dimarts, 10 de desembre de 2013

No suporto les maratons!

No vull ferir cap susceptibilitat. Tampoc no vull fer-me l'esnob anant a contracorrent però no suporto les maratons. I aquest proper cap de setmana en tenim una nova edició, en aquest cas dedicada a les malalties neurodegeneratives. 

Però vull explicar-me perquè sé que amb un comentari com aquest engreixo la meva llista de detractors, alguns dels quals ja es van desenganxar de mi per anteriors escrits.

Dibuix sobre la marató de 2013.
Institut Jaume Callís 3r ESO C
Per davant de tot vull expressar el màxim respecte pels malalts, els seus familiars, els investigadors que rebran els diners, els organitzadors, els voluntaris i els donants. Tots tenim entre els nostres familiars, amics i coneguts algú que pateix alguna d'aquestes malalties o alguna altra de les que han estat objecte en maratons precedents. Estadísticament parlant és molt segur que alguns de nosaltres, jo mateix potser, esdevinguem malalts d'alguna o algunes d'aquestes malalties en els propers anys. Sóc conscient d'aquesta realitat i no m'enganyo.

Hi ha vàries coses, però, que em grinyolen en aquest tipus de maratons i que em creen aquest sentiment de rebuig. En vull destacar dues: per què la investigació de les malalties ha de dependre de la solidaritat de les persones? Si no es fessin les maratons no hi hauria investigació, oi? Em sembla increïble. El fonament de l'existència de les societats està en la protecció de l'individu, un fonament que se'n va en orris si el govern de torn és incapaç de fer-hi front. Per a què serveixen els nostres impostos? Només per salvar els bancs? L'economia ha d'estar al servei de les persones i no a l'inrevés. La protecció de les persones i el gaudi d'una vida digna haurien de ser prioritats dels nostres governs per davant d'altres criteris. Per què hem de tocar la fibra i esperar que la bona gent resolgui aquests dèficits?

Fa uns quants anys tot estudiant un postgrau sobre societats africanes recordo que un dels ponents ens explicava el mal que feien moltes ONG benintencionades amb els seus programes de desenvolupament en necessitats bàsiques com l'educació o la sanitat, amb el permís dels governs locals que així, alliberats del pes d'inversions en béns per a la població, podien dedicar els seus pressupostos nacionals a la compra d'armament per reprimir la veu del poble i a l'enfortiment del seus exèrcits per dinamitzar guerres que deterioren la salut dels ciutadans, desatenent les seves obligacions principals.

Això em lliga amb el segon escarafall que li faig a les maratons: tot i no haver-ne seguit cap no he pogut evitar de veure alguns resums d'edicions anteriors amb imatges seleccionades. I sempre apareixen aquells polítics de torn i altres paràsits xucladors de la nostra societat agafant el telèfon i fent-se passar per humans normals i sensibles. Baixen al món terrenal, despengen l'auricular, somriuen o posen cara de circumstàncies, donen uns copets a l'espatlla d'un malalt, diuen coses boniques, tornen a somriure. I se'n van a dormir. L'endemà, camí del Parlament o de la reunió de Govern, o potser de la reunió de consell d'administració d'alguna empresa, d'algun banc o d'alguna tribuna de ràdio o diari, repassen els papers del seu discurs, de la seva rèplica, de la seva justificació números en mà, de l'esborrany legislatiu que permetrà novament fer noves retallades en detriment de la necessària investigació a favor del benestar de la gent que hauria de formar part de la seva raó de ser.


* * * * *

El passat diumenge vaig comprar el disc de la marató. Sé que els deu euros s'afegiran a aquest número màgic que sortirà a les pantalles i ja m'està bé. Forma part de la meva contradicció vital amb la que cada vegada em sento més còmode, potser perquè amb els anys estic guanyant cintura. El vaig comprar perquè volia gaudir de les veus d'Estrella Morente, Pablo Alborán i Luz Casal interpretant de forma magistral les seves cançons.

9 comentaris:

  1. Em sembla que algun cop has llegit que les maratons em causen el mateix rebuig que a tu... I també tinc els meus arguments. No suporto que em vulguin fer anar on volen amb l'estratègia de la llagrimeta. El sentiment fàcil i la solidaritat obligada barrejada amb les dates de Nadal em produeixen un coctel d'emocions molt contràries a les que pretenen. I no vull ser tampoc d'aquelles que van sempre a contracorrent per donar la nota. Jo fa temps que reivindico la creueta a la declaració de la Renda. I vull que el meu 0'7% vagi destinat a la investigació científica. I llavors seré solidària de veritat, no m'hauré d'emapassar llagrimetes per vendre ni hipòcrites traient pit perquè durant pocs segons ens volen demostrar a la resta que són més bones persones que ningú. Ah, i important, ho faré el mes de juny, quan no toca per calendari fer una bona obra.

    ResponElimina
  2. Em faltava una part important del comentari. Què faig jo ara per la ciència? El millor que sé fer: transmetre la passió per la ciència i educar el millor possible els adolescents perquè li donin la importància que es mereix. No podrem deixar de fer maratons a menys que els que pugen valorin la investigació científica i la prioritzin econòmicament.

    ResponElimina
  3. Mira, un altre motiu per estar-hi en contra: http://www.ccaa.elpais.com/ccaa/2012/12/18/catalunya/1355867580_141405.html

    ResponElimina
  4. Gràcies pels comentaris... ja no em sento tan sol!
    Com a tu, Núria, lo de la llagrimeta fàcil quan toca també és un dels elements que em tirar enrere tot i que aquí només he volgut destacar-ne dos. El que no sabia és que a més hi havia hagut desviacions de fons com comentes, Jordi.
    En fi, salut!

    ResponElimina
  5. Acabo de descobrir aquest bloc i de donar la meva primera ullada. M'agrada el que he llegit.

    Amb aquest article em venen tantes coses al cap! En contra de les maratons? Sí. Però en contra de la caritat, del voluntariat, de la solidaritat...

    M'agradaria citar la frase d'Òscar Wilde: “es inmoral remediar mediante la propiedad privada los males que esa misma institución produce”

    Salutacions d'una exalumna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Verònica! He donat la sensació que estic en contra de la solidaritat, del voluntariat, de la caritat...? He rellegit el text i no he trobat per on, però, si és així és que em dec haver expressat molt malament. El que no és de rebut és que això serveixi per suplir les obligacions de l'administració del rang que sigui. No volia anar més enllà.

      Me n'alegro de saber-te per aquí. Benvinguda!

      Elimina
  6. No ens hem entès o no m'he explicat bé jo! S'entén perfectament que una marató no pot ni deu suplir responsabilitats de les administracions, el que volia dir és que la caritat, solidaritat, voluntariat... en les seves diferents expressions tampoc! La majoria dels mals els genera el mateix sistema... que després o no dóna solucions o es posa medalles per fer-ho! Il·lògic!
    Sin más... :)

    ResponElimina
  7. Ah, per cert, m'ha fet gràcia trobar el teu bloc després de... 20 anys!!! L'aniré seguint!

    ResponElimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras