Ja em coneixes: si puc estar passejant per la muntanya no em quedo assegut al sofà de casa. I si a més a més es tracta de veure ocells millor que millor. I així ho he fet aquest 1 i 2 de maig que he pujat al Pirineu a fer seguiments d'ocells després d'una acurada selecció dels dies, això sí, per evitar les pluges. Vaig pujar el vespre abans a casa d'uns bons amics d'Olp, prop de Sort (Pallars Sobirà) acompanyat per les darreres gotes de pluja i amb l'esperança de tenir un matí assolellat. Aquest mateix dia havia estat nevant al poble d'Olp, a només 1.100 m d'altitud! Al darrer quilòmetre, abans de veure les primeres cases, un senglar (tocino en diuen aquí) em va sortir al mig del camí: un bon senyal del que havia de trobar-me.
Què he anat a fer allà? Doncs participo en el projecte de Seguiment d'Ocells Comuns a Catalunya (SOCC) impulsat i coordinat per l'Institut Català d'Ornitologia (ICO), que consisteix en realitzar un mateix recorregut de tres quilòmetres quatre vegades l'any (dos cops a la primavera i dos a l'hivern) per mostrejar els ocells estivals i hivernants de la zona. En el meu cas, el transsecte que segueixo recorre una pista que surt a prop del poble de Llessui i es belluga entre les cotes 1.500-1.600 m. Si vols saber més d'aquest recorregut pots llegir una petita ressenya aquí (pàgina 9). L'itinerari transcorre per un ambient subalpí, malgrat l'escassa altitud, i té l'imponent Montsent de Pallars (2.883 m) com a excepcional decorat de fons. El camí serpenteja pel ambients que tan bé descriu Jaume Cabré a Les veus del Pamano. Avui, però, la neu dels darrers dies ha sorprès els ocells que hi crien, i en especial a tots aquells que no han passat l'hivern aquí i que, venint d'altituds més baixes o de països llunyans, s'han trobat amb un ambient que els ha deixat, diguem-ne, descol·locats. Verderoles, grassets de muntanya o aloses, recent arribats, es trobaven agrupats en estols, desconeguts altres anys. Semblaria que estaven esperant a què la neu es fongués per dispersar-se cap a altres altures i ambients més adients.
 |
| Itinerari del SOCC amb el Montsent de Pallars al fons (esquerra) |
Sempre hi ha qui dirà que podria aprofitar el temps fent coses més importants i productives que no pas fer seguiments d'ocells però m'agradaria que em diguessin quines. Ves per on, els resultats dels meus seguiments que es van iniciar el 2002, junt amb els d'altres centenars de col·laboradors voluntaris a Catalunya i a sis països europeus més, han estat analitzats i els autors de l'estudi han conclòs que les poblacions d'ocells i papallones de l'hemisferi nord es desplacen cap al nord seguint l'augment de temperatures associat al canvi climàtic que també es mou cap al nord, però ho fan a un ritme més lent, amb conseqüències greus per al bon funcionament dels ecosistemes. Si t'interessa pots llegir l'article original en anglès publicat a Nature Climate Change o un resum divulgatiu en català a l'informe del programa SOCC del passat març (pàgina 9).
O sigui, que l'esforç té la seva recompensa. Amb resultats com aquest no he pogut evitar aquest any d'afegir-me a un parell d'itineraris SOCC més (un a l'alta muntanya de Vall Ferrera i l'altre a tocar dels boscos cremats aquest darrer hivern prop de Peramea). I també m'he engrescat a participar en la mateixa zona en el projecte SACRE de seguiment d'ocells comuns a nivell estatal impulsat i coordinat per la Sociedad Española de Ornitología (SEO/BirdLife) que també contribueix a escala europea a valorar l'estat de conservació del medi a través de l'evolució de les tendències de les poblacions d'ocells. Feines aquestes que -i així ho reconeixen els organitzadors- només es poden fer amb la participació de milers de voluntaris i del seu temps.
Suposo que després d'aquest comentari entens que no m'importi marxar a caminar per les muntanyes pirinenques tot seguint ocells, oi? Encara més, un parell de dies com aquests m'han ofert la possibilitat de prendre algunes fotografies que aquí t'adjunto.
 |
| Mascle de verderola, ocell estival recent arribat |
 |
| Bedoll amb l'entorn emblanquinat |
 |
| Bitxac rogenc, espècie estival que cria al Pirineu i Prepirineu |
 |
| Cercavores, nidificant d'altura que devia baixar per la neu |
 |
| Àguila marcenca, una altra espècie estival |
 |
| Cabirol sorprès enmig del paisatge nevat |
 |
| Voltor comú, espècie típica d'aquests ambients |
 |
Àguila calçada, una altra recent arribada, empaitada per dues cornelles
 |
| El poble de Peramea, que es va salvar de les flames per ben poc |
|
Aquesta pluja m'està complicant el meu SOCC. Els dies del pont que tenia disponibles m'he posat el despertador i he fet itja volta al sentir l'aigua a la finestra. Demà tinc l'esperança d'aixecar-me i veure la priimera ullada de sol. Ara per ara no dono ni un duro, la Seu hi ha uns núvols ben negres. No seria la primera vegada que arribo a casa feta un pollastret empapat!
ResponEliminaJo ja fa uns quants anys que faig el SOCC a Aravell, bosc montà d'alzines, pins i roures. Estic comptant de memòria però diria que el vaig començar el 2006 i me n'adono que ja en fa molts! Tinc moltes ganes de fer aquests 6 quilòmetres, anada i tornada. Els tres primers concentrada, els tres de reculada per gaudir i fer fotos. Tot i viure envoltada de muntanyes, aquest any les he tingut molt al marge i acostumada com estava de trepitjar-la dia sí i dia també les trobo a faltar!
Fet. 221 individus, 28 espècies diferents. També amb cabirol inclòs.
ResponEliminaAlguna cosa excepcional? Sembla que tens algun bitxo força abundant, no? Un hivern un estol mixte de gralles de bec groc i vermell "pasturant" l'herba entre la neu, em van fer disparar les estadístiques d'abundància del meu socc!
ResponEliminaLes mallerengues acostumen a fer-ne el gruix, totes cinc (carbonera, petita, blava, cuallarga i emplomallada) Però bàsicament hi ha dues espècies que em disparen el cens, la mallerenga petita (33) i el voltor comú (41), tot i que aquest últim no és nidificant. Estic molt a prop de l'abocador de Bellestar i tant pot ser que en comptabilitzi quatre o cinc com que en tingui un grup de setanta o vuitanta voltant per allà. A l'hivern, el rei acostuma a ser el pinsà comú. Aquest cop he trobat a faltar l'oriol, possiblement encara no ha arribat.
ResponEliminaAhir va ser el primer diq que vaig detectar l'oriol a Gualba... segurament triga un xic més per arribar a la Seu.
ResponEliminaFantàstics llocs per a ferSOCC, jo també en faig des de 2002, actualment dos,a les Muntanyes de Prades i a la serra de Llaberia.
ResponEliminaEl SACRE el vaig deixar perquè no m'agradava la metodologia, massa vehicle.
Encara fas 3 Socc i 1 Sacre?
Faig el SOCC de Llessui, un a Boet (entre 2.000 i 2.500 m d'altitud) però aquest només primaveral i cada tres anys, i ara he començat un altre a Arròs de Cardós (a la Vall de Cardós). També en faig algun de professional a Breda i aquest any també un parell al Montseny. Fins fa poc feia un a Peramea-Montcortés (Pallars Jussà) però el vaig abandonar perquè els camins eren intransitables a la primavera.
EliminaFaig també un SACRE i un SACIN (el SACRE d'hivern) a la mateixa UTM on faig el SOCC de Llessui. La metodologia no m'entusiasme, és molt més agradable el SOCC, però entenc que és important per qüestions metodològiques per a la SEO/BirdLife amb qui em lliguen també altres coses.
Per cert, Prades i Llaberia deu ser una passada... cuabarrada, rupícoles,...