divendres, 30 de gener de 2015

Nous premis Pons i nous guardonats

No sé si ho saps però aquesta setmana m'han concedit un premi. Es tracta del Primer Premi Anual Pons per l'Excel·lent Tasca en el Camp de l'Excel·lència pel qual el distingit Pons honora un parell de blogs que "tenen un nivell de qualitat dignes de ser llegits per en Pons", un NQP perquè ens entenguem. Aquest honor el comparteixo amb el blog de l'enigmatisador McAbeu, Xarel-10, a qui vull felicitar també des d'aquí. A partir d'avui, i durant un temps incert, el diploma que acredita aquest premi penjarà en un lloc destacat del meu blog (com que el meu blog és tot ell molt destacat suposo que no importa que el deixi en un raconet abaix de tot).

dissabte, 24 de gener de 2015

Ocells de Togo a Santa Perpètua de Mogoda

No acostumo a fer entrades d'aquest tipus però avui em feia especial il·lusió. Aquest dijous que ve faig una xerrada sobre medi ambient, desenvolupament i cooperació a partir de l'estada que vaig realitzar a Tami, al nord de Togo, durant la primavera de 2013. Durant un mes i mig vaig viure al Centre de Formació Rural de Tami fent un inventari d'ocells, descrivint les principals amenaces sobre la biodiversitat ornitològica de la zona i les mesures de conservació necessàries per a protegir-la. També vaig fer una primera aproximació sobre les possibilitats de treballar per al desenvolupament local de la regió, a partir de la introducció del coneixement de l'ornitologia en l'educació i la valoració d'iniciar un projecte de turisme ornitològic.

Aquesta estada, primera fase del projecte, va quedar explicada amb detall a l'informe Las aves de Tami que pots descarregar sencer clicant sobre el títol. A partir dels resultats i de l'interès suscitat per diferents actors, entre els quals el ministeri de medi ambient togolès, es va plantejar la possibilitat de desenvolupar una segona fase del projecte, actualment a la recerca de finançament, per inventariar en altres èpoques de l'any per veure el potencial ornitològic real, mesurant les interaccions dels ocells amb els conreus, i treballant amb els estudiants de primària i secundària de la zona. 

dilluns, 19 de gener de 2015

Hip, hip, hurra!

Hip, Hip, Hurrah! (1888) de Peder Severin Krøyer
No sé què hi faig aquí. Un altre any celebrant aquesta farsa. Com cada segon diumenge d'abril a fer el paperot com si tots ens estiméssim. M'he posat el vestit blau que em va regalar la mama, al cel sigui, amb la faldilla fosca amb tons vermellosos. Sé que és el que em queda millor. Quan hem arribat, l'Anne m'ha fet el comentari de sempre, amb aquell to que em provoca el vòmit: "Què guapa que has vingut. Que estrenes vestit?". Sap perfectament que no. Que no m'ho puc permetre. Amb els quadres que ven Viggo no en tenim prou ni per pagar el lloguer. Qui s'ha cregut que és aquesta tòtila per intentar ridiculitzar-me sempre? Es pensa que per estar casada amb el meu germà té dret a parlar-me amb aquest fastigós to de suficiència? Estirada de merda! 

divendres, 16 de gener de 2015

Isle of Hope, Isle of Tears (Seán Keane)

L'1 de gener de 1892, Annie Moore, una noia de només quinze anys, va ser la primera emigrant europea que va entrar als Estats Units a través d'Ellis Island, reconvertida en duana per rebre, enregistrar i avaluar mèdicament l'allau d'immigrants europeus que venien a la recerca de noves oportunitats de vida, fugint de la pobresa. Annie procedia del comtat de Cork, a Irlanda, i havia viatjat amb els seus dos germans petits per trobar-se amb els seus pares que havien arribat dos anys abans. Enrere deixava una illa, la seva natal, de fam i dolor, per una altra que li oferia, suposadament, llibertat i esperança.

dimarts, 13 de gener de 2015

Atzar i contingència: el camí cap a la llibertat?

Durant la meva etapa universitària vaig tenir un gran professor, en Xavier Ruiz, que em va ajudar a treure moltes benes dels ulls, jo que era tot puresa i innocència. Les seves classes de zoologia eren excitants perquè, lluny d'entrar en la dinàmica de les inacabables i tedioses llistes sobre taxonomia animal, ens introduïa de manera dinàmica i expectant a la comprensió del món animal a través de la seva història evolutiva. I de la gastronomia! Una de les seves frases cèlebres era "l'anatomia s'aprèn a la taula", i a tenor de la seva envergadura estomacal ens demostrava que, efectivament, havia practicat molt la seva prèdica. Malauradament, com sempre passa amb els bons, en Xavier va morir jove, pocs anys després que jo deixés la universitat. Vaig tenir sort d'haver coincidit amb ell durant aquell temps.

dijous, 8 de gener de 2015

Port Ainé, massificació i complicitat matussera

Aquest inici d'any ens ha trobat al Pallars. Intentem, per poc que podem, sortir del nostre entorn més comú i desconnectar una mica del paisatge i de la gent que veiem cada dia, i també dels excessos gastronòmics i familiars nadalencs, que no són pocs. Les muntanyes del Pirineu sempre ens han generat una atracció especial i si durant uns anys van ser els estius qui ens hi van acompanyar, des de en fa uns quants són també els hiverns els que emblanquinen les imatges que després revénen a la memòria, un cop retornats a la quotidianitat.

Aquest cop ha estat un pèl diferent als altres. Volíem que l'Aran i la Sitina es calcessin uns esquís ells que ja fa anys es belluguen per la neu però fins ara amb bótes de muntanya o raquetes. Vam trobar una oferta de curs per tres dies a les pistes de Port Ainé i, amb l'ajuda d'una bona climatologia, l'han aprofitat amb ganes. Tot molt bé, tot molt bucòlic, excepte... per la massificació.

dijous, 1 de gener de 2015

Comença l'any: bones intencions

I comença l'any, i la motxilla -com l'infern- és plena de bones intencions. Les clàssiques del pal arasíquevadedebò: anar al gimnàs, aprendre anglès, aprimar-me per entrar a l'estiu amb l'operació biquini feta, endreçar la llibreria, buidar l'armari de la roba... i les que no ho són tant del pal abansqueemfacimésgran: com aprendre a esquiar o visitar Viena a l'hivern. Tot un reguitzell de coses que, assolides, creiem que ens faran més feliços, i que ara estan allà, a la llista, al farcell, disposades a què les agafem una a una, o totes a la vegada -que ens sentim mot forts i segurs de nosaltres-, per anar-les desgranant mica en mica. Després vindrà la vida, allò que transcorre al nostre costat mentre fem plans (Lennon dixit), aquell dia a dia atrafegat, estressant, que ens deixa buits d'energia per anar al gimnàs, estudiar anglès, buidar la roba de l'armari o programar un viatge a l'estranger. Així que, d'aquí a un any, podrem tornar a fer la llista de nou i, amb una mica de pena o vergonya, tornarem a escriure els mateixos propòsits.

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras