Blood in the mobile (Sang al mòbil)

No fa gaire vaig trucar a la meva companyia de telèfons per veure si em podien canviar el contracte del mòbil, doncs em fa la impressió que sempre acabo pagant massa diners. Em van atendre molt bé i ja d’entrada em van rebaixar -no sé ben bé per què- quatre euros de la quota mensual. Els propers mesos hauré de veure si el canvi de contracte m’ha anat bé o no.

Però el que va em va sobtar més és que la noia que m’atenia, i sense jo demanar-li, em va oferir canviar-me el mòbil. No era una qüestió de punts, el meu consum és massa baix com per tenir-ne gaires. Sembla ser que atenent a la meva fidelitat com a consumidor podia gaudir d'una oferta que finalitzava aquell mateix dia, per la qual tenia dret a un nou mòbil gratis!

D'entrada un se sorprèn de què li vulguin regalar alguna cosa, i més tenint en compte la forma d'actuar d'aquest tipus d'empreses. Després, si t’atures a pensar, ja veus que la maquinària funciona si consumeixes. Una mica com passa amb les guerres en què per vendre noves armes cal que hi hagi destrucció. Tot plegat ajudarà la reactivació econòmica, diuen. Així que, de franc no t'ho regalen, no. Potser l'aparell sí, però s'ho cobraran per un altre costat a partir de les trucades, els missatges, les connexions a internet o la descàrrega d'aplicacions.

No. Tot això no ho vaig pensar en aquell moment. No sóc tan ràpid. Però em va sortir la veta sostenibilista: tinc un mòbil que funciona bé, senzill, però que fa el que vull que faci. Si tots ens canviem de mòbil constantment com qui utilitza mocadors de paper, l'entorn ho pagarà, no? Vull dir, que el canvi, per innecessari, esdevé una despesa de recursos i d'energia del tot supèrflua i insostenible, si més no ambientalment. 

Li vaig dir que no m'interessava l'oferta, que moltes gràcies, però que el meu mòbil encara funcionava bé. Ara va ser ella la sorpresa i m'ho va confirmar preguntant-me que per què no el volia, si me'l regalaven. Li vaig dir que trobava un malbaratament llençar un mòbil que t'ofereix les prestacions que vols. Vam acabar la conversa amb el descompte dels quatre euros.

* * * * *

Han passat tres setmanes. Més d'una vegada he pensat que un mòbil nou tindria una pantalla més gran, amb més definició, noves possibilitats de connexió, ... i potser acabaré trucant per demanar si l'oferta segueix en peu, no ho sé. El cuquet consumista el tenim ben ancorat dins nostre, com un paràsit que viu xuclant-nos el sentit comú.

Mentre escric això m'acaben de trucar de la companyia per oferir-me un mòdem usb per connectar-me amb el portàtil des de qualsevol lloc. Era molt barat. He dit que sí.

* * * * *

Avui m’he recordat d'una pel·lícula sobre l'impacte del consumisme associat als telèfons mòbils en la pobresa i la guerra en països desestructurats.

Aquí tens dos vídeos de la presentació de la pel·lícula Blood in the mobile (2010), del director danès Frank Piasecki Poulsen. Tracta el tema de com la indústria dels mòbils, i especialment el control d'un dels seus components, el coltan, ajuda a finançar la guerra a la República Democràtica del Congo.

Si vols veure el documental sencer subtitulat en castellà aquí tens els enllaços a you tube. Són sis parts: 1/6, 2/6, 3/6, 4/6, 5/6 i 6/6.