Què es pot dir d'una banda de rock que ni tan sols té entrada pròpia a la vikipèdia? Això li passa a Everest, una banda de Los Angeles que el 2008 va editar el seu primer album Ghost Notes, un excel·lent treball amb clares influències de grups com Wilco i músics com Neil Young, als qui van fer de teloners entre 2008 i 2009. Aquell primer disc va ser editat sota el segell discogràfic de Young. Ja van pel tercer i segueixen sense aparèixer per la xarxa més enllà de la seva pàgina oficial i d'alguns vídeos que es van penjant ara aquí, ara allà. Són grans musicalment, amb dues guitarres i un baix potent, a banda de la veu camaleònica de Russell Pollard (aquest sí que apareix a la viki). Camaleònica perquè el primer cop que vaig escoltar Taking on the future del primer disc, em pensava que escoltava en Neil Young, però a Raking me over the coals del darrer Ownerless (2012) em sembla sentir la veu de Jeff Tweedy dels Wilco, mentre que altres temes em recorden la d'Eddie Wedder de Pearl Jam.
Segurament encara no han assolit el seu millor nivell que els ha d'anar identificant, el so Everest, o potser es tracta justament d'això, de ser eclèctics i empeltar-se del que és millor del que trobes a cada moment. No ens passa una mica a tots? En tot cas Let Go, primer tema del segon disc On approach (2010) és una excel·lent mostra de la força d'aquesta banda indie. Una bona manera de fer front a aquest nou any que comença.
Més cançons a Cançons per sentir i escoltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si vols compartir el que penses...