Aquest bloc, A CONTRATORRENT, no deixa de ser més que un espai on vull abocar els meus pensaments, reflexions, crítiques o propostes sobre les coses que em passen pel cap, sovint derivades de notícies que escolto o esdeveniments diversos que succeeixen a la vida, en prengui jo part o partit o no. En aquest sentit és més un procés terapèutic que cap altra cosa, que em permet mantenir aquest punt d’exteriorització de la meva realitat alhora que ho puc plasmar de forma escrita i satisfer així una necessitat personal. Però en fer públics aquests pensaments, em plantejo que potser te’n podràs servir per reelaborar-ne els teus, tell me pretensiós, i que jo em podré enriquir de llegir els teus comentaris amb perspectives i visions diferents a les meves.

De què parlarà A CONTRATORRENT? Doncs no de tot, però sí de coses força diferents. Parlar de tot és feina per als totòlegs que surten a les tertúlies dels mitjans de comunicació. Però l’honestedat ha de fer veure que mai no podem saber de tot amb profunditat suficient per dir res d’interessant. Només podem conèixer una mica de les coses i, quan creiem que ho fem amb profunditat només és sobre la nostra realitat. Tanmateix, l’alternativa no pot ser callar i no dir res. A CONTRATORRENT tractarà de temes que més o menys conec per la meva formació o interès, i de forma desigual, amb major o menor detall segons temes i ganes. El medi ambient i el desenvolupament en els seus sentits més amplis, però també la música, els llibres, les pel·lícules o senzillament el plantejament davant les coses de la vida, seran temes que desfilaran per dins del bloc. Si no hi entenc del tema i només vull expressar la meva opinió faré constar el meu desconeixement.
En tot cas vull evitar sentenciar sobre cap tema. No és la meva fita adoctrinar ningú ni donar una rellevància més gran als meus pensaments per davant dels dels altres. Només busco una via per canalitzar-los. Si erro l’objectiu aquí estàs tu per corregir-me.
Finalitzo aquesta presentació agraint-te la teva paciència i comprensió. Ni tu ni jo tenim ni idea de quant durarà aquesta singladura que ara comencem plegats. Potser em cansi pel camí, potser t’avorreixis de llegir-me. Però mirant enlaire, a contratorrent, veig que podem fer grans coses junts. És qüestió que ens hi posem. Et va bé?
Gualba, 3 de novembre de 2011