L'endemà vaig pujar més amunt, fins a les bordes de Llessui, per fer el seguiment a l'itinerari que des de fa deu anys tinc a 1.500 m. Tot l'entorn estava ben nevat, amb neu fresca recén caiguda. El Montsent de Pallars, com sempre, imponent allà al davant amb els més de 2.800 m d'altitud. El dia era esplèndid, fred però amb un cel blau i un solet que semblava, falsament, escalfar-ho tot. El cens va ser més discret, amb només 11 espècies que ja és el que té la muntanya a aquesta alçada, i més en el cas d'aquest SOCC (pàg.9), poc forestat. Això sí, poques espècies però interessants, com ara el cercavores, el trencalòs, l'àguila daurada o les perdius xerres que es van aixecar d'una revolada. Potser el més interessant va ser un grup d'onze daines burxant entre la neu per trobar una mica d'herba. Aquí sí que duia la càmera (tingues compassió que es tracta d'una discreta Lumix).
Acabat el cens em vaig calçar les raquetes i em vaig enfilar muntanya amunt per assaborir una mica més el dia.
Aquestes pujades-llampec a les muntanyes del Pirineu, aquest anar descobrint nous racons i nous ocells, és un plaer immens. Trobar-me sol dalt les muntanyes no té preu. La tornada a la realitat es fa més suau.
 |
| Cercavores |
 |
| Cavalls als camps... |
 |
| ...vaques... |
 |
| ...i daines! |
 |
| Cabana de pastor |
 |
| Massís de la Pica al fons |
 |
| ...aquí ampliat |
 |
| Del Montsent de Pallars (esquerra) mirant cap a Aigüestortes. Enmig el pic de la Mainera. |
El meu SOCC de desembre ha sigut molt pobre. Silenci absolut i ni un moviment. Quatre mallerengues petites i poca cosa més. A veure si el de gener és més ric!
ResponEliminaPer cert, entenc perfectament aquest plaer immens de trobar-te tu sol i la muntanya. Com molt bé dius, no té preu.
ResponElimina