dimecres, 8 de febrer de 2012

La Hobbitown del Baix Montseny

M'agrada viure a Gualba. Sí. M’hi trobo molt a gust i m’agrada pensar que els meus fills creixen en un entorn de petit poble com és aquest, mig rural, mig neorural. És divertit conèixer la gent que t’envolta i amb qui et creues cada dia. I et va bé perquè sempre necessitem favors uns dels altres i ara sóc jo qui els necessita i ara tu. Tot és proper: l’ajuntament, l’escola, la farmàcia, les festes, els comerços,... Si vols establir llaços socials és força fàcil, tot i els inevitables grupets: autòctons (o semi), nouvinguts pijos (pocs), progres (uns quants), nous rics (bastants més)... i si vols la teva intimitat també la pots tenir. Que vols veure algú? Camines cap al poble i en un dels tres bars trobaràs algú, o a la plaça i podràs petar la xerrada o prendre una cervesa. Que vols estar sol? Doncs te’n vas a passejar una estona per la muntanya i pots caminar hores sense veure ningú. L’entorn natural, el Montseny, és de lo millor que pots trobar a 40 minuts de Barcelona. Que et perds la vida cultural de la ciutat? Doncs agafes el cotxe o el tren i t’hi plantes si vols veure alguna pel·lícula en particular, concert, exposició o obra de teatre. En fi, és una delícia viure a Gualba. M’estimo aquest poble.

Però de vegades em sembla una mica Hobbitown, la comarca on viuen els hobbits del Senyor dels anells, l’obra de Tolkien. Gualba és a Hobbitown el que els gualbencs són als hobbits. Si més no la majoria. Els hobbits no sortien mai del seu poble. En el Senyor dels anells, els hobbits Sam i Frodo han de treure l’anell del poble. En un moment del viatge, tot just començar, Sam s’atura i li diu a Frodo que mai no ha anat més enllà d’aquell punt. Mai no havia traspassat els límits de la comarca. Quanta gent hi ha a Gualba que mai no ha traspassat els límits de la nostra comarca (en un sentit extens, Catalunya)! De vegades em sento observat per gualbencs (antics i nous) que semblen qüestionar que vulgui marxar uns dies de Gualba (especialment en les vacances familiars d’estiu just enmig de la festa major!). M’agrada conèixer món, sortir de la realitat quotidiana (ara més accentuada des de què treballo a casa), saber d’altres llocs i gent, olors i gustos, música, vents i núvols.

Des de la distància, des de la petita illa escocesa d’Islay, et puc dir que aquest sentiment ha estat un motiu més que m'ha impulsat a allunyar-me del meu poble (sóc un nouvingut però Gualba és el meu poble) i veure la vida des d'aquí.

Aquest sentiment s'accentua quan penso en els meus fills. No tinc dubte de què sigui un bon lloc per créixer, així he començat l’escrit, però patiria si, com el Sam, no volguessin sortir mai de la comarca. El món és massa gran per encabir-lo en un petit poble, per bonic i estimat que sigui.

4 comentaris:

  1. M'encanta la comparació que has fet. Gualba el hobbitown del Baix Montseny...No et preocupis que si eduques als teus fills amb una mentalitat oberta al món segur que no seran com en Sam... T'ho dic per pròpia experiència

    ResponElimina
  2. Una gualbenca m'escriu? Un gualbenc?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si es podria dir que si...Si més no els meus origens estan a Gualba i és el lloc a on em vaig criar...

      Elimina
  3. Doncs potser sí que tens raó, noi, però jo afegiria que a aquest poble hi ha alguna cosa més que hobbits (molt em temo), i que estan més propers al Señor Oscuro (es que jo ho he llegit en castellà) que a l'esperit de Gandalf el Gris o el Blanc... Però bé, puc entendre que t'agradi viure-hi; a mi m'ha agradat durant un bon temps, no tant en ocasions... en el futur, es probable que busqui el meu destí més enllà de la comarca...

    Salut i sort!

    ResponElimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras