Cap a la bombolla global

Tinc un conegut, diguem-li Astrid, que de vegades em parla del seu passat hippy, quan corria davant dels grisos i en contra del sistema. Era l'època del franquisme i del maig del 68 i allò s'esqueia. Però un dia Astrid es va fer gran -ara s'acosta als seixanta- i va decidir, segons m'explica, deixar les utopies per posar-se al costat guanyador. Així que es va convertir en promotor immobiliari i especulador ocasional, o potser era a l'inrevés. Pels cotxes amb què es belluga i pel que he conegut a partir de les nostres converses, on faig el fals paper gairebé d'admirador seu, puc afirmar que per les mans d'Astrid passen molts diners. Moltíssims diners. Crec que és la persona més rica que conec personalment. Un bon dia, la crisi va començar a treure el nas. Astrid, que no té un pèl de tonto, s'ho va ensumar ràpidament. Va vendre unes quantes propietats i se'n va anar al sud de França a seguir amb la seva feina de promotor (i especulador) immobiliari. El sud de França, o sigui, la cara nord dels Pirineus, ens pot semblar que deu estar tot explotat per la seva similitud amb els Pirineus catalans que coneixem, ple de segones residències com veiem a la Cerdanya o a la Vall d'Aran. Però no és ben bé així: per a la majoria de francesos el sud de França és la part cutre del país, i si volen muntanya i paisatges bucòlics, o practicar l'esquí, prefereixen mirar cap als Alps abans que els Pirineus. Així que el sud no és la part més valorada. Sòls econòmics, facilitats financeres, demanda de segones residències per part de compradors catalans o espanyols per utilitzar una o dues setmanes l'any... un bon negoci, sens dubte. Segons Astrid m'explicava, hi va haver vàries empreses espanyoles i catalanes que van tirar cap a terrers gales, traslladant amb elles la bombolla immobiliària. I a costa de malmetre el territori, és clar, com bé coneixem d'aquest costat del Pirineu. Darrerament, Astrid em parla dels seus viatges cap al Marroc, el nou paradís on situa les seves empreses, on té equips de gent treballant per explotar la vaca marroquina que li ofereix majors beneficis que les ja explotades valls franceses. Els preus de la vivenda a ciutats com Rabat, s'han disparat amb aquesta nova bombolla que es desplaça per terres africanes, al mateix ritme que ho fa el deteriorament ambiental, la pobresa i l'explotació social.

Aquest conte, verídic excepte pel que fa a la identitat del protagonista, em genera un sentiment de rebuig important cap a l'activitat desenvolupada, quan no directament sobre el protagonista. I el mateix percebo en les persones que els he comentat la història. Suposo que es deu a què tots som víctimes d'aquesta manera de fer de persones com l'Astrid i de la impotència de veure que les nostres administracions no han volgut fer res per aturar-ho. Astrid, que podria jubilar-se ja fa temps dins el club dels rics, no en té prou i segueix volent remenar les cireres i sucar d'aquí i d'allà. I les diferents administracions, que amb la seva deixadesa han potenciat aquests tipus de comportaments, els segueixen promocionant pel creixement econòmic que se suposa associat. Sense més contemplacions, sense més reflexió.

Si vols, a les 8.15h del matí pots escoltar una interessant falca publicitària a Catalunya Ràdio. La presenta GVC Gaesco, aquesta autodefinida plataforma multicanal que posa a la disposició dels seus clients la tecnologia més avançada al servei del control de les seves inversions. A la falca comencen amb una pregunta del tipus "creu que és un mal moment per invertir en el sector immobiliari?". Davant del teu suposat dubte et proposen que els donis confiança per invertir amb ells en empreses immobiliàries que participen en borsa a través d'un fons a nivell mundial i sense límits geogràfics. Un producte financer presentat aquest novembre passat, que ofereix la possibilitat d'invertir en un fons en el qual les empreses immobiliàries espanyoles, que estan immerses en la caiguda iniciada el 2007, quedaran excloses. Quin detall! Sempre podem invertir per crear noves bombolles immobiliàries arreu del planeta!