diumenge, 6 de novembre de 2011

Llibres al meu facebook

L’altre dia, de forma força narcisista, se’m va ocórrer mirar el meu perfil del facebook, eina en la que hi vaig entrar amb il·lusió però de la qual em vaig desentendre ben aviat, i sobre la que no tinc cap valoració feta. El meu perfil em va sorprendre, ja que en el moment en què el vaig fer, tot i dir poques coses sobre mi −a banda que sóc nascut l’any 1966−, vaig voler donar a conèixer qui sóc a partir de la música, els llibres i les pel·lícules que m’agraden o que m’han impactat al llarg dels anys. I això és el que em va sorprendre, doncs fins que no ho vaig reveure escrit no en vaig ser conscient de fins a quin punt la nostra forma de ser condiciona i és condicionada per les nostres afeccions literàries i audiovisuals.
Si faig un repàs dels llibres preferits, em trobo amb un parell d’obres literàries com El hereje de Miguel Delibes i Les veus del Pamano de Jaume Cabré, que em transporten a dos móns ben diferents lligats a l’enfrontament existencial el primer (la meva furgoneta es diu Cipriano en homenatge al seu protagonista), i a la Vall d’Àssua, amb el segon, paisatge estimat i venerat en aquests darrers dotze anys on la natura de la mitja i alta muntanya interacciona amb el viatger apropant-lo al cel i a la infinitud.
Dos altres llibres, aquests d’assaig, conformen el meu credo més íntim: Amin Maalouf, amb Les identitats que maten, em va obrir la ment per observar el món que m’envolta, amb prismes nous, quelcom que no m’havia passat des de què el meu professor de zoologia em va explicar els mecanismes de l’evolució. Per la seva banda, Joaquim Sempere i el seu Mejor con menos, esdevé un referent de vida, un livre de chevet que m’està acompanyant els darrers anys en la meva recerca del món de l’austeritat i la sostenibilitat.
La Caverna, de José Saramago, assaig novel·lat o novel·la assajada, hauria d'incloure's en aquesta recerca de la identitat, en què la transformació de la societat sobrepassa l’esforç de l’individu que troba dificultats per situar-se en el món, un tema que novament es repeteix en la novel·la de Herman Hess, Sota la roda, o en les dificultats que troba el protagonista davant l’encotillament del món que li toca viure a Nieve de primavera de Yukio Mishima.
Però fent front a les dificultats s’obre la lluita per començar una nova vida. La Gran Depressió als Estats Units dels anys trenta, obliga els pagesos a emigrar cap a una terra promesa. Un retrat d’època que John Steinbeck pinzella a Las uvas de la ira amb un impagable personatge de la mare.
Així, i després d’un breu repàs pels llibres que en el seu dia vaig posar al perfil del facebook, veig fins a quin punt em defineixen i descriuen més enllà del que jo podria haver posat i explicat sobre mi mateix. No ho sé, la reflexió s’allarga quan llegeixo el llistat de pel·lícules preferides, però en parlaré en un altre moment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras