divendres, 30 de desembre del 2011

Solidaritat i altruisme? No, gràcies

El 30 de novembre d’aquest any que s'acaba va tenir lloc al centre de Barcelona la segona Shopping Night, una nit en què les botigues de Passeig de Gràcia i rodalies van romandre obertes fins l’una de la matinada amb l’objectiu d’incrementar les ventes. Les previsions deien que se superarien els 10.000 visitants i els 400.000 euros de negoci.
Altra vegada apareix aquest discurs recurrent del consum com a l’eina que ens ha de fer sortir de la crisi a la que, recordem-ho, el propi consum i sobreconsum ‒i l’endeutament consegüent públic i privat‒ ens han abocat. I tot fonamentat en la idea repetida fins a l’infinit de què a més consum més felicitat, malgrat els milers de veus que alerten des de fa dècades sobre la fal·làcia d’aquesta afirmació. Un consum que exposa a l’exterior algunes de les nostres pitjors mancances com l’egoïsme, l’enveja o l’individualisme. 
Dues setmanes més tard vaig saber per les notícies que l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona havia elaborat un Document sobre trasplantament d’òrgans de donant viu. La seva aparició i publicitat, coincidint amb la setmana de la Marató de TV3 sobre la Regeneració i trasplantament d'òrgans i teixits, no pot passar desapercebuda. 
Del contingut del document no en puc parlar perquè no l’he llegit amb profunditat, però sembla que un dels seus objectius és protegir el donant d’òrgans donat el desconeixement de les conseqüències negatives que pot patir. No hi tinc res a dir, segur que està ben pensat i és necessari per evitar mals pitjors com ara el trasplantament il·legal d’òrgans. El que em sembla força curiós és que entre els arguments que utilitza el document per explicar la indefensió del donant, es qüestioni en clau negativa, que s’està potenciant la imatge del bon samarità des de les pròpies institucions públiques. En paraules de Ricardo García Manrique, un dels autors del document, “las instituciones públicas deben limitarse a lo que genéricamente llamamos justicia. La solidaridad y el altruismo son valores individuales que no deben ser promovidos por las autoridades”. 
Caram! Ja veig que mai no l’encerto! Jo que em pensava que justament els valors de la solidaritat i l’altruisme formen part dels elements imprescindibles per sortir de la crisi ‒no només econòmica‒ i poder percebre el futur amb un cert optimisme, i resulta que aquests no són valors que s’hagin de potenciar des de les institucions públiques. En canvi, no es qüestionen, o si més no, no se’n fa tan ressò, valors contraposats a aquests com els associats a la Shopping Night, activitat també avalada per les institucions públiques.
Ara sí que veig que, com diu la meva sogra, “estic en aquest món perquè hi ha d’haver de tot”. 
Per cert, bon canvi d’any!

2 comentaris:

  1. Ben dit, Ignasi. Jo puc tenir alguna resistència a que les institucions ens facin "de pares" als ciutadans, però ja que sembla inevitable que ho facin també preferiria que fos en el sentit que tu dius.

    ResponElimina
  2. A Puigcerdà també fan la Shopping Night. Sense comentaris... Tampoc entenc aquest voler arreglar les coses amb les mateixes eines que ens hi han fet entrar. Ara, et diré que a mi em molesta molt que des de les Institucions em diguin el que he de fer i el que no, millor dit, el que està bé o el que no. Llavors em provoca cert rebuig, sigui anar a comprar o participar en una marató de televisió. Suposo que em surt aquell punt de rebel·lia.

    Ei, Ignasi, benvingut a aquest món del pensament obert a tothom!

    ResponElimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Guineu (Vulpes vulpes). Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Autor: Ignasi Oliveras