dijous, 16 de maig de 2013

Sofrimento (Waldemar Bastos)

Tal i com es va fer la colonització i la posterior descolonització d'Àfrica era previsible que passessin un seguit de coses que van tenir lloc als anys posteriors i que han conduït a la formació de governs militars, enfrontaments tribals i guerres obertes en moltes de les noves nacions sorgides d'aquest desastre d'arrels colonials europees. La literatura sobre el tema és abundant. El mal es va fer i les ferides van quedar obertes. Les fronteres fetes amb línies rectes per dividir-se el continent entre britànics i francesos va marcar de forma llastrosa tot l'esdevenir afri. Els països de l'Àfrica Occidental, entre els quals Togo, es van separar amb fronteres verticals mentre que els diferents pobles, tribus i clans seguien una distribució -associada amb els costums, l'origen i la llengua- en franges horitzontals: els pobles costaners que vivien directament dels productes del mar van quedar separats i a l'igual els hi va passar als pobles d'interior fins arribar, anant cap al Nord, a les fronteres amb el desert. Què té en comú un pagès de la sabana semidesèrtica interior amb un pescador de la costa? El que ve a continuació, fàcilment, són països desestructurats, de pobles desunits quan no enfrontats, en els quals és fàcil que qui mana ofereixi millors avantatges als membres del seu propi poble, instaurant un estat repressiu i corrupte.

Angola va ser un d'aquests països on la població es va veure immersa en una sagnant i cruenta guerra on aquest passat colonial, a banda d'altres qüestions, va ser un component desastrós. La guerra va durar entre 1975 i 2002 i enmig de la Guerra Freda les dues superpotències del moment, Estats Units i la Unió Soviètica, hi van tenir una gran responsabilitat. La més llarga d'Àfrica. Milers de morts, quatre milions de refugiats i més de 100.000 mutilats per mines antipersona van ser part del resultat d'aquest conflicte. 

No és d'estranyar que artistes angolesos, com Waldemar Bastos, cantessin a aquest terror amb un sentiment de pena i d'angoixa en veure el seu país destrossat per l'odi i les bombes que l'acompanyen. Del seu excel·lent album Pretaluz de 1997 he volgut destacar aquest Sofrimento. Un bon recordatori del que cal evitar arreu del món que es torni a repetir.

Més cançons a Cançons per sentir i escoltar

1 comentari:

  1. Gràcies per tractar el Waldemar Bastos, des que l'escoltem fa anys, no puc deixar de pensar en l'Àfrica sense que em vinguin al cap les seves melodies....senzillament brutal!!

    ResponElimina

Si vols compartir el que penses...

Fotografia de capçada: Mussol comú (Athene noctua). Castellserà, Urgell. Hivern 2017. Autor: Ignasi Oliveras