divendres, 30 de setembre de 2016

El plaer de dormir tapat amb llençol

Mascle d'Euplectes franciscanus dalt d'una tija de sorgo vermell
A Tami també es pot dormir amb llençol. I a més tot està de color verd. Aquest no és el Tami que jo coneixia d’anteriors ocasions. A l’estació seca no saps on posar-te per la nit. Fa encara no mig any vaig escriure en aquest bloc el meu somni de “penjat de quatre fils” on, suposadament, dormia suspès a l’aire sense tocar res amb el meu cos per tal que no notés cap escalfor de tan insoportable que es feia. Però ara és l’estació plujosa. Final d’estació, és cert, però encara cauen pluges i l’aire resfresca considerablement per la nit de manera que les temperatures baixen fins a prop dels 20ºC i amb el corrent d’aire que anuncia la propera tempesta dona gust tapar-se amb el llençol. No sabia que això era possible a Tami!

dijous, 29 de setembre de 2016

Sensibilització, potser sí, potser no

Si bé la tasca de seguiment d’ocells a Tami és el principal objectiu d’aquest projecte per tal de poder comprendre la riquesa de biodiversitat que hi ha dins aquesta petita finca, també és cert que un altre dels objectius no menor és el de sensibilitzar la població local sobre la conservació de la natura.

Ja durant la primera estada vaig fer una presentació en una escola de secundària de Dapaong, i també vaig fer una cosa similar aquí, a Tami, entre els stagiaires que s’estan formant. En aquesta actual estada, parlant amb la gent de PROYDE de Madrid, que és l’ONG vinculada a La Salle que financia el projecte i que m’han esperonat a tirar-lo endavant, vam veure que una millor forma d’arribar a la població, més que anant a cap escola, seria donar una classe en els cursos de formació del professorat. El contacte el tenen amb la Federació d’Escoles Cristianes, que al nord de Togo, es cohesionen al voltant de la ciutat de Dapaong. Així que, arribat a començament de curs, podria trobar els professors abans i compartir amb ells algunes idees del projecte. Després ells s’encarregarien, si ho creien convenient, de replicar el treball amb els seus alumnes. O sigui, que tindria un efecte de major abast que la simple visita a una escola.

diumenge, 25 de setembre de 2016

Impressions...

Em va costar arribar a Tami. Comptant que vaig sortir dimarts 13 de Barcelona i que vaig ficar el primer peu al Centre el dissabte 17... Podria haver arribat abans, si els astres s’haguessin posicionat sobre el tema. I potser ho van intentar, vés a saber. Però el cas és que disposar del visat en regla em va suposar un dia més del que esperava i això va fer que endarrerís la meva sortida de Lomé. Clar que divendres ja ho tenia tot coll avall quan de bon matí ja havien ficat la meva maleta al portaequipatges de l’autobús que m’havia de dur a Dapaong. 

L'autobús en reparació...
Aquest cop, igual que vaig fer a la tornada del meu anterior viatge, vaig agafar un de la companyia E.TRA.B que, per qui no ho sap, és la millor companyia d’autobusos del país. Abans es viatjava amb La Poste, o sigui, amb l’autobús de correus que té l’inconvenient de fer moltes parades pel mig del camí ja que ha de repartir sacs de correu diversos. També l’he agafat un parell de cops i el camí es fa llarg, molt llarg. Així que E.TRA.B. Em toca davant de tot. No m’agrada perquè el perill el veus en tot moment. Si viatges en un seient perdut de l’autobús no t’assabentes de les bestieses que fa el conductor –adelantaments amb línia contínua, en plena corba sense visibilitat, amb cotxes o motos de cara,...- si te la fots, te la fots i ja està, però no has patit durant el viatge. Però quan vas davant no treus els ulls de la carretera. Per sort el conductor tampoc. Clar que fa tretze hores seguides, amb dos petits descansos de poc més de 20 minuts!


dimecres, 14 de setembre de 2016

D'aeroports i submissions

He pogut descansar. Estem dins la segona estació de pluges de l'any de Lomé -al nord només n'hi ha una- i els núvols no deixen entrar gaire rajos solars. Fa "caloret" -ella en deu tenir molt més si és que no s'ha quedat glaçada veient la poca cordialitat dels seus amics peperos- però en tot cas gens sofocant. 

dimarts, 13 de setembre de 2016

Aeroport del Prat, cap a Tami de nou

Aeroport de Barcelona. De nou camí cap a Togo on espero dormir aquesta nit i continuar viatge cap al nord fins a Tami, on estaré un mes en aquesta tercera estada seguint la biodiversitat d'ocells i fent el treball de sensibilització que sigui capaç. Un projecte que es va iniciar la primavera de 2013 i que aquest any està visquent la seva continuïtat. Si no saps de què va això pots fer una ullada al bloc: cercant "togo" et sortiran les entrades dels anteriors viatges. Serà un plaer saber-te a l'altre costat del satèl.lit però tingues paciència si no escric sovint o no puc penjar imatges. Salut!
Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras