Susan George, sabiduria i revolta

Font: Transnational Institute

No tinc especial interès pel programa que dirigeix en Jaume Barberà, el Singulars. Fins ara només coneixia la seva existència per la divertida paròdia que en fan al Polònia, suficient com per no despertar-me cap mena d'interès pel programa real i menys pel seu presentador. Però aquesta setmana passada va ser diferent: l'entrevistada era Susan George, així que vaig anar a TV3 a la carta per recuperar el programa. No sé molt bé què deia el pobre Barberà a la l'entrevista ni si les seves preguntes eren o no encertedades. Reconec que me'l mirava com l'alter ego d'en Queco Novell, però en tot cas les respostes pautades, pausades i reflexionades de Susan George sempre paguen la pena.

Qui és Susan George? Li segueixo la pista des de fa vint anys quan, treballant jo a Intermón, vaig empassar-me la traducció del seu llibre El bumerang de la deuda (Deriva, 1993) dins la col·lecció de llibres que l'ONG acabava d'estrenar. Tant per la pedagogia que utilitzava com per la gana que tenia en aquella època de conèixer de mans d'experts temes que m'importaven -en aquest cas sobre el problema del deute extern dels països pobres- vaig descobrir la investigadora franco-americana, politòloga i filòsofa, llegint i aprenent a marxes forçades. A continuació van venir La religión del crédito (Octaedro, 1994) visió crítica sobre el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i l'Organització Mundial del Comerç, L'informe Lugano (Icaria, 2001) faula documentada sobre les reunions anuals a Davos arribant, entre altres, a Sus crisis, nuestras soluciones (2010) on li dóna la volta a la crisi financera mundial, fins el recent Informe Lugano II (2013), a la tauleta, encara per llegir.

Vinculada a organitzacions com Greenpeace, ATTAC i fundadora del think tank Transnational Institute (TNI) sobre polítiques progressistes, jo diria que Susan George és una antisistema o altermundialista molt més propera a les tesis decreixentistes i al conservacionisme que a la cobdícia de l'acumulació i l'explotació insostenible dels recursos. Una lluitadora que intenta donar-li la volta a tot, tema que reflecteix bé als seus darrers treballs i que creu en les persones com els instruments per capgirar situacions complexes.

Crec que val la pena que la coneguis ja sigui a través de la seva lectura -molt aconsellable començar pel seu best-seller l'Informe Lugano- o bé per l'enllaç al vídeo que t'he passat del programa Singulars, o al que va gravar l'organització SICOM, la web de la comunicació solidària, per a la presentació de Sus crisis, nuestras soluciones i que el pots veure en quatre parts de set minuts a 1, 2, 3 i 4 (aquí tens la primera):
 
 

Lamentablement o no, Susan George pertany a aquest grup selecte d'investigadors i pensadors ignorats o menystinguts als mitjans de comunicació habituals, els que no apareixen -ni ells ni les seves idees- a les tertúlies de pensament únic. Un punt, doncs, a favor de Singulars. I que no serveixi de precedent...