasa
Autor: Issouf Sanogo/AFP/Getty Images

Per si no ho coneixes, el bonobo o ximpanzé pigmeu a què es refereix el llibre és, juntament amb el ximpanzé, l'espècie actual més propera filogenèticament a la nostra. Compartim l'avantpassat comú més proper amb totes dues espècies, més que amb qualsevol altra. El que passa és que el ximpanzé és, de les dues, l'espècie més coneguda i amb la que més s'ha treballat per estudiar, a partir de les similituds amb els humans, la nostra pròpia història evolutiva biològica i cultural. I amb això s'han justificat, per exemple, les societats patriarcals, les conductes agressives i l'afany de guerra, ja que les societats de ximpanzés també ho són de patriarcals i agressives. 

Autor: Frans de Waal

En canvi, del bonobo, poc comú en captivitat, no es coneixia ni s'havia estudiat gairebé res ja que es va trigar a reconèixer-lo com una espècie diferent al ximpanzé, al 1929. Però ara se sap que les societats de bonobos són força diferents a les de ximpanzés començant perquè són matriarcals i igualitàries, més tolerants amb altres grups i a més dirimeixen les seves disputes utilitzant unes dosis de relacions sexuals molt altes, la qual cosa rebaixa les tensions i redueix les situacions de violència. Un interessant tema molt ben desenvolupat en un altre llibre de Frans de Waal "El mono que llevamos dentro" (Tusquets, 2007) que tira per terra les tesis deterministes sobre la violència inherent a les nostres societats, que sempre havien utilitzat l'agressivitat del ximpanzé -i no la cooperació i el bon rollo dels bonobos- per justificar la pròpia.

I una de les coses que s'observa als bonobos, i no només en ells que també en algunes altres poques espècies però sí amb un grau molt elevat, és la capacitat de posar-se en la pell de l'altre. L'empatia. Aquesta capacitat que, induïda per les anomenades neurones-mirall ens fa identificar-nos amb l'altre i, més enllà encara, patir i gaudir amb ell. Veient l'absència d'empatia de Rajoy envers Mas, com s'intueix a la fotografia i es confirma en les declaracions i sobretot en les no-declaracions, em ve al cap la manca d'aquesta qualitat en altres polítics i personatges diversos respecte al ciutadà comú (del propi Mas amb els catalans amb totes les retallades a tort i a dret, de la nissaga Pujol, de monarques, gendres de monarques, primers ministres israelians, presidents russos i americans, dirigents europeus diversos, Bárcenas, Matas, Camps, Millets, Massagué, Pretorias, Filesas...). 

A l'igual que succeeix a les societats de bonobos, les cultures de caçadors-recol·lectors com els !Kung San giren entorn a la comunitat i la compartició i fomenten la igualtat i la humilitat. En unes i altres el bé comú passa per davant del bé individual i les conductes en contra són reprovades per la resta del grup amb contundència. La societat occidental en canvi (i ara cito a De Waal) celebra les fites individuals i permet que els triomfadors mantinguin els seus guanys. En aquest clima, la humilitat pot ser perillosa (i tanco cita). Tenim una tradició de corrupció i del benefici del guany individual tan interioritzada que ens costa creure en la bondat de polítics i persones desinteressades i/o altruistes. I és que l'empatia no està ben valorada, sinó que és tractada com una feblesa humana, però com diu De Waal "si les decisions polítiques poden venir motivades, almenys en part, per l'empatia, no hi veig cap raó per menysprear la seva importància" i reforça el missatge amb l'exemple del president Abraham Lincoln qui va lluitar -i morir- per aconseguir l'abolició de l'esclavitud com a resposta emocional, almenys en part, al patiment aliè. El record d'esclaus encadenats els uns als altres amb grillons era per a ell "un turment continuat", tal i com va escriure a un amic del sud.

En fi, potser hagués estat millor que, en la recepció fotogràfica de la Moncloa, en Mas li hagués fet un massatge als testicles d'en Rajoy i potser aquest s'hagués avingut a respondre-li, posant-se en la seva pell, amb algun gest més carinyós, amb uns fregaments compartits. Qüestió d'empaties!

* * * * *

El passat 21 de juliol, Artur Mas va visitar Gualba per inaugurar oficial i electoralment el nou ambulatori i l'ampliació de l'escola de primària. Davant d'aquest esdeveniment històric -dubto que veiem gaires presidents més en els propers anys passejant pel poble- molts veïns vam assistir, encuriosits, a fer acte de presència. De ben segur que si Frans de Vaal hagués estat observant els comportaments dels primats presents a l'acte, hauria pogut publicar un nou i interessant estudi sobre les pautes de submissió, acostament, ostentació i poder que es van succeir aquella tarda al petit poble vallesà...