Una música m'acompanya de fons. És The Vanishing Mind, tema que tanca el darrer treball (Algiers, 2012) del grup Calexico. Últimament no paro d'escoltar aquest disc, i alguna de les cançons els meus fills ja me la demanen al cotxe i la cantem plegats. Tots els temes són sublims. No hi trobo una escletxa on descansi algun defecte.
Calexico és una banda de música indie d'Arizona, on les influències texanes i mexicanes es deixen sentir per tot l'àlbum, assolint la perfecta barreja d'instruments, veus i ritmes, de forma totalment natural sense els forçaments que altres músics han intentat desenvolupar sense èxit real.
És com si haguessin deixat que les coses fluïssin a favor de l'entropia sense posar-hi barreres. Potser no va ser així però tinc aquesta sensació. Deixar fluir, com el vent entre els arbres...
Fa poc va ser l'aniversari de la meva amiga Bet. Li vaig dedicar el tema. Em va comentar que li havia agradat molt. Espero que a tu també.
Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.
Doncs si... m'agrada molt aquesta canço, sona molt rebé. A mem si està per Spotify i sento tot l'album.
ResponEliminaBessos des de Palma.
Sí que hi és i també per youtube. Hi ha un munt de temes bons començant pel primer "Epic" amb tota la instrumentació texana al darrera i seguint per "Splitter" una de les més marxoses..."Para" (molt tranqui, ells la tenen a la web amb videoclip), "Hush", "Better and better" i la que canten els meus fills "No te vayas" rollo ranxera. No té desperdici. Els altres discos que tenen també són força bons (alguns amb més aire de jazz) però aquest em sembla el que té millor so mixteca. Me n'alegro que el gaudeixis. Un beso!
ResponElimina