Avui és un dia curiós. Dia d'alegries i de tristeses, de mals de cap ressacosos de victòries esperades o imprevistes i de plors amagats nascuts de fracassos públics escrits i negats. Acabada la batalla campal, toca recollir els ferits i curar les nafres, però també de netejar poltrones tacades, buidar paperers atapeïdes i endreçar despatxos. Després de les eleccions, uns es pentinen ufanosos les plomes de la cua per mostrar els seus millors ventalls de colors als ciutadans; els altres passegen pels carrers buscant oferir la imatge orgullosa d'haver-ho intentat però llepant-se les ferides darrera cada cantonada. Hi ha guanyadors i hi ha derrotats. No hi ha terme mig. Es poden fer les lectures que es vulgui però al final només hi ha números que demostren la confiança dels votants en un sentit o un altre.Comença un nou cicle de poder. Els de la victòria, nous o vells, es constituiran en grup de govern per a administrar el bé públic durant els propers quatre anys. A no ser que tinguin un pòsit ideològic molt diferenciat dels seus predecessors, els nous equips acabaran fent, si fa no fa, el mateix que els anteriors. Existeixen moltes limitacions estructurals, econòmiques i de recursos humans que dificulten l'expansió dels objectius que es prometen en campanya, o de les il·lusions que es tenen quan s'arriba al poder. Toca gestionar amb el que hi ha i amb qui hi ha, i no sempre el desig es fa realitat com a les pel·lícules de Disney.
Si tots acaben fent, si fa no fa, el mateix -amb l'excepció feta de les ideologies molt diferenciades- què més dóna que mani un o l'altre? Al meu parer hi ha un tema de formes que poden fer que els ciutadans se sentin millor o pitjor, més compromesos o menys amb el seu municipi. L'època dels absolutismes i de les dictadures s'ha acabat, malgrat que no tots s'han adonat. Creure's en la possessió de l'última veritat és d'una supèrbia estúpida i d'una mediocritat exponencial. Tots tenim una mica de veritat i un bon govern ha de passar per recollir aquestes parts disperses de veritat, aconseguint implicar el ciutadà o el vilatà a través de l'opinió, sense por, i de la participació activa. Les formes de governar han canviat. Votar cada quatre anys no valida ningú a monopolitzar les idees. La gent, una gran part, vol dir-hi la seva, ser informada de forma completa, ser consultada i fins i tot tenir un paper actiu en la presa de decisions o en la gestió i la posada en pràctica de les propostes sorgides.
Nous i vells alcaldes i alcaldesses s'asseuran a la poltrona, ara sense taques, de la casa consistorial. Els nous amb papers recent sortits de la impressora. Els vells, potser amb papers esgrogueïts que van ser escrits amb la il·lusió d'altres temps. L'empremta que deixin uns i altres entre els seus conciutadans no vindrà per les grans obres que hagin pogut dur a terme durant els seus mandats, sinó per la capacitat d'empatitzar amb ells i de donar-los i oferir-lis el dret a la paraula i a la participació.
Bona feina!
Doncs a la meva ciutat no saben quina cara posar perquè pràcticament tothom ha empatat, menys al PP que s’ha foto la hòstia de la seva vida xD
ResponEliminaHahaha! Doncs la cara dels del PP, així aixafadeta contra el terra, deu valer la pena!
EliminaCom diuen que l'esperança no mor mai ... confio que no acabin fent el mateix. Pels resultats, traient algunes excepcions, hauran d'aprendre la lliçó de saber escoltar als altres, que en conjunt som tots. L'herència rebuda és pobre, veurem la capacitat de sortir de tot això i espero que sigui amb idees fresques i factibles.
ResponEliminaFeina en tenen molta i espero que sigui bona. Digues-me somiadora!
Aferradetes!
Vistos els resultats, suposo que a ses illes deu ser tota una revolució aquests aires de canvis. El que jo intentava plantejar aquí és que els qui arriben a la poltrona, a manar, siguin del color que siguin, majoritàriament acaben governant com si fossin emperadors i tinguessin la veritat absoluta. Ja no es tracta d'anar fent pactes amb la resta de forces polítiques a l'oposició sinó de com treballar amb la ciutadania per aconseguir que aquesta s'impliqui i pugui sentir-se partícip de l'esdevenidor del seu poble, i no com un simple "voyeur" de la vida... Tu somniadora? Què dec ser jo aleshores!
EliminaFas un plantejament interessant... Jo avui no diré la meva , ja que no tinc gens de ganes de parlar de politica.
ResponEliminaDoncs esperaré assegut amb delit el dia que vulguis compartir-ho ;-)
EliminaEls alcaldables no són honestos quan prometen que faran coses inassolibles, o potser pequen d'ingenus quan ho prometen. Molta gent, però, s'ho creu. Un cop a la poltrona faran els possibles per estar-hi el màxim temps possible amb voluntat de servei al poble que els ha votat, en el millor dels casos. O aconseguiran? O intentaran?
ResponEliminaSóc molt escèptica en el que fa als polítics. Millor dit, m'hi han tornat.
Totalment d'acord amb tu. Jo també sóc molt escèptic, però mira, l'altre dia la Loreto feia una reflexió interessant en el bloc del XeXu http://zwitterioblog.blogspot.com/2015/05/si-jo-fos-alcalde.html#comment-form en el sentit que hi ha moltes maneres millors de treballar per al poble. I això obra una via nova de pensament i de treball que ets pot fer veure el món polític com un camí però, evidentment, no com l'únic camí per fer aportar el nostre gra de sorra.
EliminaAixò que expliques és molt important en pobles petits. En pobles més grans, alguns governs s'han preocupat perquè la gent no hagi de fer res, i els han ensenyat que amb votar (-los) cada quatre anys ja està bé. I mira, la gent té la lliçó molt apresa, eh? Això de la participació s'ha d'educar també, perquè hi ha molt poca gent que s'hi implica. Però com més fàcil els ho poses, més possibilitats de que vulguin dir la seva, oi? D'això es tracta.
ResponEliminaAh, i la diferència entre un govern i un altre pot ser senzillament la transparència. Vau dir que faríeu tal cosa i no la feu. Doncs t'expliquem per què, ens pensàvem que seria fàcil, però ens hem trobat que aquest contracte lliga d'aquesta manera, que no es pot tocar perquè tal i pasqual, i què estem fent per aconseguir-ho. Només amb això, un govern pot ser completament oposat a un altre.
En una resposta al teu bloc ja he comentat que em pensava que els pobles petits podrien ser un bon banc de proves on assajar pràctiques de participació ciutadana. Però no és el cas del meu poble. Al meu entendre, tant en petits pobles com en grans ciutats, es tracta d'una manca de sentit democràtic: es mantenen els mecanismes de decisió de dècades passades i es practica el pitjor tipus de paternalisme, com si el poble fos ruc i no tingués la capacitat de prendre decisions més enllà del vot cada quatre anys.
EliminaEl que dius sobre la transparència és tal qual. El problema es produeix quan els governs o el poder (no cal que siguin ajuntaments, podem parlar d'associacions, escoles, etc.) es tornen hermètics perquè tenen por a l'opinió de la gent. I és curiós perquè he acabat veient canvis d'opinió en aquests poders abans de fer cap tipus de pregunta a la gent, quan si ho haguessin fet aquesta gent els hi hauria donat la raó! Però la prepotència és tan cega i ruca...
Molt interessant la teva reflexió... Hi ha llocs que afortunadament, sembla que per fi han entès què volia dir el canvi, és clar que aquest pot ser per bé o per mal, jo em refereixo als primers...Jo diria que d'alcaldables n'hi deu haver d'honestos i d'altres que només pretenen arribar al poder, és inevitable...El què si que penso, que quan no s'han assegut mai a la cadira, a alguns tot els sembla flors i violes, però a l'hora de la veritat, es donen de cap contra un mur, perquè hi ha coses que no són factibles i com dius tu, a la pràctica acaven fent coses semblants.
ResponEliminaSuposo que hi ha qui està trist i qui està content, segons hagin assolit les expectatives...A la meva ciutat han guanyat els que ja hi havia,( PSC) però ara per majoria absoluta(???) i és perquè la gent vota la persona, que és el què s'hauria de fer a tots els ajuntaments, peno jo...
Només faltava la "puntilla" del que diu que no canvia res , perquè ell, és el millor candidat pel seu partit, tot i la castanya que s'han fomut..."ver para creer"
Jo no peno, jo "penso", ai...
ResponEliminaEs clar, hi ha coses que es pensen però que després no es poden dur a la pràctica, això és així. El que reivindico una i altra vegada és la recerca d'espais de participació ciutadana reals, de manera que els èxits i els fracassos també fossin compartits. Segurament hi hauria molts més èxits que fracassos perquè quan un es sent partícip d'una idea, d'un canvi, d'una gestió... s'hi aboca amb més il·lusió i lluita per a què surti bé. Si no hi tens ni veu ni paraula, no t'involucres, ni t'importa ni t'ho sents teu...
EliminaMolt interessant el teu text .....al capdavall la participació ciutadana i la nostra implicació és i serà vital
ResponEliminaGràcies Elfree. Com bé dius la participació i la implicació ciutadana formen part del present i del futur. Però cal donar-lis camp per recórrer i no posar entrebancs ni limitacions, i això és el que els cacics acaben fent...
EliminaJa arribo, Ignasi. És un post ple d'escepticisme o de realisme segons t'ho miris. Jo encara m'il·lusiono cada vegada amb els canvis polítics i amb el que es podria aconseguir amb el canvi que jo vull, però l'experiència ensenya que quan tens a la mà complir les teves il·lusions que són les de tots els que t'han votat, tens unes altres prioritats, malauradament, molts cops, personals, i te n'oblides. Per mi, el millor d'aquestes eleccions és la patacada al PP. És que no es pot governar el poble, oblidant el poble i aquests es van creure que sempre estarien a dalt i que mai pagarien la seva prepotència.
ResponEliminaHola Teresa, benvinguda. Suposo que hi ha de tot en la reflexió, escepticisme tirant a pessimisme (no tant com en el teu comentari, però) perquè crec que això de la participació ciutadana està molt a les beceroles i les forces que s'hi oposen són moltes i poderoses, i una mica de realisme perquè no vaig gaire més enllà de descriure el que hi veig, sense fer-ne grans interpretacions. Estic d'acord amb tu que el millor és patacada del PP (s'han fotut l'hòstia de la seva vida, Pons dixit).
EliminaMira, francament, ja no tinc molt clar si m'importa quina ideologia em governa. Jo tinc molt clar la que vull però sempre ha sigut minoritària i no crec que mai resulti en res de pes. I la resta que hi ha són això que se'n diu social-demòcrates, que és un poti-poti de neoliberals que els agradaria créixer molt per fer-se rics i aconseguir que els hospitals fossin d'or massís (exagero), però que mai no ho aconsegueixen perquè el sistema econòmic sobre el que es fonamenten és corrupte i no està pensat per fer el bé sinó per enriquir una minoria a costa de la resta. Així que, es diguin PP, PSC, Ciutadans, Podemos, CIU o ERC (o fins i tot ICV) segueixen la mateixa trajectòria socioeconòmica desviant-se entre ells en l'eix nacional que a mi, personalment, m'importa de forma secundària, ja que prioritzo la justícia social i la protecció ambiental. Així les coses, a l'hora de votar, i especialment en un poble, com que el discurs és el mateix (amb barretina o sense) el que miro són les formes. I la prepotència de què fas esment és fonamental. Malauradament, al meu poble els prepotents -amb alguna excepció- tornaran a manar durant quatre anys més. Sembla que aquí, a la majoria els agrada ser manats de forma autoritària i paternalista per no haver-se d'implicar en la vida pública, en el compromís ciutadà, en la participació activa, en els afers socials,... i el canvi, en aquestes circumstàncies, es fa impossible...