dimecres, 23 d’octubre de 2013

Gent de Tami, el valor de les mirades

Una de les meravelles de Tami, a Togo, com de pràcticament qualsevol lloc del món, és la seva gent. Nadons, nens i nenes, adolescents, joves i adults tenen el delir de viure buscant la felicitat. Sempre és igual. La diferència és que els barems de felicitat no són els mateixos arreu ni per a tothom. Però l'alegria i la tristesa, el repte i l'esforç, la reflexió i la curiositat sempre hi són presents. 

A Tami la intimitat que vaig aconseguir amb la seva gent em va permetre assolir uns nivells de proximitat suficients com per poder gaudir mútuament de la fotografia. La pròpia acció de prendre imatges era no només ben acceptada sinó volguda per la gent que se m'apropava. Mai no faig fotografies de la gent, de primers plans, sense el seu consentiment. I mai amb diners pel mig! Per a mi hi ha d'haver un respecte a la voluntat del fotografiat que passa per davant de l'obtenció de la instantània autèntica. Un codi ètic. Si l'altre no vol entrar en el joc m'abstinc de prendre imatges, l'assaboreixo al moment i miro de retenir-la el màxim de temps a la memòria. Després, aquesta s'encarregarà de capgirar-la, en modificarà la llum que hi havia i també les olors i els sorolls associats, com d'altra banda passa amb totes les imatges de la nostra vida.

Ja he comentat en altres ocasions que no sóc més que un fotògraf aficionat i ocasional i que la meva càmera fotogràfica és limitada, però aquesta proximitat de què parlava m'ha permès, en aquesta ocasió, realitzar fotografies a una distància molt curta i gràcies a això he intentat captar la profunditat que hi ha darrera les mirades de la gent. El més normal en un país africà on el color és un element clau del paisatge i de la manera d'expressar-se, inclòs el menjar i la roba, sembla clar que hauria d'haver triat per la fotografia en color. I així ho vaig fer els primers dies. Però veient els resultats trobava que alguna cosa no funcionava. La principal dificultat era la llum massa forta que matava la textura de les imatges. A banda, sempre em quedava molt marcat el contrast entre el fons clar i la pell fosca de la gent, de manera que perdia expressions. Vaig decidir fer proves amb el blanc i negre i crec que van funcionar. Intentava sempre que era possible que la llum fos lateral -especialment a primera i darrera hora del dia- de manera que, com a mínim, un dels costats del rostre tingués llum suficient. 

No he retratat la pobresa de la gent de Tami. No veuràs misèria explícita a les fotografies. Aquesta existeix i és prou evident. Però per damunt d'ella hi ha la dignitat de la gent que s'aixeca dia rere dia per treballar al camp, anar a l'escola o carretejar aigua. Gent que desposseïda de gaires valors materials però rica en il·lusions i esperances et fan qüestionar la pròpia realitat subjecta al caprici consumista.

Part del resultat és el que pots trobar clicant damunt la fotografia o sobre la imatge de la barra de l'esquerra del bloc. Desitjo que t'agradi.

* * * * *

Si prefereixes veure fotos d'ocells de Tami pots accedir-hi des d'aquí.

2 comentaris:

  1. Unes fotos precioses, en la mirada d'aquesta gent hi ha molta sabiduria i m'encanta veure-les! Quina sort que les hages pogut gaudir en directe!
    Saludets

    ResponElimina
  2. Gràcies Ada pels comentaris... va ser tota una experiència de convivència amb tota aquesta gent que va valer molt la pena. Fins ara!

    ResponElimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras